Lamine Yamal (13 de juliol de 2007). Un nom. Un futbolista del Barça i de la selecció espanyola absoluta. Un nen de 16 anys. Una estrella emergent. Un “crak”. Un esportista que il·lusiona. De Lamine Yamal, un estudiant d’ESO i que encara porta brackets ja es poden dir milers de coses. I, fins ara, totes positives, en la part humana i en el camp. A la majoria d’estadis on ja ha mostrat les seves virtuts ha sortit ovacionat. De nacionalitat espanyola i de Guinea Equatorial, seguidor del cantant Morad, tot i que escolta també música del Brasil, francesa i afro. Nascut a Esplugues de Llobregat i criat a Mataró, al seu estimat barri de Rocafonda, del que ara és la persona més famosa. Quan marca dibuixa el número 301. Per quina raó? És el número del codi postal del barri on viu tota la seva família.
Després de la fugida de Messi al París Saint Germain primer i ara a Los Ángeles Galaxy, ha quedat un forat per un ídol, per una referència. I més ara ja sense Sergio Busquets, Jordi Alba, Antoine Griezmannm, Ousmane Dembelé, Gerard Piqué… Ja no hi vaques sagrades. Sí, apareix Robert Lewandoski, tot i que és una estrella efímera, de traspàs. I un dels que estava a la llista per ser el nou Messi, Ansu Fati, està en un impasse de la seva carrera, cedit al Brigthon anglès. Pintava bé, però les lesions han frenat la seva carrera meteórica. Altres esperances blaugrana han fracassat i s’han quedat al camí.
Els darrers mesos il·lusiona aquest nen que es diu Lamine Yamale
Així doncs, qui ha d’ocupar el lloc de jugador referència, de crack mundial? Els darrers mesos il·lusiona aquest nen que es diu Lamine Yamale, un extrem dret a cama canviada, capaç de jugar d’interior i de davanter centre, i amb un espectacular u contra u i capacitat rematadora i amb un marge de creixement infinit. No és brasiler, però podria ser-ho, i si ho fos el seu preu ja seria estratosfèric. I ho serà si tenim en compte que el seu representant és una de les grans estrelles del sector, Jorge Mendes. El joc de Neymar és un dels jugadors que sempre li han agradat. I segurament es nota, en la part positiva.
En els pocs partits que ha jugat amb el primer equip del Barça i la selecció espanyola ha enlluernat, i fins i tot ha estat MVP en alguna ocasió. És un punyal per la banda. I no li fa cap por jugar contra gent que podria ser perfectament el seu pare. Com repeteix el seu entrenador, el terrassenc Xavi Hernàndez, tot ho fa bé, i és tant madur que sempre pren la decisió encertada. Contrasta en aquest sentit amb l’home que amb la seva fugida li ha deixat un espai per aparèixer, Ousman Dembelé, molt més anàrquic. Lamine Yamal li ha d’agrair al francès que preferís els diners dels xeics a un projecte esportiu.
L’abril de 2023 ja va ser convocat per un partit de la jornada 30 de la Lliga espanyola, contra l’Atlético de Madrid. La precocitat va associada a ell. Té un talent innat, personalitat i una última passada que és mig gol. I amb 16 anys acabats de fer. Pot marcar una època a Can Barça -va arribar a la Masia amb 7 anys– i a tot el futbol mundial. La seva manera de jugar entra pels ulls. Té bona planta, i fa 1,80 metres, tot i que és possible que sigui encara en època de creixement.
Va debutat amb el Barça un 29 d’abril de 2023, amb 15 anys i 290 dies, en un Barça, 4-Betis, 3. Amb la selecció espanyola ja és el més jove en marcar. Ho va fer contra Georgia, a Tiflis, el 8 de setembre. I va ser un golàs estratosfèric. Lamine va saltar al camp en substitució del lesionat Marcos Asensio. Tenia 16 anys i 57 dies.
I una petita anècdota. Va provar pel Barça i.. per l’Espanyol quan tenia 7 anys. Juan Manuel Gascón, de La Torreta, on jugava Lamine, li va dir que els dos clubs el volien i que havia de triar. I es va decidir pels colors blaugrana.
