MónTerrassa
Els riscos del “Compri ara i pagui després” per afrontar els pagaments nadalencs
Comprar els regals de Nadal, anar a les festes amb els companys de feina, omplir el cistell per al sopar de la nit de Nadal… Sens dubte, en aquestes dates la despesa de les famílies es dispara. Segons l’estudi Tendencias de consumo en Navidad, elaborat per Kantar per a la plataforma global de comerç electrònic eBay, esl ciutadans preveuen gastar una mitjana de 258 euros en regals de Nadal, un 7 % més en comparació amb la despesa de l’any passat (240 euros). Amb aquestes dades, és normal que molts treballadors esperin amb ànsia l’arribada de la famosa paga extra de Nadal. Ara bé, la utilització d’aquest obsequi en l’actualitat no té res a veure amb la del seu origen, en els temps de la postguerra. En aquella Espanya assolada després de la Guerra Civil, la dictadura va atorgar per decret que s’abonés una setmana de sou perquè els treballadors poguessin celebrar Nadal en una època de pobresa. La iniciativa es va institucionalitzar el 1945. Una vegada que l’economia espanyola iniciava la lenta recuperació, les lleis laborals del franquisme van consolidar les pagues extres dins de la remuneració.

Va ser llavors quan aquesta gratificació extraordinària i, per tant, fora del sou base mensual del treballador va formar part de l’Estatut dels treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre). En concret, l’article número 31 de l’Estatut dels treballadors explica, sobre la paga extra, que “el treballador té dret de rebre dues gratificacions extraordinàries a l’any, l’una en ocasió de les festes de Nadal i l’altra el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment, s’ha de fixar per conveni col·lectiu la quantia d’aquestes gratificacions”.

Segons Josep Maria Català, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per a la majoria de les famílies aquest honorari no representa una forma d’estalvi, ja que coincideix amb un període en què les despeses són molt elevades i hi ha una gran concentració de compres. “Precisament, la proximitat de les festes i el cobrament de la paga extra són una mala combinació per pensar en un estalvi temporal. Associada a aquest fet tenim la contínua publicitat de productes per a l’època nadalenca, que ens incita com a consumidors a gastar diners en productes nous, renovar els que ja tenim o permetre’ns un capritx per a aquestes dates. Les campanyes publicitàries estan fetes perquè aquesta possibilitat d’estalviar s’esvaeixi o no es tingui en compte, tot i que moltes famílies necessiten estalviar per evitar haver d’anar pagant durant tot l’any crèdits per a compres més o menys importants”, explica l’expert en màrqueting.Paral·lelament, estan sorgint noves formes de finançament que incentiven encara més el consum. L’opció del “Compreu ara i pagueu després” o “Buy now, pay later” (BNPL) té una acceptació especial per gran part de la comunitat de consumidors, començant pels Estats Units, on va sorgir, i ara es va expandint amb força a l’Estat espanyol i altres països d’Europa. Segons un estudi encarregat per PayPal, a l’Estat el 71% de les persones usuàries del servei BNLP afirmen que ajornar els pagaments mitjançant el comerç electrònic els ajuda a gestionar el pressupost, mentre que el 70% dels usuaris mil·lennistes i de la generació Z que fan servir aquest sistema coincideixen que els ajuda a dividir el cost i comprar productes millors.Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup DigiBiz (Digital Business Research Group), afirma que actualment els pagaments ajornats representen al país un 3%. Assegura que aquesta tendència anirà en augment. “Som davant d’un augment de l’IPC, hi ha un increment també de la pressió fiscal, pagarem més en seguretat social… Això vol dir que la renda disponible de les famílies serà menor. Si hi ha menys diners per gastar i hi ha el mateix ritme de consum, és lògic que el consumidor faci servir aquestes opcions de finançament”, explica.En aquesta línia, el professor Josep Maria Català adverteix que el BNPL és un concepte nou per als consumidors del nostre país i que pot provocar una falsa sensació de pagar menys pel producte a curt termini, perquè l’adquireixen de manera ràpida, però el paguen de manera lenta.

“El problema per al consumidor és que el cost final mensual pot anar augmentant si el comprador finança diverses compres amb aquest sistema, compres que no són elevades si s’adquireixen de manera única, però que sí que poden presentar un increment dels costos no fixos mensuals. A més, el BNPL està pensat per a compres d’imports no gaire elevats, cosa que ajuda al fet que el consumidor incrementi aquest tipus de quotes mensuals sense tenir gaire en compte els possibles problemes a mitjà i llarg termini en les seves finances”, apunta.Per aquesta mateixa raó, Ruiz-Dotras aconsella estar molt pendents del cost que genera utilitzar aquest mètode de pagament. Puntualitza que, si el finançament que ens donen és a un 0 % d’interès i sense comissions, llavors no té un cost extra, però avisa que a vegades per accedir a aquest mètode de pagament algunes empreses obliguen a comprar més quantitat de la que necessitem realment, o ens posen un límit mínim de despesa superior al que havíem pensat. Al seu entendre, cada vegada més les empreses financeres utilitzen trucs de màrqueting per atreure el consumidor i perquè pensi que el finançament és de franc.Tots dos experts coincideixen que és necessari que hi hagi una educació financera millor i una legislació menys laxa per mostrar de manera més clara al consumidor que no és recomanable anteposar el consum enfront de la capacitat financera familiar o personal. La capacitat d’estalvi del consumidor espanyol s’ha vist minvada els darrers anys per les conseqüències d’una crisi econòmica, una pandèmia i, l’últim any, una inflació elevada i uns costos energètics que impacten en totes les butxaques. Aquests problemes reals poden arribar a ofuscar els possibles avantatges que té aquest producte, de manera que passaria a ser un servei que es pot arribar a fer servir sense més necessitat que adquirir un producte per plaer, amb els possibles problemes que això pugui causar amb el temps.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa