El dijous passat a les 9 del matí jo baixava a la feina pel Parc de Vallparadís en bicicleta com faig cada dia des de fa deu anys. Portava casc, guants, anava per la meva dreta i no corria especialment. Un cop passat el parc dels sentits del turó de mà esquerra va sortir corrent una gossa llebrer travessant el parc a tota velocitat direcció al seu amo que era al turó de la dreta. Va anar tot tant ràpid que ni la gossa ni jo vam poder reaccionar i es va estampar contra la meva roda del darrera. Jo vaig perdre l’equilibri i vaig anar per terra. Ella es va fer unes ferides a les potes del davant. Jo tinc blaus als dos genolls i una estrebada muscular a la cama dreta que em fa anar coixa. Els dos ens vam endur un ensurt terrible. La convivència és difícil.
Als cotxes els molesten les bicis, a les bicis els molesten els cotxes. I els gossos són animals i per això són imprevisibles i per això la normativa diu que s’han de dur lligats. Per això hi ha normes que regulen la convivència i s’han de seguir. I no dic que els i les ciclistes ho fem tot bé, però aquesta vegada l’accident va ser culpa d’una gossa i el seu amo. I al Parc de Vallparadís la meitat dels usuaris porten els gossos sense lligar.
“Els gossos són animals i per això són imprevisibles i per això la normativa diu que s’han de dur lligats“
En el seu moment semblava impossible que la gent es posés el cinturó al cotxe o que la gent deixés de fumar a l’interior dels locals. Doncs amb guardes vestits de paisà posant multes a qui porti el gos sense lligar, també s’aconseguiria que els amos i les mestresses de gossos els portessin lligats. Què hagués passat si la gossa llebrer hagués envestit una criatura a aquella velocitat? O a una persona d’edat avançada? O si jo hagués caigut malament i m’hagués trencat alguna cosa?