Burocratisme, i el seu excés de normes, tràmits, cues interminables i paperassa que dificulten la relació dels ciutadans amb l’administració i que fa que tot vagi més lent per arribar a les solucions més necessàries. Crec que les feines monòtones i repetitives, les haurien de fer les màquines i o robots, mentrestant les persones fer-ne aquelles que requereixen de creativitat i de pensament humà.
Però, i si algú de nosaltres té el valor i la valentia per canviar aquesta maquinària de pesos pesants per dins? Si tinc l’oportunitat, segur que ho faria, amb un equip vàlid i una metodologia per combinar la intel·ligència artificial i la col·lectiva de les persones, això ens permetia conquerir els nostres reptes més irresolubles. I no només canviar l’Ajuntament per dins, sinó també acabar amb la corrupció: us imagineu, una administració publica, realment transparent i lliure de corrupció? Ho podem aconseguir?
Un dels detalls que cal destacar és que sempre, arribat el moment de les eleccions, tan noves formacions polítiques com ara, Primàries Terrassa, o els tradicionals partits de sempre, tenen un factor en comú, que totes ho volen fer i és “CANVIAR” estan obsessionats amb canviar el món. Jo per exemple, jo personalment, em conformo en entendre’l primer, tinc la confiança que la nova formació política, Primàres Terrassa no caigui en aquesta obsessió dels altres partits polítics.
Per entendre part del que estem vivint, cal fixar-se en detalls, com per exemple, una tarda fent un cafè, al raval de Montserrat amb un amic nord-americà, que ara viu a Terrassa, reflexionant sobre la situació actual i la seva visió sobre la realitat política independentista i el seu impacte en la societat, sobretot, a l’hora de mobilitzar-se, i em diu: “Mouad, estic sorprès de la gent a Catalunya i la manera com lluita per ser independent. Un dia fent turisme a Barcelona, em trobo amb una manifestació independentista on vam presenciar càrregues policials, hi havia gent afrontant amb valentia aquestes càrregues, però hi havia altres a pocs metres, grups de manifestants asseguts a les terrasses dels bars, prenent cerveses, i em va sorprendre aquest contrast. Per què? Si fos jo allà als Estats Units, i si tinc clar que vull lluitar sobre els meus drets, no podria estar fent una cervesa, ho estaria donant tot en aquell moment perquè és la màxima prioritat!”.
Jo li he respost que pot ser que part de la gent encara no està mentalitzada, o millor dit, està en un procés de mentalització del que suposa lluitar per un dret humà com la llibertat d’expressió. I això passa probablement per l’articulació de les següents fases pel qual l’ordre és important:
Fase 1, prendre consciència del que està passant.
Fase 2, d’informar-se del que està passant.
Fase 3, valoració de la informació.
Fase 4, ordre de prioritats.
Fase 5, accions.
Per exemple. En el cas dels manifestants que prenien cervesa a pocs metres, d’altres que estaven sota les càrregues policials, és que s’ha produït un salt des de la fase 1, de la consciència, directes a la fase 4, cap ordre de prioritats, sense haver-hi passat per la fase 2 d’estar ben informats, fase 3, fer una bona valoració de la informació com a criteri per ordenar correctament les prioritats.
En definitiva, si es respectés l’ordre anteriorment que he articulat, anar a l’acció seria molt més fàcil. “Si volem renovar la democràcia, hem de renovar la nostra mentalitat primer”.
