Albert Caparrós (Terrassa, 1998) és un dels noms propis de l’ascens de l’AD Ceuta FC a la Segona Divisió. El central terrassenc ha estat una peça clau en un any històric per al conjunt ceutí, que torna al futbol professional 45 anys després i que ha guanyat la Primera Federació. Amb 26 anys, Albert Caparrós, o ‘Capa’, com el coneixen allà, acumula cinc temporades al club, tres ascensos i una salvació èpica. Aquesta temporada, després d’una llarga lesió de genoll, va tornar per liderar la defensa d’un Ceuta que ha aconseguit pujar de categoria gràcies a una ratxa d’imbatibilitat de 24 jornades consecutives sense perdre, rècord absolut a la categoria.
Format al futbol base del Jàbac, orgullós de la seva ciutat, Terrassa, i amb experiència en diversos equips del futbol català, Caparrós s’ha consolidat com un dels referents de l’equip ceutí, que ara torna al futbol professional. Amb humilitat, treball i ambició, ha viscut en primera persona l’evolució d’un projecte esportiu que ha sorprès tot el panorama espanyol. Per això, l’entrevistem a Món Terrassa per conèixer les seves sensacions després d’aquesta fita i amb vista al repte majúscul que suposa la Segona Divisió.
Com estàs després d’haver aconseguit un èxit com aquest?
Molt content, la veritat. Encara intentant assimilar tot plegat, però molt feliç. Ha estat una temporada increïble.
Com valores aquest ascens històric del Ceuta? Parlem d’un retorn al futbol professional 45 anys després.
És una fita espectacular, sobretot per la ciutat. Crec que Ceuta s’ho mereixia. És una ciutat que sovint és molt desconeguda i sobre la qual hi ha molts prejudicis i estic content perquè aquest ascens ajudarà a situar-la millor al mapa.
En cinc temporades has viscut tres ascensos. Què té aquest projecte per haver tingut tant d’èxit?
La clau ha estat l’ambició del president des del primer moment. El seu objectiu era fer créixer el club i portar-lo al futbol professional, i ho ha aconseguit. A més, la feina del cos tècnic, especialment la del míster José Juan Romero i el suport incondicional de l’afició han ajudat a fer-ho possible.
José Juan Romero, l’entrenador, va dir que ets el seu “061”. Com valores aquesta confiança i quin paper ha tingut en la teva evolució com a jugador?
Ha estat clau. Ell em va donar l’oportunitat de venir al Ceuta quan l’equip era a Tercera, i després, quan va tornar a la banqueta i l’equip només portava quatre punts, va confiar en mi de nou. Això del “061” és per la confiança que té en mi. Sap que sempre hi seré quan em necessiti, sigui en la posició que sigui i aquesta confiança m’ha fet millorar molt com a futbolista.
A més d’aconseguir l’ascens, aquesta temporada ha estat especial per tu. Venies d’una lesió llarga de genoll que vas patir a la pretemporada… Com has viscut aquest procés de recuperació?
Ha estat dur. Vaig estar cinc mesos fora, i quan tornava vaig tenir una altra petita lesió al bessó i després una al genoll. Recuperar-te mentalment és exigent perquè vols ajudar l’equip i no perdre el lloc, però vaig poder tornar, agafar ritme i acabar sent titular en una ratxa d’equip que ha estat històrica.
Des del teu retorn, vas agafar la titularitat i has estat indiscutible en la ratxa de 24 partits sense perdre. Et sents especialment orgullós?
Sí, molt. Quan vens de tants mesos parat, no estàs al nivell físic dels teus companys i costa agafar el ritme. Però amb feina i paciència vaig arribar al nivell. L’equip ja venia amb una bona dinàmica, però ningú s’esperava una ratxa així. Ha estat increïble.
Com es viu des del vestidor aquesta ratxa? Hi ha moments en què us sentíeu invencibles?
És una bogeria, sí, però sempre ho hem afrontat amb molta humilitat. Aquesta ha estat la clau. Anar partit a partit, sense pressió extra, sabent que cada jornada era una final. Això ens ha ajudat a mantenir-nos sòlids i a no relaxar-nos mai.
Tens contracte per la temporada vinent? Et veus jugant a Segona amb el Ceuta?
No tinc contracte ara mateix, però ja estem negociant. No està tancat encara, però hi ha bona predisposició per les dues parts, i segurament arribarem a un acord. Per mi seria un somni jugar a Segona amb el Ceuta. Vaig arribar quan l’equip era a Tercera i completar aquest camí seria brutal.
Ja per acabar, aquí a Terrassa hi ha molta gent que ha seguit la teva trajectòria des del primer dia. Què els hi diries?
Que moltíssimes gràcies. He rebut molt de suport, fins i tot de l’alcalde Jordi Ballart. Encara que ara mateix visqui lluny, soc molt terrassenc i estic orgullós de ser-ho. De fet, tota la meva família i amics viuen allà, i sé que un dia jo també tornaré. M’agradaria portar el nom de Terrassa tan lluny com pugui com han fet altres persones com Dani Olmo o Xavi Hernández.
I a partir d’aquí, competir a Segona Divisió. Què significa això per a tu?
Ho és tot, és un somni fet realitat. És una categoria molt competitiva, però crec que el Ceuta té molt a dir. Per això, afrontem aquest repte amb moltíssima il·lusió i estic segur que es marcarà un objectiu ambiciós, i lluitarem per fer-ho realitat.
