El pròxim 8 de desembre el Terrassa FC i el Sabadell CE es tornaran a veure les cares en una competició oficial després de 14 anys. L’últim derbi entre els dos equips es va jugar el 24 de gener del 2010, disputat a la Nova Creu Alta. El CE Sabadell se’n va emportar la victòria per 2-0. Si no vaig errat, era el 76è partit oficial dels dos equips, i el 184è des que van jugar per primera vegada el 1911.
El primer partit jugat entre els dos equips es va jugar el 7 de maig de 1911 a Terrassa, al camp del Belil, situat on ara hi ha la plaça de Paulina Pi de la Serra, al barri del Segle XX. Va guanyar el Sabadell per 0-7 o 0-9. Les cròniques consultades no coincideixen en el resultat. Fos qui fos, el Sabadell va guanyar de pallissa.
El dia abans, el diari Comarca del Vallès anunciava la constitució d’un nou club anomenat “Foot-ball Club Tarrasa”. Així doncs, el primer partit que va jugar el Terrassa va ser precisament contra el Sabadell. El Diari de Sabadell, però va citar el rival del Sabadell com el Young’s Club, club que casualment s’havia dissolt uns dies abans i alguns dels seus jugadors van fundar el Terrassa FC. Una altra premsa sabadellenca va citar correctament el rival del Sabadell com el Terrassa, el qual va jugar amb samarreta amb ratlles verdes i blanques i pantaló blanc. El Sabadell va jugar amb samarreta blanc-i-negra a ratlles i també pantaló blanc. Observem doncs que cap dels equips va jugar amb els colors que s’identifiquen actualment.
Així i tot, aquest no va ser el primer partit de futbol entre un equip de Terrassa i un de Sabadell. Ens hem de remuntar uns anys abans, concretament el 1905. A principis d’aquell any una sèrie de joves terrassencs i forans, alguns d’ells estudiants de l’Escola Industrial i la majoria fills de famílies benestants van fundar una societat anomenada Sports-Egara, per tal de practicar ciclisme, atletisme, esgrima i futbol, entre altres activitats esportives. En la seva seu social, situada al carrer Sant Antoni, també s’hi va instal·lar un cinematògraf, i també es representaven obres de teatre,lírica, sarsueles, patinatge i balls de saló. Sports-Egara va arribar a tenir uns 230 socis i va ser una de les entitats amb més prestigi de Terrassa en el seu moment.
Sobre l’Sports-Egara cal puntualitzar que alguna vegada, tant en la premsa de l’època o en bibliografia posterior aquesta entitat esportiva és anomenada Sport-Egara, en singular, però el seu nom veritable és en plural, Sports-Egara, tal com es pot comprovar en el segell de l’entitat i dins documentació conservada en l’Arxiu Històric de Terrassa.
Els primers partits de l’Sports-Egara
L’Sports-Egara va debutar a futbol jugant primer contra el SC Català. Aquest equip barceloní fundat el 1899 es disputava amb el Barça ser el club degà de la ciutat. Per aquelles dates estaven jugant en la Primera categoria del Campionat de Catalunya de futbol, havia acabat tercer la temporada anterior, i la seva visita a la ciutat, situava a Terrassa en el mapa del futbol català, ja que la crònica del partit va sortir a Los Deportes, la revista esportiva més prestigiosa el moment i també a La Vanguardia.
Després va jugar un partit contra el Vilafranca i el tercer partit de futbol de l’Sports- Egara passarà a la història per ser el primer partit entre un equip de Terrassa i un de Sabadell, encetant així un llarg historial de derbis vallesans. Jugat a Terrassa el 2 d’abril l’Sports-Egara va tenir com a rival el Centre d’Esports Sabadell, anomenat per la premsa terrassenca Club Català de Sabadell o Centre Català de Sabadell.
El Centre d’Esports Sabadell havia estat fundat l’any 1903, quan els germans Joan i Joaquim Saus van descobrir el futbol mentre estudiaven a la localitat francesa de Lilla. Quan van tornar a Sabadell, el 1901 van ensenyar el nou esport a les seves amistats, tot ells membres del Centre Català, una entitat que promocionava el catalanisme en l’àmbit polític i cultural, i des del Centre Català es va crear el 1903 el Centre d’Esports Sabadell, com a club de futbol.
En el mes d’abril, l’Sports-Egara era presidit per Josep Homs i Bages, el qual fou posteriorment alcalde de Terrassa en dues vegades entre 1934-1936, durant el període de suspensió de l’Estatut i entre 1939 i 1940, sent el primer alcalde de la dictadura feixista.
Sports-Egara contra Sabadell es va jugar en un camp situat darrere del Vapor Torrella
El partit entre l’Sports-Egara i el Sabadell es va jugar en un camp situat darrere del Vapor Torrella, que es trobava en l’illa que existeix actualment entre el carrer del Comerç i el carrer Galileu i entre els carrers Pare Llaurador i Martí Díez.+ L’Sports-Egara va guanyar al Sabadell per 6 a 1. Segons la premsa, al cap de 30¡ minuts, l’equip terrassenc ja guanyava 4 a 0. En aquell partit va haver-hi força públic, amb l’assistència també d’una bona colla de Sabadell que havia vingut amb bicicleta.
Iniciat el partit va començar a plovisquejar i amb l’amenaça d’una tempesta, ja que van començar a sentir-se trons, bona part del públic va marxar. Sobre aquest fet el setmanari Sembra va destacar: “Abandonant lo camp algunes de les hermoses senyoretes que tant l’adornaven”. Notem doncs la presència també de públic femení.
El mateix diari sembla que va justificar la derrota del Sabadell, perquè el camp de l’Sports-Egara i les porteries eren més grans que el camp i porteries del Sabadell i la pilota més lleuguera: “Devem fer constar, no obstant, qu’ls sabadellenchs están acostumats a jugar en un camp bon troç més petit que’l del Tarrassa l’Sports-Egara; ademés los portals no’ls tenen tan grossos y les pilotes ab que juguen son una mica mes pesantes tot lo que contribuhía a posarlos en pitjors condicions de joch”.
És possible que l’Sports-Egara jugués amb una samarreta de color blanc, ja que amb aquest va jugar l’anterior partit contra el Català. L’àrbitre del partit va ser Ignasi Pérez, el qual havia estat un dels fundadors de l’Sports-Egara i el seu primer president.
Els jugadors terrassencs
Les cròniques de la premsa ens permeten saber quins van ser els jugadors terrassencs, però no sabem els golejadors. Malauradament, es desconeix l’alineació del Sabadell, ja que no es va informar. En l’Sports-Egara hi van jugar Barroso a la porteria, i després amb la formació de joc típica d’aquella època: 2-3-5, com a defenses Fontana i Sancho, de mitjos M. Bobadilla, Josep Pizà i Edwin Joly i a la davantera Adolfo Ascensión, E. Ullés, Octavi Viñas, Ernest Joly i P. Galí.
D’alguns d’aquests jugadors terrassencs que van golejar al Sabadell podem aportar alguna dada més. Barroso, Ascensión, Pizà, Viñas i els germans Joly eren alumnes de l’Escola Industrial.
Adolfo Ascencion Bestard, d’uns 22 anys, tot i que era nascut a Leganés, provenia de Palma on el 1904 havia estat president de l’España, el primer equip de futbol de les Illes Balears fundat el 1902. Havia arribat a Terrassa per estudiar a l’Escola Industrial. Josep Pizà Xatart, d’uns 18 anys, era fill de Joan Pizà Dalmau, mestre d’escola del poble de Sant Pere, i habitaven a l’antic Ajuntament del poble de Sant Pere, el qual era una escola en aquella època. El seu pare, Joan Pizà, vidu, es va casar posteriorment amb la seva col·lega de professió, la Concepció Viñas, la qual també habitava a l’antic
Ajuntament del poble de Sant Pere i era germana d’un altre alumne de l’Escola Industrial, l’Octavi Viñas Heras, el qual també va formar part d’aquella alineació. L’Octavi s’acabaria casant amb una germana del Josep, la Dolors. Així, l’Octavi Viñas i el Josep Piza van ser cunyats i tant Piza com Viñas, en el futur també seran professors de l’Escola Industrial i en altres centres.
Els dos jugadors amb els cognoms Joly, són els germans Edwin i Ernest, de 18 i 16 anys respectivament. Eren fills de George Joly i Paulina Amat, ell britànic i agent consignatari de vaixells, i ella membre dels Amat-Brugada, una família molt connectada amb els estaments econòmics, polítics i culturals de la ciutat. Els dos germans tenien la nacionalitat britànica i, per tant, els podríem considerar com els primers estrangers que van jugar a futbol en un equip terrassenc. Van ser tiets d’una terrassenca il·lustre: Paulina Pi de la Serra Joly, escriptora, activista cultural i professora de català, medalla de plata de la ciutat el 1983.
Malauradament de la resta de jugadors no tenim més informació.
