!--akiadsense-->
Com pot ser que l’Ajuntament de Terrassa anunciï que aposta per l’ocupació i a l’acte només participin les patronals? S’ha trencat a Terrassa el Pacte local per a l’ocupació, que vam impulsar conjuntament el 2014 els dos sindicats majoritaris amb l’ajuntament? Si és així o bé si aquest és el camí que vol transitar el Govern local, us hem de recordar que aneu errats.
Les polítiques actives d’ocupació requereixen d’un treball conjunt i d’una reflexió profunda de quelcom hem fet fins ara i de com afrontem la nova realitat que vivim. Els resultats obtinguts no són satisfactoris, les necessitats de la gent desocupada són moltes, i la precarietat i les desigualtats són avui dia la realitat que pateixen les terrassenques i els terrassencs. És en la concertació social on es determinen i s’acorden les polítiques actives, i es fa amb els agents socioeconòmics, entre altres qüestions, perquè com a representants dels treballadors i les treballadores estem protegits per la Constitució espanyola. A més, també es preveu aquesta participació en la recentment aprovada Llei de participació institucional del Parlament de Catalunya.
Però fins i tot tenint en compte l’anterior, que no és poc, a Terrassa, tradicionalment, aquestes qüestions s’han discutit i consensuat en el govern del Pacte per a l’ocupació de Terrassa. Un pacte participat per l’ajuntament, la CECOT, UGT i CCOO. Per què en aquesta ocasió l’aposta de Terrassa per l’ocupació se signa a través d’un conveni amb la patronal i treu de l’abast de la concertació una de les polítiques actives més importants i a la qual es destinen els recursos econòmics? L’execució d’un projecte no es pot confondre amb la concertació perquè en el procés de conciliació és on es decideixen les condicions del projecte, com es gestiona i qui el gestiona, a quins col·lectius va dirigit, quin pressupost té, etc.
I aquest pas no s’ha fet. No s’ha acordat amb els agents socials; amb nosaltres, no. I cap de les parts no pot al·legar desconeixement: som agents amb una dilatada experiència en la concertació. Les organitzacions sindicals no podem permetre, per respecte a les nostres organitzacions, però, sobretot, per respecte a totes les persones a les quals representem, que ens ignoreu. Exigim respecte a les nostres funcions de representació de la ciutadania. I ho dèiem al principi: la nostra representativitat està sobradament reconeguda.
CCOO i UGT no farem actes de fe sobre projectes i acords en els quals no hem participat. Les condicions laborals i de vida de la ciutadania de Terrassa es mereixen més que una foto i un titular. No creiem que siguin temps per formats de PHOTOCALL de passarel·la. L’Administració ens hauria d’aclarir si, a partir d’ara, aquesta serà la seva manera de procedir i si el Pacte per a l’ocupació és l’eina de concertació o no. Perquè a Terrassa hi ha moltes qüestions a tractar, més enllà de les relacionades amb el projecte Terrassa Aposta per l’Ocupació. No podem oblidar-nos del desplegament de la nova llei del SOC o els acords de reactivació de l’economia o del col·lapse sanitari, la situació dels serveis sociosanitaris i la dependència a la ciutat o d’una qüestió tan important com és la democràcia.
Tots els temes que ens afecten com a ciutadanes i ciutadans els tractareu només amb les patronals? Les polítiques actives s’han de concertar amb els agents socials, entre d’altres perquè com a representants legals dels treballadors i les treballadores som l’instrument principal per a la defensa dels seus drets. No hi ha democràcia sense participació.
