Quan es parla d’absentisme laboral, el debat acostuma a centrar-se en les baixes mèdiques, les xifres o el seu impacte sobre la productivitat. És un debat necessari, però incomplet. Hi ha una pregunta que poques vegades ens fem: qui cuida de les persones que cada dia assumeixen la responsabilitat de tirar endavant una empresa?
Darrere de cada pime hi ha molt més que un balanç o un compte de resultats. Hi ha persones que conviuen amb decisions complexes, amb la incertesa del mercat, amb la dificultat de trobar talent, amb l’augment dels costos o amb la responsabilitat de garantir la nòmina de l’equip a final de mes. Aquesta pressió no surt als informes econòmics, però existeix. I passa factura.
Durant molts anys s’ha donat per fet que ser empresari o empresària implicava conviure amb aquest desgast com si fos una part inevitable de l’ofici. Com si demanar ajuda fos un signe de feblesa o parlar de salut emocional no anés amb qui lidera una organització. Per sort, això està canviant.
L’estudi impulsat per la Fundació Pimec és especialment rellevant perquè posa dades a una realitat que moltes persones intuïen, però que gairebé ningú quantificava. Més de la meitat de les persones empresàries i autònomes presenten nivells elevats de burnout (esgotament professional). Darrere d’aquesta dada hi ha cansament acumulat, estrès sostingut, dificultats per desconnectar i, en massa casos, tractaments mèdics per continuar assumint un ritme que esdevé insostenible. És una realitat que no podem ignorar.
El més preocupant és que moltes persones continuen prioritzant l’empresa abans que elles mateixes. Posposen una visita mèdica, renuncien al descans o normalitzen viure permanentment sota pressió perquè senten que, si elles s’aturen, l’empresa també ho farà. És una actitud comprensible, però no deixa de ser una contradicció.
Durant massa temps hem confós sacrifici amb lideratge. Com si dormir poc, viure permanentment estressat o renunciar a la vida personal fossin medalles que acreditessin ser un bon empresari. No ho són. Són símptomes que alguna cosa no funciona. Encara avui admiro qui presumeix de treballar catorze hores al dia, quan potser la pregunta hauria de ser una altra: per què necessita treballar-ne tantes per tirar endavant la seva empresa?
Aquest debat està estretament relacionat amb un altre dels grans reptes que tenim damunt la taula: l’absentisme laboral.
Sovint busquem respostes ràpides a un fenomen que és profundament complex. L’absentisme no es redueix només amb més control o amb més normativa. Es redueix construint empreses millor organitzades, amb lideratges propers, equips compromesos, bones condicions de treball i una aposta decidida per la prevenció.
Les organitzacions que obtenen millors resultats comparteixen alguns trets comuns. Cuiden la salut física i emocional de les persones. Formen els seus comandaments. Escolten els equips. Incorporen flexibilitat quan és possible. Inverteixen en ergonomia, en digitalització i en entorns de treball més eficients. No perquè sigui una moda, sinó perquè han entès que el benestar i la productivitat no competeixen entre si; es reforcen mútuament.
Estic convençut que ningú pot donar el cent per cent de si mateix durant molt de temps si abans no està al cent per cent amb si mateix. Ho veig cada dia: quan una persona està bé, treballa millor, pren millors decisions, es relaciona millor amb el seu equip i afronta els problemes amb una altra actitud.
Una empresa s’assembla molt a un organisme viu. Si el cor comença a fallar, la resta del cos acaba notant-ho tard o d’hora. Amb les organitzacions passa exactament el mateix: quan els qui les lideren deixen de cuidar-se, tota l’empresa acaba respirant aquest desgast.
Ja parlem d’IA, digitalització i transformació empresarial. I tot això és imprescindible. Però hi ha una altra transformació igualment necessària: entendre que les empreses només poden créixer de manera sostenible si les persones que en formen part —també les que les lideren— tenen les eines, el suport i les condicions per fer-ho.
En aquest context, cal reconèixer la feina que està desenvolupant la Fundació Pimec. Posar la salut de les persones empresàries sobre la taula era una assignatura pendent, i fer-ho amb estudis, programes específics i eines d’acompanyament és una manera rigorosa de convertir una preocupació silenciosa en una línia de treball amb impacte real. Perquè la competitivitat de les empreses ja no s’explica només per la innovació tecnològica o per la seva dimensió, sinó també per la qualitat dels seus lideratges, la salut de les persones, la capacitat d’anticipar els riscos i la consolidació d’una autèntica cultura preventiva que vagi molt més enllà del simple compliment normatiu.
Cuidar dels qui cuiden de les empreses no és només una qüestió de sensibilitat; és una qüestió d’intel·ligència empresarial. Quan les persones estan bé, les empreses funcionen millor. I quan les empreses funcionen millor, hi guanya tota la societat.
Juan Diego Valverde, Membre de la Comissió Executiva de Pimec Vallès Occidental
Especialista en salut, esport i benestar empresaria
