La lesió de lligament creuat és una de les més comunes al món de l’esport. Una lesió que sona molt greu i que sempre porta una llarga recuperació. En la darrera edició del cicle de xerrades “Dijous de Mútua” Xavi Díaz, fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació de MútuaTerrassa, va explicar les nocions més importants a tenir en compte en aquest tipus de lesions.
Què és el lligament creuat i per a què serveix?
El lligament creuat anterior és una estructura de teixit connectiu fibrós que trobem situat dins del nostre genoll. Juntament amb el lligament creuat posterior, el lateral intern i el lateral extern, són els principals lligaments del genoll. Les seves funcions principals són fer d’estabilitzadors passius, perquè, a diferència del múscul, no el podem contraure a voluntat. També serveixen per evitar moviments lesius i tenen una tercera funció mecanoreceptora per la qual envia informacions al cervell per informar de l’estat de l’articulació.
Quina és la causa que fa que es trenqui?
El lligament creuat anterior es trenca quan pateix una sobretensió. Això es dona quan el genoll està estirat i hi ha una rotació de la fibra respecte del fèmur. És a dir, la gran majoria de lesions es donen quan el peu es queda clavat a terra i el genoll fa una rotació cap a dintre. Hi ha diferents factors que poden provocar aquesta lesió. Poden ser causes traumàtiques, amb un cop a la part externa del genoll provocant que el genoll vagi cap a dintre, es pot trencar en moments de pivotatge, en esports on el pes recau a les cames, els peus poden quedar clavats provocant una rotació forçada que sobre estiri el lligament, i també existeixen causes genètiques, anatòmiques o hormonals com, per exemple, tenir un peu que cau cap a l’interior o un genoll que va cap a dins amb una rotació de la tíbia cap a fora.
En què consisteix la rehabilitació?
Xavi Díaz ens explica que un cop identificada la lesió, l’equip mèdic decideix si la persona és candidata a passar per quiròfan o no. Això depèn de molts factors com l’edat de la persona o l’activitat física que practica. En cas que no hi hagi operació es du a terme un tractament conservador. En un llarg període de temps es busca recuperar al màxim possible la mobilitat del genoll. En cas que es decideixi operar se segueixen diverses fases. Des del primer dia de la lesió ja comença la fase preoperatòria, que consisteix en fer arribar el genoll en les millors condicions al dia de l’operació. Un cop feta la intervenció quirúrgica comencen les fases postoperatòries. La primera, que dura sis setmanes, serveix per tornar a connectar els circuits entre múscul i cervell i començar a recuperar mobilitat. La segona, que va de la sisena setmana fins al quart mes, és de tonificació. La tercera fase, que va des del mes quatre al mes sis, és de potenciació muscular. Finalment, l’última fase, que dura des del mes sis fins al mes nou, deu o dotze, és l’anomenada “return to play”, on ja es comença a introduir la pràctica esportiva habitual.
Recomanacions per a una bona recuperació.
Tot i ser una lesió greu i de llarga durada, el fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació de MútuaTerrassa explica que els resultats són molt bons sempre que es respectin les fases marcades de rehabilitació. Aquestes fases s’han de respectar de forma molt estricta. Tot i que al món professional estem acostumats a veure uns terminis de temps que van dels sis als vuit mesos, per una bona recuperació i per reduir el risc de recaure és molt important no tornar a la pràctica esportiva abans dels vuit o nous mesos de rehabilitació. Com més temps de rehabilitació, més reduirem les possibilitats de recaiguda.
