El nord d’Espanya s’endú sempre la fama gastronòmica, però hi ha un racó al sud de Catalunya que està trencant tots els rècords de l’alta cuina. Imagina un passeig marítim on hi ha més restaurants que botigues de moda o portals d’habitatges. Un lloc on l’olor a brasa marina i arròs negre inunda cada cantó, obligant-te a aturar el cotxe i buscar taula immediatament.
No estem parlant d’una gran capital, sinó d’una vila marinera que ha blindat la seva economia al voltant del paladar. (I sí, nosaltres també ens estem morint de gana en escriure això). Si estàs buscant la destinació definitiva per a la teva pròxima escapada de cap de setmana, aquest és l’únic mapa que necessites tenir al mòbil.
El miracle dels 150 restaurants: així es menja a Cambrils
Parlem de Cambrils, una joia de la província de Tarragona que s’ha coronat oficialment com la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. Les dades són senzillament brutals per a un municipi de només 38.000 habitants. En els seus carrers es concentren més de 150 locals de restauració, el que equival a una mitjana salvatge de quatre restaurants per cada mil veïns.
El mèrit no és només quantitatiu, sinó de pura elit. Mentre ciutats senceres barallen durant dècades per entrar a la guia vermella, aquest poble costaner presumeix de tenir dos restaurants amb estrella Michelin: Rincón de Diego i Can Bosch. Aquest últim és una autèntica llegenda viva, ja que ostenta la sisena estrella més antiga de tota Espanya, servint peix fresc des que va obrir com una humil fonda de mariners l’any 1969.
La joia de la corona a Can Bosch és el seu espectacular celler. Custodien el cap alt de 1.400 referències de vi en un rebost secret al pis superior, un autèntic búnquer per als amants del bon beure on el sommelier personalitza cada copa.
Del mar al plat en menys de tres hores
El gran secret de que tot sàpiga millor aquí és que el seu port comercial segueix perillosament viu. Cada tarda, les barques atraquen a la llonja i subhasten les captures del dia. Parlem de escamarlans, molls, pop, sípia i calamars que, abans que caigui la nit, ja estan perfectament cuinats a les taules del Passeig Marítim.
Però l’alta cuina cambrilenca no es limita al peix. El seu èxit radica en un maridatge brutal entre el mar i la muntanya. Els seus plats fusionen el marisc més fresc amb l’arròs de les terres de l’Ebre, les hortalisses del Camp de Tarragona i un tresor líquid inigualable: la província compta con vuit Denominacions d’Origen de vi i onze varietats d’oli d’oliva verge extra. Un rècord agrícola que no pot igualar cap altre racó del territori nacional.

El rescat de la “gamba dels pobres” que enlluerna els xefs
Si visites la zona, hi ha un producte que has de demanar obligatòriament si vols menjar com un autèntic local. Es tracta de la galera, un crustaci que durant dècades va ser injustament denostat per la seva armadura dura i el seu aspecte estrany, sent batejat de forma despectiva com la gamba dels pobres.
Avui dia, els xefs locals han convertit la galera en l’ingredient estrella dels seus menús de vanguàrdia. No esperis trobar-la sencera al plat. A Cambrils la netegen per extreure la seva carn saborosa i crear textures, cremes intenses o croquetes meloses, o bé utilitzar-la com el farcit definitiu per a canelons i arrossos mariners. És tan important per a la seva economia que cada febrer celebren unes jornades dedicades exclusivament a aquest crustaci.
Per evitar fraus i garantir que no et donin gat per llebre, el municipi ha creat el segell de qualitat BOCA (BO per bo, en català, i CA de Cambrils). És una auditoria periòdica i estricta que certifica que el restaurant compleix els estàndards d’excel·lència del poble. Si té el segell, el menjar espectacular està garantit.
Una experiència de 140 euros que val la pena pagar
Per als que busquen donar-se el caprici de l’any, el menú degustació de Can Bosch és la parada obligatòria. Per un preu de 140 euros, realitzes un viatge sensorial per tota la Costa Daurada que inclou bogeries com el royale d’eriçó amb tàrtar de llagostins, raviolis de brandada d’anguila fumada o un colomí en diferents seqüències amb cremós de coliflor.
Fins i tot les postres fregen la bogeria tècnica, com el seu celebrat tàrtar de plàtan i pinya amb sorbet de xocolata Caraibe, guardonat recentment en els circuits internacionals d’alta pastisseria. És el tipus de cuina que et fa entendre per què hi ha turistes estrangers que porten exactament 50 anys viatjant al mateix poble només per seure a la mateixa taula.
L’avís urgent per a aquest cap de setmana
Si estàs pensant a deixar-te caure pel Passeig Marítim de Cambrils per devorar un bon arròs o tastar el seu famós romesco de remolatxa, més val que siguis ràpid. Amb la temporada d’estiu en ple apogeu, les taules de les terrasses més cotitzades s’exhaureixen amb dies d’antelació i aconseguir un lloc sense reserva prèvia és una missió pràcticament impossible.
Fer una escapada per menjar bé sempre és una gran idea, però triar una destinació on la gastronomia és una religió d’Estat és jugar sobre segur. Tens ja la roba llista per al viatge?

