El món està ple de meravelles, sí. Però moltes pertanyen al passat més remot, a llistes que ja coneixem de memòria i que evoquen civilitzacions perdudes. Què passa, però, amb les icones que han marcat el nostre present? Aquelles que han transformat ciutats senceres i han redefinit completament la nostra manera de viatjar? Aquí hi ha un canvi radical. Una iniciativa global busca precisament la nova generació d’aquestes icones modernes, i el nostre país ja té un candidat estrella que podria fer història. Prepareu-vos per una revelació que pot canviar la perspectiva del nostre patrimoni.
El Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC) ha llançat una crida que ens interpel·la a tots. Volen identificar les construccions erigides des de 1801 que han redefinit de manera irreversible la forma de viatjar i d’entendre la cultura global. (Una idea absolutament brillant i ambiciosa, no trobeu?). Aquesta cerca no es limita a l’arquitectura clàssica; busca l’impacte, la inspiració i la capacitat de reinventar.
I aquí entra el nostre gran protagonista, un veritable estendard de la modernitat basca: el Museo Guggenheim Bilbao. Aquesta obra mestra de l’enginyeria i el disseny, que va obrir les seves portes l’octubre de 1997, aspira ara a ser una de les 7 Meravelles Contemporànies del Món. Una fita que podria posar Bilbao al mapa d’una manera encara més potent i consolidar la seva llegenda.
El disseny inconfusible de Frank Gehry va ser una autèntica sacsejada per a la ciutat. Va portar una alenada de modernitat sense precedents a Bilbao, on abans només hi havia una zona industrial oblidada al costat de la ria del Nervión. El seu revestiment de titani, que evoca les escates d’un peix o un vaixell encallat, el fa inconfusible des de qualsevol angle. (Una visió que et deixa sense alè la primera vegada que el veus i que mai s’oblida).
El seu impacte no només va ser estètic, sinó immediat i transformador. El museu no només es va convertir en un dels edificis més reconeixibles a tot el planeta, sinó que va donar origen a un fenomen global: el famós “efecte Guggenheim“. Aquesta expressió s’ha convertit en un cas d’estudi a les universitats d’urbanisme i economia de tot el món.
Aquest concepte descriu com una gran inversió cultural, com la construcció d’un museu de primer nivell, pot actuar com un motor imparable de regeneració urbana. Atreu un turisme internacional massiu, genera oportunitats econòmiques insospitades i transforma radicalment la imatge i la identitat d’una ciutat. Bilbao n’és la prova viva i el millor exemple d’èxit.
La iniciativa global que canvia les regles del viatge
Aquesta nova llista de meravelles és una proposta revolucionària i molt diferent de les antigues, seleccionades per viatgers i cronistes d’èpoques passades. Per primera vegada en la història, qualsevol persona del món tindrà la capacitat i la veu per participar directament en el procés d’elecció. La campanya, que va arrencar amb força el 7 de juliol passat, ens convida a tots a ser part d’aquest canvi global.
Ens demanen que proposem construccions. Però no només per la seva arquitectura espectacular o el seu valor artístic inherent. Busquen aquells llocs que hagin contribuït a impulsar el turisme sostenible, a generar oportunitats econòmiques reals i a reforçar amb orgull la identitat cultural dels seus respectius destins. (Un enfocament molt més enllà de la simple estètica, com ha de ser per a una autèntica meravella).
El projecte no es limita exclusivament a monuments històrics. El WTTC ha deixat clar que poden ser candidats museus innovadors, ponts icònics, aeroports futuristes, estadis imponents, palaus emblemàtics, edificis singulars, centres culturals vibrants o complexes turístics que hagin alterat profundament la forma en què viatgem i descobrim un lloc. La definició és àmplia i inclusiva, buscant l’autèntic impacte transformador.
El WTTC té molt clars els criteris que han de complir aquestes candidates. Primer, han de ser obres construïdes entre 1801 i l’actualitat, abastant dos segles de creació humana. Segon, han de ser creacions purament humanes, ja siguin monuments, museus, edificis, infraestructures complexes o complexes turístics de gran envergadura.
A més, és imprescindible que hagin contribuït al desenvolupament econòmic, cultural i turístic del seu entorn de manera responsable i ètica. Finalment, poden ser tant una icona mundial ja establerta com un lloc menys conegut que tingui una capacitat evident per convertir-se en un futur referent global. L’objectiu, expliquen, és demostrar que la capacitat d’assombriment de la humanitat no va acabar amb les meravelles antigues, sinó que segueix escrivint-se amb cada nova generació i cada nou projecte.
L’impacte innegable del guggenheim i els rivals d’altura
Pocs projectes encaixen millor amb aquesta filosofia transformadora que el Guggenheim Bilbao. Des de la seva obertura, el museu rep una mitjana de més d’un milió de visitants cada any, consolidant-se com un dels principals reclams turístics no només d’Espanya, sinó de tot el sud d’Europa. El seu èxit és un cas d’estudi continu a nivell mundial, una referència obligada.
Aquesta capacitat de transformar un destí completament és, per al WTTC, la definició més pura i essencial d’una autèntica meravella contemporània. El seu èxit no només es mesura en xifres, sinó en la revitalització d’una ciutat que semblava en declivi econòmic i cultural. (Una autèntica lliçó per a molts governs locals i regionals que busquen la reactivació).
Però el Guggenheim no està sol en aquesta ambiciosa carrera per la glòria mundial. L’organització ja cita alguns exemples il·lustres que simbolitzen les diferents etapes d’aquesta nova era de les meravelles. Alguns són ja llegendes establertes, altres són promeses futures que estan a punt d’esclatar.
Pensem en la Torre Eiffel de París, que va veure la llum el 1889 i encara avui captiva milions de persones amb la seva elegància i grandiositat. O el gegantí Gran Museu Egipci, que obrirà el 2025 al costat de les històriques piràmides de Guiza i que ja es perfila com un dels projectes museístics més grans del món. Aquests són exemples clars de visió i impacte cultural que transcendeixen generacions.
També hi ha aeroports d’avantguarda com el de Changi a Singapur, veritables ciutats dins d’una terminal, amb jardins i cascades interiors. Edificis icònics com el Marina Bay Sands, també a Singapur, amb la seva impressionant piscina infinita al cel. La majestuosa Òpera de Sídney, amb el seu disseny inconfusible. O la potent i simbòlica Estàtua de la Llibertat, que dóna la benvinguda a Nova York. (Una llista que ens farà somiar i viatjar només de pensar-hi, oi que sí?).
Tu tens la clau: com votar i per què és important actuar
La campanya per escollir aquestes set meravelles modernes es desenvoluparà durant un any sencer, oferint temps, però també marcant fites importants. El període de nominacions ja està obert i romandrà així fins al 7 de gener de 2027. Qualsevol persona, des de qualsevol racó del planeta, pot proposar els seus llocs favorits a través de la pàgina oficial del projecte. (És la teva oportunitat per deixar la teva empremta en la història!).
Aquell mateix dia, el WTTC farà pública una primera selecció amb 70 candidatures finalistes, que passaran directament a una votació popular massiva. La participació ciutadana serà clau en aquest procés sense precedents. El 7 d’abril de 2027 coneixerem els 30 finalistes que s’acostaran al triomf. I, finalment, la llista definitiva de les 7 Meravelles Contemporànies del Món es revelarà solemnement el 7 de juliol de 2027. (El temps vola, i cada vot compte, no us despisteu, perquè el futur es construeix ara!).
Participar és increïblement senzill i accessible per a tothom. Només cal accedir a la plataforma digital creada pel WTTC. Allà, qualsevol usuari pot presentar una candidatura i consultar amb detall tots els criteris de selecció. La transparència és una de les divises d’aquesta iniciativa global, assegurant la legitimitat del procés.
Més enllà del prestigi simbòlic que suposa ser reconegut a nivell mundial, aquesta iniciativa busca posar el focus en un fet clar i fonamental: l’arquitectura audaç, el patrimoni ben gestionat i la innovació constant poden i han de convertir-se en autèntics motors de desenvolupament sostenible per a les comunitats i països, generant un impacte real en la vida de les persones.
Segons explica el mateix organisme, les grans infraestructures turístiques generen una quantitat ingent de llocs de feina estables i de qualitat. Atreuen inversió estrangera directa. Enforteixen les economies locals i contribueixen decisivament a projectar internacionalment la identitat i els valors d’un territori. (És una cadena de valor que beneficia a tots, al nostre butxaca també, amb més oportunitats i prosperitat).
Si el Guggenheim Bilbao aconsegueix la fita d’entrar en aquesta llista definitiva, no només consolidarà la seva condició d’icona arquitectònica global ja establerta. Podria convertir-se en la primera meravella contemporània espanyola elegida mitjançant una votació internacional de tal magnitud. Un reconeixement definitiu i sense precedents per a la nostra cultura i el nostre disseny, que ressonaria a tot el planeta.
Aquesta història de transformació urbana, més enllà del simple edifici de titani dissenyat per Gehry, continua sent un model d’estudi i admiració arreu del món. Una inspiració constant per a totes aquelles ciutats que busquen reinventar-se. Així que, ja ho saps. Un museu, una ciutat, una aspiració global. La història de Bilbao podria fer-nos sentir un orgull col·lectiu incalculable. Qui diu que el futur no pot ser tan sorprenent com el passat, o fins i tot més?
