Què és la tuberculosi?
La tuberculosi és una malaltia infecciosa produïda pel bacil de Koch que provoca una malaltia, fonamentalment, respiratòria. Encara que no únicament a nivell pulmonar, sinó que pot afectar a qualsevol òrgan i està provocada per aquest microbi. La via de transmissió es aèria, és a dir, un malalt que té malaltia pulmonar expectora i les partícules que elimina queden en suspensió i la gent que esta al seu voltant inhala, respira aquest aire i el bacil entra dins del seu cos provocant una situació d’infecció latent, que moltes vegades va progressant fins a la malaltia activa.
Increment de la incidència d’aquesta malaltia després de la Covid?
Realment hem notat que la infecció per Covid -des de finals del 2019-2020- ha provocat que la malaltia hagi tingut un increment en el número de casos i sobretot en la complexitat d’aquests casos. És a dir, ens arriben malalts amb un retràs diagnòstic, és a dir que consulten al sistema sanitari tard.
La sospita és que a causa de la pandèmia i quan el sistema es va tancar, els malalts tenien por a consultar, pel fet d’haver de venir al hospital o a les consultes a tractar amb el metge. Això va propiciar que el pacient endarrerís la consulta d’aquesta simptomatologia, per això quan arriba al hospital, francament està en una situació clínica molt més complexa.
Avui en dia, no eren habituals les afectacions, com per exemple, del sistema nerviós central o fins i tot multi orgàniques o multi sistèmiques que estem veient. Tot això, acompanyat també del número de casos postpandèmia que ha anat augmentant, progressivament, amb aquesta idea que els malalts durant la pandèmia no consultaven i han vingut posteriorment en un número més elevat del que seria normal. De manera, que estem assolint una xifra que no és l’habitual en malats per infecció per tuberculosi, si que és cert que això es va normalitzant, però es mantenen els dos aspectes: que veiem més casos i més complexes que abans de la pandèmia.
Quina és la causa d’aquest augment?
Hem de tenir en compte el fet que durant la pandèmia estiguéssim tancats completament i hi hagués la por de consultar a l’hospital o sistema sanitari pels risc d’infectar-se, estem parlant de la primera època de la pandèmia, encara no hi havia vacunes, i no hi havia immunitat. El risc podia ser molt greu de patir una malaltia potencialment mortal i això va afectar la població, no només en el cas de la tuberculosi sinó també en d’altres malalties que la gent no consultava. Si a més hi unim el fet que la gent es va tancar a casa i per tant el risc de disseminar la malaltia era molt més fàcil, perquè es transmet a través de l’aire, a través de respirar els microbis que expectora una persona malalta.
Quins són els signes d’alerta?
La malaltia pot ser molt evident, quan la persona tingui febre, simptomatologia respiratòria, tos persistent, un dels símptomes clàssics. Es diu és que qualsevol persona que té tos de quinze dies o tres setmanes, -tant si és seca com humida- hauria de consultar al metge, per descartar que no sigui una malaltia pulmonar com podria ser la tuberculosi. Els quadres més banals, els quadres de refredats, no acostumen a durar més d’una setmana, com a màxim.
La simptomatologia pot ser molt a bigarrada: tos, expectoració, febre, pèrdua de pes, pèrdua de la gana. És una malaltia subaguda que s’allarga setmanes o mesos. Dit això, també hi ha persones que debuten amb pocs símptomes. La manifestació pot ser un dolor toràcic o fins i tot, expectorar sang que és una situació característica de la tuberculosi que els metges anomenem hemoptisi, que significa que la persona emet sang amb l’expectoració, fet que indica que hi ha algun problema bronquial que està alterant les artèries o les venes del pulmó.
El normal és que sigui un quadre amb un recorregut de setmanes, amb sudoració i tos amb afectació que acostuma a ser respiratòria perquè és l’òrgan que s’infecta amb més freqüència. Al bacil es reprodueix en un medi on hi hagi aire i ben vascularitzat, per tant està molt bé en els pulmons.
Com formuleu el diagnòstic i el tractament?
És una malaltia infecciosa, actualment es pot curar amb antibiòtics, amb una combinació de tres o quatre antibiòtics diferents. El que és més important és que s’ha de seguir bé el tractament i prendre tot el temps necessari, estem parlant de tractaments llargs, no és com una pulmonia que es tracta durant una setmana o durant deu dies, sinó que són tractaments que s’allarguen fins als sis o els nou mesos.
En aquest sentit és important que el pacient segueixi d’una manera correcte el tractament, nosaltres com a professionals ens preocupa molt insistir al malalt que prengui bé els antibiòtics i amb una durada correcte per poder concloure que el pacient està curat. Actualment amb les pautes de tractament que tenim, pràcticament el 99% dels pacients es curen sense deixar seqüeles i sense plantejar cap altre problema. Les recidives són poc freqüents i acostumen a anar de la mà d’una manca de compliment o d’algun altre problema de tipus d’intolerància a fàrmacs.
Com afecta la resistència als antibiòtics?
Afecta de manera important, el tractament d’aquesta malaltia és amb antibiòtics, no només un d’únic, sinó tres o quatre antibiòtics que s’han de donar a la vegada perquè aquest bacil se l’ha d’atacar per varies bandes amb antibiòtics diferents.
En aquest sentit amb aquest món globalitzat és molt freqüent que en alguns països, no és el cas del nostre, les pautes de tractament i el seguiment, pot ser que no sigui l’òptim. Perquè amb aquesta medicació el malalt millora ràpid en un o dos mesos. Recordem que el tractament mínim és de sis mesos. Per això, és molt freqüent l’abandonament de la medicació, sobretot sinó hi ha professionals al darrera. El món global fa que una persona que avui està a Moscú agafa un avió i es planta a Barcelona. Per tant aquesta malaltia ja no depèn de com de bé fem les coses aquí, sinó que ens poden venir malalts de molts països que no estan fent les coses bé i que l’índex d’incompliment de fàrmacs pugui generar soques que són resistents a un, dos, tres o als quatre antibiòtics. Això és un problema perquè tret dels antibiòtics habituals tenim pautes que són més difícils de complimentar i que no arriben a tenir l’eficàcia de les pautes clàssiques.
Per altra banda, al nostre país existeixen medis de cultiu i de detecció de resistència que són molt ràpids i això ens ajuda molt a detectar una resistència pràcticament a les vint-i-quatre o quaranta-vuit hores. Fet que permet dissenyar una pauta d’aïllament o de tractament que pugui ser efectiva. Això ens ajuda molt a l’hora d’establir un diagnòstic i intentar evitar que una persona pugui encomanar la malaltia.
Com ja hem dit, és una malaltia que s’encomana a través de l’aire i de la respiració i de les partícules que emet un malalt tuberculós. Imaginem una persona que tingui multi resistència que agafi un avió i que estigui vuit hores tancat i estossegant. El risc que la gent es pugui infectar és un problema relativament important i les autoritats sanitàries i els metges en general tenim molta cura de fer un diagnòstic el més precoç possible, d’aïllar els pacients i plantejar pautes de tractament que siguin efectives per curar-los.
Nosaltres tenim una unitat de Tuberculosi molt consolidada, que es va crear fa 26 anys, amb una gran quantitat de pacients i amb un equip format per infermeria, gestora de casos, una professional del nostre hospital que es diu Roser Font, i que té un paper essencial a l’hora de detectar i seguir els pacients, i preocupar-se que el tractament es faci adequadament. Som dos metges de Medicina Interna que ens dediquem al tractament d’adults però també hi ha un metge que es dedica al tractament de la tuberculosi infantil.
A més disposem d’un servei que només tenen els grans hospitals que s’anomena Tractament directament observat, el vam instaurar fa quinze anys i ens ha donat un resultat excel·lent. Aquest servei depèn del programa de la tuberculosi i consisteix en facilitar la medicació a la gent vulnerable, ja sigui perquè tenen barrera idiomàtica, o no tinguin condicions econòmiques suficients o perquè el compliment no és l’adequat, o siguin alcohòlics, o no es puguin desplaçar, els portem la medicació allà on siguin de forma gratuïta.
Tenim una persona que es desplaça per tota l’àrea del Vallès i localitza el pacient al seu domicili o on sigui. Hem arribat a les presons o situacions sense sostre, persones que viuen al carrer. Nosaltres els facilitem la medicació, els hi donem personalment i estem davant quan se la prenen. L’objectiu és assegurar-nos que fan el tractament correctament per tal que la malaltia sigui eradicada. Sobretot perquè si curem la malaltia en aquest individu deixarà d’infectar altres persones, trencant la cadena de disseminació cap a la resta de la societat
