MónTerrassa
Carta de comiat de Berta Bonastre com a jugadora d’hoquei internacional

Adéu. Mai no hi ha un bon moment per dir adéu… Especialment a una etapa que ha guiat el meu compàs i decisions durant 17 anys de la meva vida i que s’acaba en un moment i de una forma inesperada. Però a l’hoquei com a la vida hi ha etapes, i pel que sigui acaben per portar-nos de noves, amb objectius diferents, però segur que igual o més emocionants.

Avui poso punt final a la meva carrera com a jugadora d’hoquei internacional, i ho faig amb llàgrimes als ulls, ja que l’hoquei per mi és un regal que m’ha donat la vida, m’ha format com a persona i, gràcies a aquest, he pogut viure experiències úniques viatjant per tot el món, conèixer persones inoblidables i complir somnis que tenia des que era una nena. Sempre he intentat tenir una actitud alegre, treballadora i disciplinada; he entrenat amb perseverança, treball i rigor; i he guiat les meves accions i la meva vida amb esforç, constància i sacrifici. No sé el que em depara el futur, però de l’únic que estic segura és que el hoquei m’ha donat uns valors que m’acompanyaran la resta de la vida.

Me’n vaig tranquil·la, contenta per tot el que hem viscut i orgullosa per haver tingut l’oportunitat de formar part d’una cosa molt especial i màgica, “La Pinya” que formem amb les meves companyes de la Absoluta Femenina. M’agradaria pensar que tota la gratitud i passió per l’hoquei, així com tot la feina feta i que continuarà fent-se amb la Pinya, serà transmesa i podrà guiar les futures generacions que ens segueixen de prop i que creixen a tots els clubs del nostre país. Durant tots aquests anys, he tingut l’oportunitat de veure, experimentar i lluitar per una evolució positiva respecte a la igualtat de gènere en el nostre esport, i encara que crec que hi ha molt camí a recórrer i més coses que millorar, és clar que cal seguir avançant en aquesta adreça.

Berta Bonastre/RFEH
Berta Bonastre/RFEH


No volia acabar sense dir GRÀCIES. Amb aquesta paraula vull arribar a totes les persones que em han acompanyat en aquest irrepetible i meravellós camí, amb especial esment a la meva família que em va inculcar des que vaig néixer l?amor per aquest esport. Heu estat un suport incondicional, sempre presents a les bones i a les dolentes, aconsellant-me i acompanyant-me en cada decisió, contínuament preparats per a un bon gest, una paraula amable o una abraçada tranquil·litzadora. Per això i pels valors i principis que m’heu transmès, gràcies.

Gràcies també als meus amics i amics. Per estar sempre. Per entendre les meves absències a moments importants i ser el refugi que necessitava per desconnectar, riure, plorar o simplement compartir un instant junts, sou el millor.

Gràcies a totes i cadascuna de les companyes que han format part daquesta etapa. Em quedo amb cada celebració de gol, cada riure, cada viatge, els jocs de cartes, les converses interminables, els crits prepartit, les medalles, bailotejos, llàgrimes, suor, partits que ericen la pell… Però sobretot em quedo amb les coses tan valuoses que he après de cadascuna de vosaltres. Al final no puc estar més agraïda d’haver format part d’aquest equip, que enriqueix en tots els aspectes i m’ha donat lliçons de per vida.

Finalment, però no menys important, gràcies a tota l’afició de l’hoquei per donar-nos suport durant tot aquest camí. Seguiu acompanyant l’hoquei i l’Absoluta Femenina, us necessitem i el nostre esport també. Amb tots vosaltres “la pinya” té el millor dels sabors. A tots i cadascun de vosaltres, gràcies de cor.

Fins aviat

Nou comentari

Comparteix