Després de catorze anys sense trobar-se en una competició oficial, el Terrassa FC i el CE Sabadell es tornaran a veure les cares el pròxim 8 de desembre a la Nova Creu Alta en la 15a jornada de Segona RFEF.
En un anterior article vam parlar de quan es va jugar el primer derbi de futbol entre un equip de Terrassa i un de Sabadell, l’Sports-Egara – Sabadell jugat el 2 d’abril de 1905. En aquest article parlarem de la primera competició oficial on es van trobar el Terrassa FC i el CE Sabadell, l’any 1913.
Abans, situem-nos l’any anterior. La temporada 1912-1913 va iniciar-se amb una escissió alfutbol català. Setze equips, entre ells, el FC Barcelona, l’Avenç FC, el FC Badalona i el Català FC van marxar de la Federació Catalana i van crear la Football Associació Catalana (FAC), a causa de les diferències de com afrontar l’incipient professionalisme i de discrepàncies entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol en la modificació dels estatuts i reglament de la Federació. Aquesta nova associació va organitzar el seu propi campionat tot i que no va finalitzar per la manca d’interès dels mateixos clubs participants.
La Federació Catalana va continuar organitzant les seves competicions i per primera vegada va establir tres categories (fins ara només n’hi havia dues) i per primera vegada un equip terrassenc participava en una d’elles: el FC Terrassa, que debutava a la tercera categoria.
Un tercer grup, anomenat grup del Vallès, amb dos equips de Terrassa i dos de Sabadell
La temporada següent, 1913-1914, la Federació catalana va establir novament dues categories. La segona divisió la va dividir en tres grups, dos grups amb equips només de la ciutat de Barcelona, i un tercer grup, anomenat grup del Vallès, amb dos equips de Terrassa i dos de Sabadell, els quals eren segons la nomenclatura de l’època: el Foot-Ball Club Terrassa, la Unió Deportiva, el Centre d’Sports Sabadell Foot-ball Club i l’Atlètic Foot-Ball Club. Tot i que a les dues ciutats vallesanes hi havia més equips, només es van inscriure aquests quatre equips, ja que de fet eren els més potents.
A part de la rivalitat veïnal entre els equips de Terrassa i Sabadell també hi havia una rivalitat interna entre els equips de les dues ciutats, perquè tots quatre eren els equips més forts del moment, tot i que el FC Terrassa i el CS Sabadell eren superiors, rivalitzaven molt amb la Unió Deportiva i l’Atlètic. En algun partit jugat entre alguns d’aquests quatre equips s’havien produït incidents i baralles, tant entre els jugadors, com entre el públic assistent.
El CS Sabadell era un club experimentat, el més ben preparat i era el més veterà de tots quatre, fundat el 1903. Aquell mateix any es va organitzar el primer campionat oficial de futbol a Catalunya, on només van jugar clubs de la ciutat de Barcelona. Aquesta tendència no es va trencar fins que es va crear per primera vegada la segona categoria, la temporada 1906-1907, on el Sabadell va participar sent el primer equip no barceloní en jugar. Era el vigent campió de la Copa d’Espanya per a guanyadors de segona categoria. El FC Terrassa, fundat el 1911, va participar per primera vegada en una competició oficial la temporada 1912-1913, debutant a la tercera categoria. I ara s’estrenava a segona.
L’Atlètic FC havia estat fundat el 1909. Va debutar oficialment la temporada 1910-1911 en el campionat de segona categoria.
La Unió Deportiva va néixer el setembre de 1913 de la fusió dels clubs Tarrasense FC, Salud SC i Club Cicilista. Era dels quatre, el club més novell, i s’estrenava per primera vegada en una competició oficial.
Pel que fa als colors dels equips, fins aleshores el Sabadell havia jugat amb una samarreta blanc-i-negra a ratlles i també pantaló blanc, i és precisament aquesta temporada 1913- 1914 quan comença a utilitzar la tradicional arlequinada blanc-i-blava, concretament en el seu debut en la competició i concretament contra el Terrassa, el qual jugava amb samarreta blanca i coll vermell, i pantalons blancs. L’Atlètic jugava ratllat groc-i-negre amb pantalons negres, i la Unió Deportiva, amb samarreta de color groc marronós (desconeixem el color dels pantalons).
Cada club tenia el seu propi estadi. El Terrassa jugava en un estadi que havia inaugurat al març del 1913 després de reconvertir l’antic velòdrom de l’Sports-Egara, situat entre els actuals carrer de Pi i Margall i Frederic Soler amb els de Pasteur i Àusias March. La Unió Deportiva jugava en l’anomenat camp de l’hoquei o camp del Mauri, a l’avinguda de Jacquard entre els carrer Salmerón i Prat de la Riba, tot i que algun partit de local el va jugar al terreny de joc del Terrassa. Per la banda sabadellenca, el Sabadell tenia el seu terreny de joc al carrer Sant Josep, al barri de la Creu Alta i l’Atlètic tenia el seu estadi entre el condicionament i els tallers de manyaneria de Joan Sala.
En total es van jugar 12 partits, i en tots ells va haver-hi força tensió entre els jugadors (en alguns partits va haver-hi jugadors expulsats) i també entre el públic, ja que els equips visitants desplaçaven nombrós públic.
Com a fets més destacats d’aquell campionat podem mencionar: El primer Sabadell-Terrassa de competició oficial es va jugar a l’estadi de la Creu Alta el 14 de desembre i va acabar amb empat a un gol. Pere Monistrol pel Sabadell i Guillem Duffour pel Terrassa van ser els golejadors. En aquell partit, el Sabadell estrenava un nou equipatge, jugant per primera vegada amb la samarreta arlequinada blanc-i-blava. Uns 300 seguidors terrassencs van anar fins a Sabadell a donar suport al seu equip. Per la premsa de Sabadell, el resultat va ser un empat injust, ja que el seu equip va ser molt superior. Per la premsa terrassenca, l’empat va ser una victòria moral, tot reconeixent la superioritat arlequinada. Pel Terrassa van jugar Segura, Ubach, Font, Creus, Pérez, Grapí, Estranjer, Caballero, Duffour, Fonte i Pons. L’onze del Sabadell va estar format per: Saus, Casas, Renom, Moix, Comas, A. Aragay, Llonch, Ventosa, Monistrol, Fullola i Gallart.
Suspesa la jornada per una gran nevada
La 3 jornada s’havia de disputar el 18 de gener de 1914, però fou suspesa per una intensa nevada caiguda dies abans i que va deixar els terrenys de joc impracticables. La setmana següent, novament es va suspendre els partits programats a causa d’unes fortes pluges que van deixar els camps negats d’aigua.
El Terrassa-Atlètic del 15 de febrer, el jutge de línia va colpejar amb la banderola el cap a un jugador de l’Atlètic després d’una dura entrada, produint-se un baralla entre els jugadors i una posterior invasió de camp pel públic, abandonant l’equip sabadellenc el terreny de joc i donant-se per finalitzat el partit després d’anar guanyant l’equip blanc-i-roig per 3 a 0.
El derbi Terrassa-Sabadell de l’1 de març va tenir com a àrbitre i jutges de línia a tres jugadors de l’Espanyol: Emili Santpere, Pere Gibert i Santiago Massana. Unes 3.500 persones van presenciar aquell partit, prop de mig miler va venir de Sabadell, i entre el públic assistent hi havia el president de la Federació Catalana, Josep Maria Tallada, els presidents del Barça i de l’Espanyol, Joan Gamper i José Gaspar Hardoy i jugadors d’aquests equips. El partit va finalitzar amb una victòria contundent dels arlequinats per 0-4.
Durant el partit, els aficionats del Sabadell animaven al seu jugador Miquel Casas, conegut pel nom de Quatre. Això va portar al fet que des de l’afició del Terrassa es pensés que el resultat ja estava arreglat entre el Sabadell i l’àrbitre, ja que casualment quatre van ser els
gols que van marcar els arlequinats. Després del partit, aficionats del Sabadell van repartits uns fulls volants, titllats per la premsa terrassenca de fulles desvergonyides i provocatives.
La premsa sabadellenca va destacar el joc superior del Sabadell i va aprofitar per atacar a la premsa egarenca la qual també havia dit en el partit d’anada que l’empat havia estat de casualitat. Ara des de Sabadell el fet que el partit de la primera volta acabés amb empat va ser realment un accident, ja que el Sabadell tant en aquell partit com ara, era molt superior.
La darrera jornada es va jugar en dos caps de setmana diferent i va ser força accidentada. El 8 de març el Sabadell visitava Terrassa per enfrontar-se a la Unió Deportiva. Si el Sabadell guanyava, s’emportava el títol del campionat. El partit es va jugar en l’estadi del Terrassa i al llarg del matx el públic terrassenc es va mostrar molt hostil tant amb els jugadors com amb l’afició del Sabadell. Fins i tot es van llençar pedres i van voleiar cadires. Finalitzat el partit, el públic terrassenc va perseguir els jugadors arlequinats, els quals van haver de refugiar-se en l’Ajuntament de Terrassa i protegits per la policia. El Sabadell va guanyar per 1 a 4 i es va proclamar campió del grup del Vallès. La Unió Deportiva, amb aquesta derrota, finalitzava el campionat amb tots els partits perduts.
Per altra banda, el Terrassa havia de viatjar a Sabadell per jugar contra l’Atlètic el 15 de març, però no es va presentar en previsió de possibles incidents pels aldarulls que hi havia hagut en el partit d’anada. A més, era un partit intranscendent, ja que el campió ja estava decidit. Sense equip rival a la gespa, l’Atlètic va iniciar el partit, va marcar un gol i es va donar el partit per finalitzar i el triomf al conjunt groc-i-negre. Per aquesta negativa a jugar, la Federació va multar al FC Terrassa amb 25 pessetes.
Així doncs, el Campionat del Vallès, era guanyat pel CS Sabadell, amb 10 punts, seguit del FC Terrassa amb 7 punts, l’Atlètic amb 7 punts, i la Unió Deportiva amb cap punt. No és possible establir qui va ser el màxim golejador d’aquell campionat, ja que en algunes ocasions, les cròniques esportives no esmenten els autors dels gols. El Sabadell va fer 17 gols, l’Atlètic 12, el Terrassa 9, i la Unió només 4 gols.
Cal dir que el torneig no va finalitzar encara. L’Atlètic va elevar una protesta a la Federació pel partit que havia jugat contra el Sabadell el 8 de febrer. Va reclamar joc violent i il·legal per part del Sabadell amb la permissivitat de l’àrbitre. Després de diverses al·legacions i deliberacions, la Federació va resoldre que el partit s’havia de repetir i es va jugar el 21 de juny. Estava en joc el títol. Al Sabadell li valia la victòria o l’empat, a l’Atlètic només la victòria. El resultat va ser 1 a 1 i, per tant, amb aquest resultat quedava “novament” campió del Vallès el Sabadell per tenir un punt més que l’Atlètic.
Amb el títol aconseguit el CS Sabadell va jugar la promoció d’ascens a la màxima categoria catalana amb els equips classificats dels grups de Barcelona, i l’equip del Vallès va queda campió del segon campionat i, per tant, va pujar de categoria.
PARTITS:
14-12-1913
Unió Deportiva – FC Atlètic 1-2
CE Sabadell – FC Terrassa 1-1
11-01-1914
FC Atlètic – CS Sabadell 2-2
FC Terrassa – Unió Deportiva 2-0
08-02-1914
CS Sabadell – FC Atlètic 2-1 (partit a repetir per la Federació el 21-06-1914 amb resultat
d’empat a 1).
Unió Deportiva – FC Terrassa 0-3
15-02-1914
FC Terrassa – FC Atlètic 3-0
CE Sabadell – Unió Deportiva 4-1
1-03-1914
FC Terrassa – CS Sabadell 0-4
FC Atlètic – Unió Deportiva 6-0
8-03-1914
Unió Deportiva – CE Sabadell 1-4
15-03-1914
Atlètic – FC Terrassa (Guanyador Atlètic per incompareixença del Terrassa, amb resultat de
1-0)
Amb el suport de:
