Hi ha un secret a veus que comparteixen els millors ciclistes del planeta. No s’amaga als Alps, ni tampoc als Pirineus. El paradís on es forgen les llegendes del ciclisme modern es troba molt més a prop del que t’imagines. Parlem de la província d’Alacant, el refugi d’hivern preferit de la superestrella eslovena Tadej Pogačar.
Si alguna vegada has somiat a pedalar pel mateix asfalt on el campió del Tour de França prepara els seus atacs demolidors, estàs de sort. La província d’Alacant, i especialment la comarca de la Marina Alta, s’ha convertit en el velòdrom natural més desitjat d’Europa. No és una casualitat; és una combinació perfecta de factors que ratlla la bogeria per a qualsevol amant de les dues rodes.
La fórmula màgica del paradís ciclista alacantí
Per què Alacant? La resposta és senzilla però contundent. La província ofereix una combinació climàtica que sembla dissenyada per un ordinador. Amb més de tres-cents dies de sol a l’any i unes temperatures hivernals que rarament baixen dels quinze graus a les hores centrals del dia, és el lloc ideal per acumular quilòmetres quan mitja Europa està sota el gel.
Però el clima només és la carta de presentació. El veritable tresor d’aquestes rutes és l’estat de les seves carreteres. Parlem d’un asfalt perfecte, gairebé sense esquerdes, que permet rodar a gran velocitat amb una seguretat total. (Sí, d’aquell que fa que la bicicleta llisqui com si anés sobre cotó).
La combinació de ports de muntanya exigents a pocs quilòmetres de la costa és el que fa d’Alacant un laboratori d’entrenament perfecte per a professionals i aficionats.
A més, l’orografia alacantina és un autèntic trencacolls. En una sola sortida pots passar del nivell del mar a coronar ports de muntanya de primera categoria en menys de mitja hora. Aquesta transició constant de paisatges és el que manté el cervell actiu i les cames calentes durant hores.
El Coll de Rates: El temple de Pogačar
Si hi ha un lloc que defineix el ciclisme a Alacant, aquest és, sense cap dubte, el Coll de Rates. Aquest port de muntanya és el veritable jutge de pau de la Marina Alta. No és el més llarg del món, ni el que té els desnivells més impossibles, però té una mística especial que atrapa a tothom qui el puja.
Des de la localitat de Parcent, la pujada clàssica s’estén durant poc més de sis quilòmetres amb un desnivell mitjà molt constant que ronda el cinc per cent. És el terreny ideal per posar-se a prova. Els ciclistes professionals, inclòs el mateix Pogačar, fan servir aquesta pujada com un autèntic banc de proves per mesurar els seus watts abans de les grans cites de la temporada.
El premi en coronar el Coll de Rates és doble. D’una banda, la satisfacció d’haver superat el port de referència de la zona. De l’altra, unes vistes panoràmiques brutals que abasten tota la vall i que, en els dies més clars, permeten intuir la silueta de l’illa d’Eivissa a l’horitzó. Un espectacle visual que fa que cada gota de suor hagi valgut la pena.
Pobles de postal entre corba i corba
Però no tot ha de ser patiment i mètriques de rendiment. L’atractiu d’aquestes rutes també resideix en els municipis que travessen. Les carreteres serpentegen entre pobles amb encant que conserven tota l’essència de la vida mediterrània. Parlem de racons com Castell de Castells, Tàrbena o Xaló, famosos també per la seva gastronomia i els seus mercats de cap de setmana.
Pedalar per aquestes valls és fer un viatge en el temps. Els camps d’ametllers en flor durant els mesos de gener i febrer tenyeixen el paisatge de blanc i rosa, creant una atmosfera gairebé màgica. És el contrast perfecte entre l’esforç físic extrem i la pau que es respira en aquests racons d’interior.
No t’oblidis de fer una parada estratègica a qualsevol de les fleques tradicionals d’aquests pobles. Els pastissets de polpa o les coques de dacsa són el millor combustible que podràs trobar.
Aquestes parades no només serveixen per recuperar forces, sinó per entendre per què tants ciclistes estrangers decideixen establir la seva residència permanent en aquesta zona. La qualitat de vida aquí té un ritme diferent, marcat pel sol i la bona taula.
La ruta costanera: El balcó al Mediterrani
Si prefereixes una jornada més relaxada sense renunciar a la bellesa paisatgística, la ruta que connecta Xàbia amb Moraira a través del Cap de la Nau és la teva millor opció. És un recorregut trencacames, ple de petits repetons, però amb el mar Mediterrani com a company constant a la teva dreta.
Aquesta zona ofereix penya-segats impressionants, cales d’aigua turquesa que es veuen des de la mateixa carretera i una brisa marina que s’agraeix enormement quan el sol comença a escalfar. És la ruta ideal per a aquells dies de recuperació activa, on l’únic objectiu és gaudir del camí i fer fotos espectaculars per fer enveja als amics.
A més, la infraestructura hotelera i de serveis de ciutats com Dénia o Calp està totalment adaptada al cicloturisme. Trobaràs tallers especialitzats, lloguer de bicicletes d’alta gamma i hotels amb espais tancats i segurs per guardar la teva màquina sense preocupacions.
Prepara la teva escapada abans que s’ompli
La temporada alta de ciclisme a Alacant coincideix amb els mesos de tardor i hivern, just quan la resta d’Europa es congela. Ara és el moment ideal per planificar el teu viatge. Les carreteres estan tranquil·les, els preus dels allotjaments són molt competitius i el clima és simplement perfecte.
No cal que siguis un professional del World Tour per gaudir d’aquestes carreteres. Només necessites una bicicleta en bon estat, ganes de pedalar i la ment oberta per descobrir una de les zones més boniques del nostre territori. Qui sap, potser en el proper revolt et creues amb el mateix Tadej Pogačar entrenant el seu proper atac.
T’animes a pedalar com un campió o et quedaràs mirant-ho des del sofà?
