Llegeixo que el procés participatiu del Pla d’Acció Municipal, altrament dit PAM, ha estat un èxit. I, realment, sembla que ha estat així. 345 propostes presentades per la ciutadania no em semblen poques. Tampoc les més de 2.000 persones que han donat suport a una o altra. Avui en dia, en què això dels processos participatius està molt de moda de boca però després fa llufa quant a implicació real de la ciutadania em sembla un mèrit assolir aquestes xifres.

Dit això, no sé si acabo d’estar massa satisfet amb les propostes que han estat més votades. Que 300 persones votin, per exemple, cobrir la pista exterior de Can Jofresa doncs, no ho sé, em sembla sorprenent sinó és que les entitats i clubs que entrenen i juguen allà han sabut mobilitzar-se i votar massivament per això. No li resto mèrit i no dic que no sigui important, i de ben segur que seria molt útil, però de veritat ens gastarem una millonada en això? Perquè cobrir aquesta pista no ha de ser pas barat. Em vénen al cap les xifres que es parlen de sostres rectràctils i tancaments de camps de futbol i tot em roda. Altre cosa és l’asfaltat del pàrquing. Amb això puc estar-hi d’acord.

La segona proposta li deu haver passat més o menys el mateix: un camp polivalent per jugar a futbol i rugbi a Les Fonts. Desconeixia aquesta fervor pel joc de la pilota ovalada… Torno a dir, no dic que no sigui una cosa a tenir en compte però en època de vaques mig flaques, com encara ens trobem, no em sembla bé destinar diners a això. No em sembla una “necessitat” tal com es deia en el “prospecte d’instruccions” per participar al PAM.

Més raonable, per pressupost i per prioritat, em semblen l’adequació del centre obert de colònies a Ca n’Anglada i l’estudi de la seguretat de les naus properes a l’escola El Cim. Crec que aquestes dos sí que responen a la naturalesa del PAM. Per la seva vessant social, una, i per la seguretat dels nostres fills i dels veïns i vianants, l’altre. Crec que accions com aquestes són les que s’haurien de fer. Segur que com aquestes n’hi ha moltes altres que serien igual de vàlides. Actuacions més assumibles econòmicament i que reportarien un benestar com a societat. Potser hauríem de començar a pensar en petit per arribar a canviar “lo” gran. No pensar tant en què necessito jo sinó què necessita la ciutat. Tant de bo, en el procés participatiu de l’any vinent entre vots votem més amb el cap que amb el cor i apostem per accions petites però viables i de més repercussió social.

Carles Morros

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa