Quan fa vora dos anys va arribar el virus SARS-CoV2 al nostre entorn, en sabíem ben poca cosa. Es va fer un gran esforç per trobar tractaments efectius en la infecció aguda i per evitar la gravetat de la malaltia.
Però amb el pas dels mesos ens vam anar trobant pacients que persistien amb símptomes setmanes i mesos després d’haver patit la COVID. És el que es coneix com a COVID Persistent o Long COVID.
Quan considereu que és Covid persistent?
L’OMS defineix que un pacient té COVID persistent si continua amb símptomes que no es poden explicar per cap altra raó 12 setmanes després de la infecció aguda per COVID. Cal diferenciar-ho dels pacients que pateixen seqüeles després d’haver patit un COVID greu que ha deixat una alteració en algun dels seus òrgans. La COVID persistent és un problema de salut freqüent que afecta entre el 5 i el 20% dels pacients que pateixen la COVID. Es dona més freqüentment en dones i afecta especialment a persones entre els 30 i els 50 anys.
Sabeu per què persisteix?
Encara en sabem poc de quina és la causa d’aquesta malaltia. En aquests moments hi ha tres hipòtesis que s’estan estudiant:
- que el virus persisteixi de manera crònica al cos
- que es provoqui el que s’anomena “Tempesta inflamatòria” que seria una resposta immunitària anòmala que podria facilitar la reactivació de virus latents
- que el sistema immune fabriqui anticossos contra el propi cos
Quins són els símptomes? Com es diagnostica?
La COVID persistent pot provocar símptomes molt diversos ja que pot afectar a diferents òrgans o sistemes del cos. El símptomes més freqüents són el cansament i el malestar general, el mal de cap, la pèrdua de memòria o la manca de concentració, el dolor muscular o articular, la tos, la caiguda de cabell, l’alteració del gust o de l’olfacte.
En aquests moments, una de les limitacions més importants que tenim és que no hi ha una prova diagnòstica específica que ens diagnostiqui la COVID persistent. Habitualment les proves surten normals. Sí que hi ha persones que poden tenir alguna alteració, com disminució de l’oxigen en sang o d’altres, però no són un criteri per a diagnosticar la malaltia.
Existeix algun tractament?
Com que no està clar perquè es dóna la malaltia, no hi ha tractaments específics indicats que la curin. És habitual que al llarg del temps els símptomes millorin, però hi ha persones en les quals persisteixen.
Per alguns dels símptomes sí que podem oferir tractaments que els millorin. Per exemple, en pacients que tenen alteracions del gust i de l’olfacte, la rehabilitació olfactiva pot ser eficaç. En pacients amb pèrdua de memòria o concentració també se’ls pot oferir exercicis de rehabilitació específica. La fisioteràpia o l’exercici físic pot ajudar els pacients que tenen fatiga o dolors osteoarticulars.
En tot cas, cal estudiar més aquesta malaltia per tal de conèixer el per què es produeix i poder trobar com diagnosticar-la i com tractar-la el més eficaçment possible.
1 
