Hi ha racons del nostre mapa que semblen dissenyats exclusivament per a desafiar el pas del temps. Petits nuclis de cases que resisteixen el despoblament mentre custodien secrets que moltes grans ciutats voldrien per a elles. Avui viatgem a un d’aquests llocs màgics que, malgrat tenir una població que amb prou feines ompliria un autobús modern, amaga una de les històries més fascinants i tètriques de la monarquia espanyola. (Sí, parlem d’un rei, d’una última voluntat i d’un òrgan vital que va viatjar en secret).
Si ets d’aquells que busquen escapar de les rutes turístiques massificades i prefereixen la tranquil·litat de la pedra antiga, aquest destí t’enamorarà a primera vista. No parlem d’un poble qualsevol, sinó d’una fortalesa esculpida directament a la roca que vigila el paisatge amb la mateixa severitat que ho feia fa segles. Un lloc on el silenci només es trenca pel vent i per les passes dels pocs viatgers que s’atreveixen a descobrir els seus carrerons empinats.
La joia oculta de l’Alt Maestrat
Ens desplacem fins a la província de Castelló, a la comarca de l’Alt Maestrat. Allà, gairebé mimetitzat amb el paisatge muntanyós, s’aixeca el municipi de Culla. Amb només 168 habitants censats, aquest petit poble és un autèntic viatge en el temps. El seu nucli històric, declarat Bé d’Interès Cultural, conserva intacta la fisonomia medieval que va seduir tant els templers com els nobles de l’època.
El primer que impacta en arribar a Culla és la seva silueta. Les cases de pedra semblen néixer de la mateixa muntanya, culminades per les restes d’un castell medieval que va ser un dels bastions més importants de la zona. Des d’allà dalt, a més de mil metres d’altitud, les vistes del paisatge són senzillament espectaculars. Però el veritable tresor de Culla no es veu a simple vista; s’ha de buscar en els llibres d’història i en les llegendes que encara s’expliquen vora el foc.
El castell de Culla, d’origen musulmà, va ser conquerit per les forces cristianes i posteriorment venut a l’Orde del Temple per una suma astronòmica de l’època. Va ser l’inici d’una era de misteris que encara avui es respira a cada cantonada.
Passejar per Culla és un exercici de desconnexió absoluta. Els cotxes gairebé no hi poden circular i el terra empedrat t’obliga a caminar a un altre ritme, més lent, més conscient. És la clàssica escapada de cap de setmana que et reconcilia amb el món i et demostra que no cal agafar un avió per a viure una gran aventura històrica.
El secret del cor de Carles II
Però anem al gra, a la història que fa que aquest poble sigui únic a la península. Parlem de Carles II, conegut popularment com “L’Heuizat”. L’últim monarca de la dinastia dels Àustries a Espanya va tenir una vida marcada per la malaltia i la superstició. El que molt pocs saben és que, en el seu testament, el rei va deixar escrit un desig molt particular que vinculava directament el seu destí amb el territori valencià.
La tradició de l’època dictava que els cossos dels monarques s’havien d’enterrar al Panteó de Reis del Monestir de l’Escorial. No obstant això, era habitual que alguns òrgans, especialment el cor, s’enviessin a altres llocs de gran devoció religiosa per a rebre sepultura independent. Carles II, en un intent desesperat de buscar la pau eterna i agrair els serveis prestats a la corona, va ordenar que el seu cor fos enterrat a les terres de Culla, concretament sota la custòdia d’una de les seves esglésies més emblemàtiques.
Aquest fet va convertir el poble en un punt de pelegrinatge i de respecte reial durant generacions. Imagina la situació: un dels imperis més grans del món dirigint la seva mirada cap a un petit llogaret de muntanya per a dipositar-hi la relíquia més íntima del seu sobirà. Una història que sembla treta d’una novel·la d’intriga palatina però que forma part de la realitat d’aquest municipi castellonenc.
Què veure a Culla en un dia de desconnexió
Més enllà dels misteris reials, Culla ofereix un recorregut patrimonial que es pot fer fàcilment en un dia, però que convida a quedar-s’hi més temps. El punt de partida obligatori és l’Església Parroquial del Salvador, un temple del segle XVII construït sobre les restes d’una església gòtica anterior. És precisament aquí on es respira aquest ambient de solemnitat històrica que connecta el poble amb la reialesa.
Un altre dels punts imprescindibles és la coneguda com a Presó de Culla, un edifici del segle XIII que es va utilitzar durant les guerres carlines i que avui es pot visitar per a entendre com era la dura vida dels presoners de l’època. Les inscripcions a les parets i les cadenes originals encara fan posar la pell de gallina als visitants més sensibles.
I, evidentment, no pots marxar sense pujar a les ruïnes del castell. Tot i que va patir greus destrosses durant les guerres de Successió i les guerres carlines, el passeig fins a la part més alta val molt la pena. Des d’allà es pot contemplar el conegut com a “Terrat de Culla”, un mirador natural que ofereix una panoràmica de 360 graus sobre tota la comarca, arribant fins i tot a veure’s el mar Mediterrani en els dies més clars.
Si t’agrada la natura, a pocs quilòmetres del nucli urbà trobaràs el Carrascar de Culla, una alzina mil·lenària declarada arbre monumental que és un autèntic espectacle de la natura. La seva copa fa més de trenta metres de diàmetre.
Com arribar-hi i quina és la millor època per a anar-hi
Arribar a Culla és relativament senzill, tot i que la carretera final requereix paciència a causa de les corbes pròpies de la mitjana muntanya. Des de Castelló de la Plana el viatge és de poc més d’una hora, mentre que si vens des de Barcelona o València, és la parada perfecta per a un cap de setmana de turisme rural combinat amb la gastronomia local, on el formatge de cabra i les carns a la brasa són els reis indiscutibles de la taula.
La tardor i la primavera són, sens dubte, les millors estacions per a visitar la zona. Les temperatures són suaus i els colors del paisatge canvien completament, oferint una estampa de postal que farà les delícies dels amants de la fotografia. A més, en ser un poble tan petit, no patiràs les aglomeracions d’altres destins medievals més coneguts de la geografia espanyola.
En un món on tot va massa ràpid i on els destins turístics sovint semblen parcs temàtics idèntics els uns als altres, llocs com Culla són un autèntic refugi per a l’ànima. Un racó on la història, la llegenda i la natura es donen la mà per recordar-nos que els millors viatges són aquells que ens porten a llocs que no sabíem que existien, però que ja mai més podrem oblidar. T’animes a descobrir el secret del cor del rei?
