Una de les principals preguntes que es fa la ciutadania respecte als pressupostos municipals és d’on surten els diners i en què es gasten. L’equip de govern format per Tot per Terrassa i ERC ha presentat aquest dilluns, dia 28 de novembre, la seva proposta de pressupost de cara el 2023. Aquest pròxim dimecres se sotmetrà a votació en un ple extraordinari a l’Ajuntament de Terrassa. Aquest serà el primer pas. Després de l’aprovació inicial -que tirarà endavant ja que el govern té majoria-, vindrà l’exposició pública, i si tot els tràmits es compleixen com està previst, a 1 de gener ja podria entrar en vigor.
Així, tenint en compte que hi pot haver encara modificacions, a continuació farem un repàs als principals punts d’ingressos i despeses que ha donat a conèixer el govern municipal. D’entrada, cal saber que estem parlant de 225 milions, dels quals 22 milions seran per a inversions mentre que 51,4 aniran destinats a les societats municipals (habitatge, funerària, eco-equip…). Això vol dir que Terrassa es gastarà 1000 euros per cada habitant. És doncs, el pressupost més elevat de la història, però també, subratllen des de l’executiu, el qui afrontarà una major despesa.
L’IBI, el rei dels ingressos
D’on sortiran aquests 225 milions? Gairebé un 59% del calaix serà aconseguit per la recaptació d’impostos municipals. Només un 41% provindran d’ajuts, subvencions i aportacions de la resta d’administracions. D’aquest 59% propi, una bona quantitat vindrà de l’Impost de Béns Immobles. Representen 61 milions d’euros. “L’increment ve derivat de l’efecte de la revisió cadastral i perquè cada any el padró municipal creix”, ha apuntat el tinent d’alcalde Isaac Albert.
A molta distància, hi trobem les taxes i preus públics, amb 37,8 milions d’euros, dels quals la major part corresponen a la taxa de residus (14 milions d’euros). Com sempre, el govern ha recordat que l’impost només cobreix un 60% del cost real, i que de cara al 2025 aquest percentatge haurà de veure’s incrementat fins tocar el 100%. El podi el clou l’Impost de Vehicles, amb 9,9 milions d’euros, una xifra que “disminueix cada any”. A tocar, amb 9,2 milions d’euros hi ha l’IAE, les plusvàlues (7,5m€ ) i l’impost construccions, amb 5,9 m€ , “un paquet de llicències important que vam tancar el 2022 i que repercuteix directament en aquest 2023”.
Del 41% restant aportat per les administracions, aquest 2023 hi haurà un increment de participació de l’Estat, amb el PIE. Suposarà un total de 65,1 milions d’euros, la major quantitat de d’ingressos que tindrà el Consistori. A més distància però també amb un increment molt notable respecte l’any passat, hi ha les aportacions de la Generalitat, amb un nou contracte programa de Drets Socials, la gratuïtat de P2 de les escoles bressol i un ajut en el departament de Cultura.
Una ullada per saber d’on venen els ingressos en l’apartat de taxes i preus públics:
8 milions d’euros per cobrir les factures de la llum
El govern municipal ha previst que el 2023 tingui uns ingressos extres de 9,3 milions d’euros. Però el problema rau que l’increment de la despesa és també molt més elevat del que s’ha produït aquest any, es calcula que seran 17,1 milions extres. Per tant, el balanç surt negatiu, en prop de 8 milions d’euros que hauran d’internalitzar els serveis d’alguna manera.
I és que aquest 2023 es preveu que la despesa en subministraments continuï disparada. L’any 2022 es van pressupostar 4 milions d’euros, però se n’han gastat 11. Pel 2023, s’ha fet una previsió de 8 milions per cobrir les factures de la llum. “En aquesta partida haurem d’estar alerta, i anar revisant-la mes a mes. Al juny-juliol, veurem si hem de prendre decisions per ajustar-la”, ha matisat Albert. No és l’únic condicionat que farà disparar la despesa. També hi haurà la càrrega financera, és a dir, l’increment dels tipus d’interès (en els crèdits demanats). Això suposa afegir 2 milions d’euros respecte l’any anterior.
No obstant, el principal augment ve imposat des de l’Estat. És fruit de l’acord que el govern espanyol ha fet amb els sindicats per pujar els salaris dels funcionaris i regularitzar la situació d’interins. Per a l’Ajuntament de Terrassa, això suposar un augment de retribucions salarials del voltant de 5,5 milions d’euros. La consolidació dels serveis (mobilitat, seguretat i neteja) i l’increment de la plantilla de la Policia Municipal de Terrassa, també son d’altres condicionants afegits.
Com queda repartit el pressupost per àrees
L’Ajuntament es divideix en cinc grans àrees. La més gran, quant a pressupost, és de 86,99 milions d’euros i és per Espai públic i sostenibilitat. Hi ha un increment de 1,42%, i les principals actuacions seran per a millorar la seguretat, la neteja, transformació energètica i polítiques en sostenibilitat. Servei Públic també puja el pressupost amb 3,85%, fins als 40,45 m€ , destinats a desplegament territorial, empreses i optimitzar serveis i programes.
Per contra, l’àrea de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, baixa en 2,2% (22,7 m€ pressupost). El motiu, segons Albert, es concentra en l’àrea d’Esports, on no necessita ja tant pressupost per assumir els costos derivats del Mundial d’Hoquei. També baixa Cicles de Vida (-3,14%) però l’explicació és que en aquí s’ha traslladat el cost de les beques menjador a l’àrea de Drets Socials, a més, també hi ha la gratuïtat de l’escolarització de 0-3 assumida per la Generalitat. Pel que fa a Drets Socials, puja el pressupost un 24%, en 34,23 milions d’euros, en bona part gràcies al nou contracte programa amb la Generalitat.
Els Next Generation
Pel que fa als Next Generation, el gran paquet de fins a 10 milions d’euros anirà destinat a Mobilitat i a la rehabilitació del Vapor Cortès. L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit que li aprovessin fons europeus per als projectes d’Agenda Urbana (250 mil euros); Transformació digital i modernització de l’administració (832 mil euros de subvenció); i Zona de baixes emissions (8,9 milions de subvenció).
El paquet 2 de zones de baixes emissions està presentat, i s’ha sol·licitat 7,7 milions, i serviria per l’adquisició de vehicles elèctrics. També hi ha presentat un projecte per 4,3 milions d’euros en Turisme Modernisme Industrial, i un de rehabilitació d’edificis, un dels quals ja ha estat acceptat per rehabilitar l’antic ajuntament, i l’altre que hauria de servir per rehabilitar dues naus del Vapor Cortès, que anirien destinades a acollir Serveis Socials. Finalment, le projecte Rieres ha quedat denegat però el govern busca maneres de poder tirar-lo endavant.
