Lamine Yamal és un nom que fa quatre dies no coneixia ningú. Ni la major part de gent que segueix el futbol, ni el 99 per cent dels periodistes. I avui és una de les grans estrelles emergents en el panorama mundial. Ha aparegut com un bolet del no-res i ja és una estrella que apareix a les portades dels grans diaris. Lamine Yamal és un nen de només 16 anys acabats de fer, que encara porta brackets per arreglar-se les dents (Esplugues de Llobregat, 13 de juliol de 2007, tot i que també ha viscut a Granollers i Mataró).
Un estudiant d’ESO
Un noi per edat -estudiants de tercer d’ESO-, un home madur jugant a futbol que ha demostrat que res li fa por. i prou alt, 1,80 metres. Si ja és un dels imprescindibles pel Barça de Xavi Hernández, tot apunta al fet que pensa el mateix l’entrenador de la selecció espanyola, Luis de la Fuente, que aquest dimarts 12 de setembre l’ha fet debutar amb l’absoluta, davant de Xipre. S’ha saltat tots els equips inferiors i ha fet directament el salt. En el primer partit de titular va posar dempeus l’estadi de Los Cármenes de Granada i va ser acomiadat amb una forta ovació quan va ser subtituit en el minut 60 de partit, quan les forces ja començaven a flaquejar.
Fins llavors va mostrar un repertori inacabable de jocs de màgia al camp, portant de corcoll tota la defensa xipriota. Ell i Nico Williams, dos joves, van ser els millors. Dos estilets per les bandes. Lamine, imparable, fi, elegant, i conscient de què havia de fer en cada moment. Ja ho repeteix Xavi, llegeix perfectament si ha de córrer, encarar, passar la pilota endavant o endarrere. És un privilegiat de 16 anys que ha arribat a dalt fins i tot abans que el gran Leo Messi.
Tocat per una vareta
Potser és aviat per parlar del successor del millor jugador de la història, però Yamine sembla tocat per una vareta. I tothom que té al seu costat intenta aparcar l’optimisme, destacar que té molt camp per davant i molt per aprendre i evolucionar. Tanmateix, té coses que el fan especial. Dimarts a Los Cármenes va intentar un gol olímpic, els companys, molts dels quals li doblen l’edat, el buscaven, en alguna jugada es va fer dos i tres jugadors rivals, i si no va marcar un gol de bandera des de fora de l’àrea és perquè es va topar amb el pal de la porteria.
De pare marroquí i mare de Guinea Equatorial, va néixer a Catalunya i parla català, i s’ha convertit en la gran esperança blaugrana. Va arribar al FC Barcelona amb 7 anys procedent d’un equip anònim com és La Torreta, club de la capital del Vallès Oriental.
Aquest dissabte, contra el Betis, caldrà veure si Xavi aposta per ell com a titular a la banda, o si el deixa inicialment a la banqueta després de l’esforç amb la selecció. Ara sempre es genera el dubt de si és millor posar-lo d’inici o tenir-lo en la reserva si el partit no va bé i fa falta un desllorigador que aprofiti que els contraris ja tenen molts quilòmetres a les cames i estan cansats.
