El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa t’ofereix recomanacions d’actuació del pares per prevenir el consum de drogues en els fills adolescents.

Què entenem per fer prevenció del consum de drogues?

Hi ha gent que quan parlem de prevenció del consum de drogues a l’adolescència pensa en campanyes publicitàries, anuncis, eslògans …o fins i tot xerrades en instituts.

Tot això en forma part, però la prevenció va molt més enllà. No servirà dir-los només “No et droguis”, si no els donem eines o estratègies per afrontar les situacions que s’aniran trobant al llarg de la seva vida.

I això només ho poden fer els adults que els envolten, en primer lloc els pares i també la resta d’adults de referència.

Quin són els objectius més importants de de la prevenció?

Tots voldríem que els nostres fills i filles no provessin les drogues i que poguessin mantenir-se’n a distància. Però les drogues hi son i formen part de la nostra societat, per tant, l’objectiu de la prevenció ha de ser que aprenguin a conviure-hi, evitant, el màxim possible, els seus efectes nocius.

Per aconseguir-ho hi ha tres aspectes importants a tenir en compte:

1. Retardar l’edat d’inici del consum, perquè sabem que com més joves provin les drogues més probabilitat hi ha que apareguin problemes amb el consum i també problemes de conducta.

2. Prevenir el consum problemàtic, és a dir, aquell consum que interfereix en àrees importants de la seva vida (estudis , família, amistats…) i no en permet el seu desenvolupament sa.

3. Prevenir els riscos associats: com accidents de cotxe o moto, relacions sexuals sense protecció, baralles… és a dir, riscos que tenen a veure en com afecta al comportament el fet d’haver consumit.

Què pot fer la família per prevenir el consum?

El que pot fer la família és tant senzill com SER-HI, és a dir, seguir la seva conducta (tot respectant la seva intimitat), dedicar-los temps per fer coses junts, per parlar…

Ser models de salut i de conducta, ser coherents (“predicar amb l’exemple”)

Expressar l’afecte, i valorar les actituds i comportaments adaptatius, enlloc de focalitzar-se en els conflictes i en les conductes inadequades. Alhora, transmetre les normes i els límits clarament.

També és bo possibilitar un ampli ventall d’activitats i entorns socials (activitats esportives, artístiques, esplais…), que comportin valors alternatius al consum.

És important no evitar parlar sobre les drogues, que no siguin un TABÚ, donant informació verídica i contrastada, d’acord amb el seu grau de maduresa. Hem d’ajudar-los a pensar, a ser crítics i, per tant, haurem de saber escoltar i tenir en compte les seves opinions.

En resum, que l’estil d’educar sigui enfortidor o positiu i no SOBREPROTECTOR NI AUTORITARI. On l’objectiu sigui dotar-los d’eines per afrontar els reptes de la vida.

Amb quines eines compten el pares?

Per portar a terme els aspectes abans esmentats tenim una eina bàsica que és la comunicació.

La comunicació és tot allò que FEM. Cada actitud, cada gest, cada paraula… és a dir, tot el nostre comportament és comunicació.

Per això, sempre que ens relacionem amb els nostres fills i filles ens hi estem comunicant. El que diem és important, però també ho és com ho diem, quan ho diem o on ho diem.

Millorant la comunicació facilitem la disminució dels conflictes i tenim més possibilitats d’assolir els nostres objectius: que els nostres fills ens escoltin, que ens entenguin , que també es comuniquin…

Per tenir una bona comunicació és necessari actuar des de l’autocontrol i assertivament, és a dir, amb calma i respecte, triant l’espai i el moment adient per parlar, i escoltar amb interès , respectant la discrepància i dialogant.

Perquè és important establir límits i normes?

A vegades, a les famílies els costa posar límits i normes, perquè creuen que augmentaran els conflictes i es deteriorarà la relació. Però establir unes normes, amb els seus límits corresponents, són imprescindibles pel bon funcionament familiar i la convivència. Pensem com seria circular en cotxe sinó existissin les normes de circulació.

Alhora, són necessàries pel bon desenvolupament de la filla o el fill, ja què amb elles aprèn a regular la seva conducta, a anticipar les conseqüències dels seus actes, a adaptar-se a les frustracions que comporta la vida adulta i, per tant, a una millor gestió emocional i una major autoestima. Alhora, els serveix per a consolidar el seu sistema valors, al tenir una base segura que poder qüestionar.

Què convé tenir en compte quan establim límits i normes?

És important tenir present que les normes i límits tenen una funció educativa i, per tant, han de ser congruents, coherents, concretes, i proporcionades. Hi ha d’haver un equilibri entre dependència i autonomia, premiant el compliment de normes amb més autonomia.

Nou comentari