L’Escola Pia de Terrassa CF ha fet història. L’equip amateur de futbol es va imposar aquest diumenge, 5 de maig, al Pueblo Nuevo 2002 CF per 1-2 en l’últim partit de la temporada i van aconseguir l’ascens a Tercera Divisió. Aquesta és la primera vegada que l’equip assoleix aquesta fita en els 30 anys d’història del club.
Sobre l’ascens i els nervis abans del partit ha parlat Gerard Paz, un dels capitans de l’equip, a Món Terrassa. El terrassenc explica que l’equip feia molts anys que lluitava per l’ascens i que encara estan assimilant el que van aconseguir diumenge. “Encara no ens ho creiem del tot. Els jugadors que portem molts anys sentim que ens hem tret un pes de sobre. Portàvem 2 o 3 anys que ens havíem quedat a les portes de pujar de categoria”, destaca el jugador terrassenc. I és que, tal com explica Gerard Paz, l’equip ja s’havia vist en altres temporades amb opcions d’ascens, però no s’havia assolit en cap ocasió.
El capità de l’equip explica que, enguany, sabien que tenien moltes opcions de guanyar la lliga i d’aconseguir el tan desitjat ascens. “Des del primer entrenament de la temporada teníem clar que l’objectiu era guanyar la lliga. Teníem una bona plantilla, ens havíem reforçat amb alguns jugadors importants i aquest any ho podíem aconseguir l’ascens”, assegura Paz.
Els terrassencs van arribar a l’últim partit de la temporada contra el Pueblo Nuevo 2002 CF com a líders de la classificació, però a només 1 punt de diferència amb el segon, la Maurina Egara CF. Així doncs, amb la victòria de la Maurina contra l’Ullastrell CF de dissabte per 3-4, l’Escola PIA necessitava una victòria per convertir-se en equip de Tercera Divisió.
Davant aquesta gran oportunitat, el camp del Pueblo Nuevo 2002 es va omplir d’aficionats que volien veure el possible ascens de l’equip. Malgrat la importància del matx, l’equip arribava com a favorit amb 68 punts i només una derrota en tota la temporada. Tot i això, Gerard Paz reconeix que “hi havia molts nervis abans del partit, però també teníem ganes de fer les coses bé”.
Gerard Paz: “Els 4 minuts més llargs de la meva vida”
Amb el xiulet inicial, l’Escola Pia de Terrassa CF es va centrar en una sola cosa, guanyar el partit i aconseguir l’ascens. Al minut 32 de la primera part, els esforços de l’equip van resultar en el primer gol dels visitants. El 0-1 es va mantenir al marcador durant els primers 45 minuts. A la represa, l’Escola PIA ampliava la distància amb un segon gol. L’ascens era cada vegada més pròxim.
Amb el marcador a favor, la victòria semblava assegurada, però el partit encara tenia guardada una última sorpresa. A manca de 5 minuts pel temps de descompte, l’Escola Pia es quedava amb 10 al camp per la lesió d’un dels seus jugadors. A més, al minut 92 el Pueblo Nuevo aconseguia el seu primer gol i els terrassencs patien per la victòria. “Van ser els 4 minuts més llargs de la meva vida”, reconeix Gerard Paz. Tot i el patiment d’aquests últims minuts, el xiulet final va arribar amb l’1-2 al marcador. Just en aquest instant, l’alegria i felicitat va esclatar entre els jugadors i aficionats de l’Escola Pia CF. Centenars de persones van saltar al terreny de joc per celebrar l’ascens a crit de “Campeones“.
Durant la conversa amb Món Terrassa, Gerard Paz també ha volgut felicitar a la Maurina Egara CF, el seu gran rival durant tota la temporada, pels seus resultats i els desitjat molta sort en el futur. “Felicitar també a la Maurina perquè han fet una lliga impressionant. Des del principi de la temporada teníem molt clar que era el rival a batre i han demostrat tenir un equip molt fort. És un equip amb el qual ens portem molt bé i els desitgem molta sort la temporada que ve”, diu el capità.
Amb el gran objectiu de l’ascens aconseguit, l’any que ve l’Escola PIA CF afrontarà la seva primera temporada com a equip de Tercera Divisió. En aquest sentit, Paz ha destacat que “el més important és gaudir de la categoria”. “La temporada que ve a tercera ens la plantejarem partit a partit. Sabem que hi ha equips molts forts, però nosaltres també tenim una bona plantilla”, assegura el jugador.
