Hi ha racons que tenen una màgia especial, llocs on el temps sembla haver-se aturat entre vinyes i bótes de roure. Si a més a més, aquest destí és el refugi personal de l’home de moda de l’esport estatal, l’interès es multiplica. Parlem de Haro, la capital indiscutible del vi de La Rioja Alta i el poble natal de Luis de la Fuente, el seleccionador que ha portat la selecció espanyola de futbol a la glòria.
Aquest municipi no és només un punt al mapa per als amants del bon beure. És un temple de la història líquida del nostre país, un escenari on el paisatge es fusiona amb l’aroma del raïm fermentat. Si estàs buscant una escapada de cap de setmana diferent, lluny de les aglomeracions costaneres, aquest destí t’ofereix una combinació perfecta de patrimoni, gastronomia de nivell i, evidentment, uns cellers centenaris que fan caure de cul.
El Barri de l’Estació: la millor milla d’or del vi mundial
El veritable cor bategant de Haro es troba en un espai relativament petit però amb una concentració de talent vinícola gairebé inigualable. El famós Barri de l’Estació és el lloc amb la major densitat de cellers centenaris del món. Passejar per les seves avingudes empedrades és com fer un viatge en el temps, concretament a finals del segle XIX, quan el ferrocarril va transformar aquesta localitat en el motor econòmic de la regió.
La història d’aquest barri és fascinant i està estretament lligada a una desgràcia francesa. Quan la plaga de la fil·loxera va arrasar les vinyes de Bordeus, els productors francesos van viatjar cap al sud buscant una solució. Van trobar a Haro el clima ideal i la terra perfecta per seguir produint els seus preuats vins. Van portar amb ells les seves tècniques de criança i, sobretot, la necessitat de connectar el poble amb el tren per exportar el producte ràpidament.
El millor d’aquesta zona és que està dissenyada per al gaudi del visitant. No cal ser un sommelier expert per gaudir de l’experiència. La majoria d’aquests cellers històrics ofereixen visites guiades on pots recórrer els seus túnels subterranis, respirar l’olor de la fusta humida i, com no podria ser d’una altra manera, acabar amb un tast dels seus millors vins de reserva.
La connexió amb Luis de la Fuente: l’orgull d’un poble
No es pot parlar de Haro avui dia sense esmentar el seu ambaixador més il·lustre de l’actualitat. El seleccionador nacional de futbol, Luis de la Fuente, porta el nom del seu poble allà on va. De fet, no és estrany trobar-se’l passejant pels carrers del nucli antic durant els seus dies de descans, saludant els veïns de tota la vida amb la naturalitat que el caracteritza.
Els habitants de Haro senten una devoció absoluta pel seu tècnic. Per a ells, representa els valors de la Rioja Alta: el treball constant, la humilitat i el respecte per les arrels. Durant la darrera Eurocopa, el poble es va bolcar completament amb la selecció, convertint la localitat en una marea vermella que celebrava cada victòria com si fos pròpia. Visitar Haro ara mateix és impregnar-se d’aquest orgull col·lectiu tan bonic de veure.
Si vols fer el recorregut que faria el mateix seleccionador, has de començar pel nucli històric, conegut popularment com El Herrador. Aquesta zona és el centre de la vida social del poble, un entramat de carrerons plens de vida on els bars de tapes competeixen per oferir el millor mossec acompanyat, evidentment, d’una bona copa de vi de l’any.
Gastronomia que treu el singlot: molt més que vi
Està molt bé beure, però per aguantar el ritme de la Rioja cal menjar bé. I a Haro, menjar és gairebé una religió. La cuina tradicional d’aquesta zona es basa en el respecte absolut pel producte de la terra, especialment les verdures de la ribera de l’Ebre i les carns de primera qualitat cuinades al caliu dels sarments de la vinya.
Un dels plats estrella que has de tastar sí o sí són les patates a la riojana. Sembla una recepta senzilla, un guisat de patates amb xoriç, però aconseguir el punt exacte de greix i la textura melosa de la patata és un art que només dominen els cuiners locals. Un altre imprescindible són les costelles de xai al sarment, cuinades directament amb les rames seques de la vinya, fet que els aporta una aroma fumada absolutament addictiva.
Per als paladars més atrevits, la ruta de tapes per la zona de “La Herradura” ofereix delícies com els “embuchados” (tripes de xai ben cruixents) o els xampinyons a la planxa amb una salsa secreta que cada bar guarda amb pany i clau. (I sí, nosaltres també hem intentat demanar la recepta sense èxit).
Patrimoni de pedra: un passeig per la història
Més enllà dels plaers de la taula, Haro compta amb un patrimoni monumental que sovint queda eclipsat per la fama dels seus cellers, però que mereix una visita detallada. La silueta de la Basílica de Nuestra Señora de la Vega domina el paisatge urbà, un temple d’estil barroc que guarda la imatge de la patrona de la ciutat i que compta amb un retaule major que deixa sense paraules.
Passejant pel nucli antic, et trobaràs amb palaus senyorials dels segles XVI i XVIII, com el Palau de Bendaña o el Palau dels Comtes d’Haro. Aquestes construccions de pedra de carreu mostren la riquesa històrica d’una ciutat que va ser de les primeres d’Espanya a tenir enllumenat elèctric públic, un detall que demostra el seu caràcter pioner i emprenedor.
Com planificar la teva escapada perfecta
Haro es troba a una distància molt còmoda per a una escapada de cap de setmana des de Catalunya. Amb cotxe, el trajecte és d’unes quatre hores des de Barcelona, un viatge molt assequible que es pot fer fàcilment un divendres a la tarda per aprofitar al màxim el dissabte i el diumenge.
Si tens pensat visitar els cellers del Barri de l’Estació, és absolutament imprescindible que facis la reserva prèvia amb setmanes d’antelació. Especialment durant l’època de la verema (a la tardor) o els caps de setmana de primavera, les places s’esgoten de pressió. No voldràs arribar fins allà i quedar-te a les portes de veure com es fa la màgia.
En definitiva, Haro és d’aquells llocs que et reconcilien amb el plaer de viatjar a poc a poc. Un destí on el ritme el marca el pas del temps a les bótes de roure i on la gent local et rep amb els braços oberts. Si és prou bo per al seleccionador nacional, segur que també ho és per a tu, no creus?
