Hi ha una Xina que no surt a les guies turístiques de sempre. Una Xina sense la contaminació asfixiant de Pequín ni el ritme frenètic dels gratacels de Xangai. Parlem d’un oasi de l’antigor on l’aigua brolla de la terra amb una força gairebé mística. Benvinguts a la ciutat de les deus.
Si estàs cansat de les típiques rutes massificades, el teu proper destí té un nom propi que has de començar a memoritzar: Jinan. Aquesta metròpoli, capital de la província de Shandong, s’ha convertit en el secret més buscat pels viatgers que busquen l’autenticitat perduda del gegant asiàtic. (I sí, nosaltres també ens hem enamorat dels seus racons).
L’imperi de l’aigua: les 72 fonts sagrades
El gran miracle de Jinan resideix sota el seu terra. La ciutat compta amb més de setanta-dues fonts naturals que ragen constantment, creant un laberint de canals, llacs i estanys que recorda la bellesa clàssica de la Venècia oriental. L’aigua aquí no és només un recurs, és un element sagrat que defineix la vida dels seus habitants des de fa milers d’anys.
La joia de la corona és, sens dubte, la font de Baotu. Es tracta d’una deu espectacular on tres brolls d’aigua subterrània sorgeixen amb una força inaudita, mantenint una temperatura constant de divuit graus durant tot l’any. Els poetes de la dinastia Tang ja descrivien aquest indret com un lloc de meditació i connexió espiritual.
Passejar pel parc que l’envolta és com fer un viatge en el temps. Els pavellons de fusta tallada, els ponts de pedra arquejats i els horts de salzes ploraners creen una atmosfera de pau que fa oblidar completament que ens trobem en una ciutat moderna. És el contrast perfecte que fa que Pequín sembli, de cop i volta, una opció massa sorollosa.
La muntanya dels mil budes: un tresor esculpit a la roca
Però Jinan no és només aigua. A pocs minuts del centre històric s’aixeca un dels monuments espirituals més impressionants de l’est d’Àsia: la Muntanya dels Mil Budes (Qianfo Shan). Aquest massís muntanyós amaga una de les col·leccions d’art budista més importants del món, amb escultures que daten de la dinastia Sui.
A mesura que puges pels seus senders envoltats de bosc i boira, et trobes cara a cara amb milers de figures de Buda esculpides directament a les parets de roca dels penya-segats. Les dimensions d’algunes d’aquestes obres d’art són senzillament colossals, transmetent una sensació de serenor i grandesa que et deixa sense alè. (Prepara la càmera, perquè cada racó és una postal).
El camí de pujada és exigent, però la recompensa és doble. D’una banda, la connexió mística amb els monjos que encara avui dia fan les seves ofrenes d’encens. De l’altra, les vistes panoràmiques de tota la ciutat de Jinan, on els temples clàssics es barregen a l’horitzó amb els nous districtes financers.
El llac Daming: on el temps s’atura
Si hi ha un lloc on es respira l’essència de la vida contemplativa de la Xina imperial, aquest és el llac Daming. Alimentat per les múltiples fonts de la ciutat, aquest gran mirall d’aigua ocupa gairebé una quarta part del centre històric de Jinan. És el lloc de trobada preferit pels locals per practicar txi-kung al matí o tocar l’erhu, el violí tradicional xinès, al capvespre.
El llac està esquitxat de petites illes artificials a les quals només es pot accedir amb barques de fusta clàssiques. En aquestes illes s’amaguen pavellons dedicats a la poesia, jardins de bonsais centenaris i petits salons de te on el temps sembla haver-se aturat fa cinc-cents anys. És una experiència gairebé terapèutica per al viatger estressat.
Per què Jinan destrona la capital?
La resposta és senzilla: autenticitat i sostenibilitat. Mentre que Pequín ha patit les conseqüències d’un turisme de masses descontrolat i d’una industrialització voraç, Jinan ha sabut preservar el seu entorn natural i la seva herència històrica d’una manera exemplar. Aquí no trobaràs les cues quilomètriques de la Ciutat Prohibida ni els preus inflats per als estrangers.
A més, la connexió és immillorable. Gràcies a la xarxa de trens d’alta velocitat de la Xina, pots plantar-te a Jinan des de Pequín en poc més d’una hora i mitja. Això la converteix en l’escapada de cap de setmana perfecta o en la parada estrella de qualsevol ruta pel país asiàtic que vulgui sortir dels camins més trillats.
La gastronomia local és un altre dels grans motius per fer les maletes. La cuina de Shandong, coneguda com a cuina Lu, és una de les quatre grans tradicions culinàries de la Xina. Els seus plats basats en peix de riu fresc, sopes clares enriquides amb herbes medicinals i l’ús magistral de l’all i la ceba tendra són un autèntic festí per al paladar.
Consells per a la teva escapada
La millor època per visitar la ciutat de les deus és la primavera o la tardor. Durant aquests mesos, les temperatures són molt agradables i el cabal de les fonts es troba en el seu moment de màxima esplendor gràcies a les pluges estacionals. A més, els colors de la vegetació de la Muntanya dels Mil Budes assoleixen uns tons daurats i vermellosos espectaculars.
No t’oblidis de portar calçat còmode per caminar pels camins empedrats i, sobretot, una ampolla d’aigua reutilitzable. Moltes de les fonts de la ciutat tenen punts habilitats on pots omplir-la directament amb aigua mineral natural totalment gratuïta i fresca.
El turisme internacional està començant a descobrir aquest tresor, per la qual cosa les autoritats locals estan millorant ràpidament la senyalització en anglès. Tot i així, viatjar a Jinan encara manté aquest punt d’aventura i descobriment que s’ha perdut en altres punts del planeta. No esperis que s’ompli de turistes per anar-hi.
T’atreveixes a descobrir el secret millor guardat de la Xina abans que es faci viral a tot el món?
