Alejandra Godó és estudiant del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a l’ESEIAAT de la UPC a Terrassa. En el marc de l’assignatura Taller de disseny, el professor José Carlos Martínez va proposar com a examen el disseny d’un objecte que solucionés problemes amb l’aigua. Godó es va posar a treballar i va imaginar un mena de bolet màgic que aprofités el cicle natural de l’aigua condensant l’aire. Així va néixer Oasis.
El sistema dissenyat està format per un tub cilíndric d’un metre i mig d’alçada clavat al terra que subjecta al seu extrem dues semiesferes, amb la mateixa forma que dos woks. La semiesfera superior té instal·lada una miniplaca solar que alimenta un petit condensador amagat a la part interior. La semiesfera inferior està foradada per deixar passar l’aire. Aquest conjunt unit (similar per la seva forma al barret d’un bolet) es connecta al tub a través del qual regalima l’aigua fruit de la condensació de l’aire, que primer es filtra i després flueix tub avall. L’aigua pot anar a parar a una petita ampolla instal·lada a la part inferior del tub per obtenir aigua potable que depurada a través de la làmpada ultraviolada instal·lada dins del tub, o bé directament al terra.
Alejandra Godó explica que “quan pensava en solucions per l’obtenció d’aigua vaig començar a donar-li voltes a la idea sobre com la mateixa natura genera aigua. Per això Oasis és molt senzill, perquè no fa una altra cosa que aprofitar el cicle natural de l’aire fent servir la mateixa energia de què disposem a la Terra, l’energia solar”. L’estudiant es va adonar de seguida “que el més important no era obtenir aigua per beure, sinó aprofitar-la per generar humitat al terra amb la qual generar, a la vegada, vegetació. Perquè la mateixa vegetació torna a generar més humitat i s’inicia així el cercla virtuós de l’aigua”, afirma Alejandra Godó.
El prototipus en què ha pensat l’estudiant “potser sigui massa petit per fer créixer vegetació a grans extensions de terreny, perquè es necessitarien moltes unitats, però si Oasis es pogués fabricar a gran escala, crec que seria molt efectiu per a grans extensions desertitzades i per tant podríem crear grans parcs d’humificadors Oasis de la mateixa manera que ara veiem parcs eòlics”, manifesta l’estudiant de l’ESEIAAT. El cost d’un sistema rondaria els 210 euros, que és la suma del cost de la placa solar i la bateria (60 euros), el dipòsit de plàstic i el filtre (30 euros), així com l’estructura de semiesferes i tub d’acer (100 euros), i la làmpada ultraviolada (20 euros). “Amb les dimensions originals que jo he calculat i, per tant, amb aquest cost, OASIS es podria utilitzar en explotacions agrícoles on sigui difícil l’obtenció d’aigua, o també per al manteniment de jardins domèstics”, conclou l’estudiant.
Amb aquest projecte, Alejandra Godó ha quedat finalista estatal al reconegut concurs internacional de disseny James Dyson, convocat per la fundació que porta el mateix nom i l’objectiu de la qual és donar suport a la futura generació d’enginyers i apropar els joves al món del disseny i l’enginyeria.
