L’entorn de la seu del DFactory està en plena erupció, amb les excavadores remenant terres i preparant els solars per aixecar-hi en els pròxims mesos dues noves torres de 24.000 i 12.000 metres quadrats -els edificis A i B- i, entremig, l’edifici Cub de vidre de mil metres quadrats per a esdeveniments i l’edifici D de 2.000 per a serveis. Uns 40.000 metres quadrats més, que s’uniran als 17.000 de la seu central que fa pocs anys va començar a posar les bases de la transformació del polígon del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) en Districte 4.0. És a dir, una aposta per al futur industrial tecnològic que té en el modern edifici del DFactory el seu epicentre, actualment amb més de 40 empreses punta que donen treball a unes 250 persones i indirectament a unes altres 700.
I al capdavant d’aquesta futurística seu de quatre plantes s’hi troba el delegat especial del CZFB, Pere Navarro. El terrassenc Navarro exerceix des del 2018 el càrrec amb l’objectiu que l’estratègica situació d’aquesta Zona Franca s’adapti a la nova economia global i, alhora, serveixi per a la projecció no només de la ciutat de Barcelona sinó de tota la regió metropolitana.
Fins a quin punt l’ambició del DFactory que ara s’expandeix, i tot i tractar-se d’un ens públic, pretén comparar-se amb un Silicon Valley?
El concepte és una mica diferent. Nosaltres ja tenim un polígon industrial de 6 milions de metres quadrats, que està funcionant i des de fa més de setanta anys. Quan va sortir el primer Seat 1400, aquí a la planta del polígon de la Zona Franca, i quan es va instal·lar Motor Ibèrica, ja es va generar pensant que fabricar vehicles era una cosa innovadora que proporcionava llocs de treball. El que hem fet és una transformació de polígon industrial a la Zona Franca a Districte 4.0. I el cor d’aquest districte és el DFactory. El seu concepte és una espècie de pista d’aterratge per a la indústria 4.0. Un lloc emblemàtic des del punt de vista arquitectònic. I també molt important pel que passa a dins. Perquè les 42 empreses que ja tenim treballant totes són industrials del 4.0: sensòrica, robòtica, intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D… Estan ubicades en un espai singular, però que els permet relacionar-se entre elles i generar nous projectes. Això vol dir nou negoci, noves oportunitats, nous llocs de treball. A molts altres llocs del món, com a l’antiga estació de trens Station F, a París, és més aviat un negoci de lloguer de metres quadrats i no tant de creació d’un ecosistema per a l’activitat econòmica. A més a més, nosaltres som públics. El nostre objectiu és crear oportunitats per generar llocs de treball de qualitat i amb perspectiva de futur.
Precisament, a escala europea, quina posició ocupeu? I què significa el fet d’estar a l’àrea metropolitana de Barcelona, tenir al costat Barcelona i la resta de municipis?
Nosaltres tenim una posició molt singular, som públics. Públics sols no, públics d’acord i en col·laboració amb els privats. Allò de la relació público-privada per nosaltres no és un titular, és una realitat. I ho fem cada dia. No sabem de cap altre lloc d’Europa, i si ens forcen del món. A Nova York, hi ha el Newlab, en unes antigues drassanes a Brooklyn, però està promocionat per un privat i també és un negoci de lloguer d’espais, amb moltes start-ups, com l’Station F. A nivell europeu, estem en un espai singular i molt destacat. Perquè som en l’àmbit metropolità de Barcelona. Barcelona és una marca molt potent, no només a nivell europeu, sinó a nivell global. Anem on anem, la marca Barcelona tiba i tiba molt. Perquè passen moltes coses. Barcelona s’ha posicionat com una capital líder, per exemple, en temes relacionats amb el món de la salut. Hi ha grans empreses d’aquestes que s’han ubicat a la zona: hospitals de referència o centres de recerca. I també hi ha indústries creatives i indústries tecnològiques. Tot això configura un ecosistema ciutadà metropolità, que fa que una experiència com la nostra ja tingui una garantia d’entrada, neixi amb un camp adobat. L’èxit és que el DFactory està en plena ocupació i, per això, hem iniciat les noves obres. És la segona fase, que arribarà als 50.000 metres quadrats perquè hi ha demanda. I hi ha demanda perquè existeix el DFactory, és a Barcelona i les empreses treballen molt ràpidament i necessiten espais d’una manera molt urgent.
Uns nous edificis tecnològics en marxa entre 2027 i 2028
No sé si es pot concretar encara més el calendari anunciat d’acabar aquestes obres a finals del 2026 perquè les empreses hi entrin el 2027.
A mitjans de l’any que ve, estarà acabat l’Edifici Cub, un cub de vidre de mil metres quadrats. Ha de ser un espai en el qual no només passin coses relacionades amb la indústria 4.0, amb l’activitat econòmica, sinó amb l’activitat social i cultural de la ciutat de Barcelona. La seva grandària és aproximadament la mateixa que el hall del Teatre Nacional de Catalunya. Passaran tot tipus d’esdeveniments. Volem que gràcies al Cub, aquest sigui un espai urbà més de l’entorn metropolità de Barcelona. Un referent a nivell social, cultural, econòmic, industrial. Al fons d’aquest cub, hi haurà una pantalla LED gegant que servirà per a transmetre òperes al Liceu o tot el que es pugui imaginar.
Dels altres tres edificis, l’A i el B es dedicaran a les empreses, igual que aquest on som ara. Estaran acabats a final de l’any que ve. Ja hi ha empreses interessades per ocupar aquests nous espais. I, després, hi ha l’edifici D, de serveis. Hi haurà un restaurant i espais també per fer esdeveniments de suport a les activitats empresarials. Hi ha una tercera fase, que començarem un cop tinguem això garantit. És un nou projecte valent, però també ens guia el principi de prudència perquè hem de garantir l’equilibri econòmic de l’empresa que es diu Consorci de la Zona Franca.
Es pot avançar el tant per cent que ja teniu assegurat d’ocupació?
Ara estem fent una campanya global. No és una cosa que passa només a Barcelona, això és un projecte a nivell internacional. Hem estat a la Xina, hem estat a Amèrica, hem estat a Àfrica… En aquests llocs, hem estat venent el Districte 4.0. Són 6 milions de metres quadrats, que s’han de mutar de polígon industrial de la Zona Franca en Districte 4.0. Com a districte urbà, com a espai que forma part de la ciutat i en contacte molt íntim amb el port, l’aeroport i l’àmbit ciutadà metropolità. És molt singular en el món, no sé si hi ha altres llocs. Se m’acut Singapur, que és una ciutat Estat on passen moltes coses en un espai molt petit. Però, probablement, no hi ha cap altre lloc on es produeixin aquestes circumstàncies: tenir un aeroport just al costat de la ciutat, un espai productiu, una infraestructura portuària… Si fa quatre anys m’haguéssiu preguntat per la previsió d’omplir el DFactory, hauria dit que hi estem treballant. No ens podíem imaginar que avui, el desembre del 2025, estaríem en plena ocupació. Era un somni, però no teníem cap seguretat. Aquesta segona fase, estarà acabada a finals de l’any que ve. I crec que al llarg dels anys 2027, 2028 podem tenir aquests edificis en ple funcionament.
I totes aquestes empreses que ja són al DFactory han funcionat?
Han funcionat i molt bé. Els ha anat bé, estar aquí. Abans, he tingut la visita d’una empresa multinacional, amb molts milers de treballadors, interessats a ubicar-se aquí i en aquesta mena d’espais. Ens hem trobat amb algú que és aquí i els hi ha dit que els ha avançat en uns quants anys les seves previsions. Perquè a nivell d’imatge, de relació amb les altres empreses, de capacitat d’atreure clients, inversors, els ha sigut com una vitamina suplementària. Els hi va bé, entre bé i molt bé. Moltes de les empreses han duplicat la seva facturació any rere any i, per això, hi ha aquesta demanda. Les empreses d’aquí els diuen a les altres del seu entorn que vinguin. Actuen d’agents tractors, amb un efecte multiplicador. Per això, pensem que aquesta segona fase s’omplirà. Pendents, això sí, del que pugui passar al món. La veritat és que la geopolítica internacional i les seves turbulències afecten relativament. Les notícies no són molt esperançadores, però no ens ha afectat. Les empreses ja s’han vacunat. La seva visió va una mica més enllà de la visió tàctica de si hi ha un president determinat en un determinat lloc. S’han mig vacunat.
Aquesta setmana, vau fer el plenari. Hi ha una xifra actualitzada a destacar?
L’activitat econòmica del Consorci és de 82 milions d’euros, el que tenim pressupostat per l’any 2026. La previsió de beneficis és de 31,4 milions. Aquests beneficis, com que són públics, són a repartir. Això vol dir que generen espais de promoció econòmica, nous ingressos pel consorci i noves oportunitats de creació de llocs de treball. Aquestes xifres diuen que tenim un volum de negoci limitat, 80 milions no és una cosa molt espectacular, però estem molt sanejats i la gestió no només és una gestió responsable, sinó exitosa també.
Recerca en sanitat i mobilitat sostenible
Parlant de sectors concrets, estem en un moment en què les epidèmies, siguin de contagi humà, sigui ara amb les epidèmies del bestiar, són d’actualitat. Quina representació teniu en temes de salut i agricultura?
Hi ha empreses aquí relacionades amb el món de la salut. Per exemple, dedicades a la impressió 3D que treballen per determinats serveis sanitaris. Per exemple, a l’hora de dissenyar pròtesis, models d’òrgans interns per poder fer intervencions quirúrgiques o, amb l’escaneig, relacionat amb l’odontologia. I estan en contacte amb diferents hospitals. Hem fet una trobada amb l’Hospital del Mar per saber les seves necessitats, i en van sortir relacions amb departaments de l’hospital. També estem en contacte amb l’Hospital Clínic i el del Vall d’Hebron, amb l’Institut de Recerca en aquest últim cas. En la segona fase, el que volem és que hi hagi presència d’activitats sanitàries. Tenim una empresa RobSurgical, que ha sortit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha dissenyat un robot que opera a distància en temes com l’artroscòpia i que, a més a més, és portàtil. El porten plegat, amb unes rodes i, en qualsevol hospital, amb un doctor o doctora a distància, es pot operar el pacient. Estan creixent molt i tenen perspectives de poder comercialitzar arreu del món.
Sobre la indústria agroalimentària, no hi ha cap concreció. Però estem parlant amb persones en llocs de responsabilitat. No hi posarem un camp de patates, però cada vegada hi ha més recerca. Aquest és un àmbit en què Barcelona també treballa sobre les plagues en diferents plantacions. Sobre el canvi climàtic i l’adequació de les espècies que es cultiven al país. En aquesta recerca, hi volem entrar en aquesta segona fase.
D’altra banda, també destaqueu el DFactory com un Laboratori de Mobilitat sostenible.
No és un només una qüestió de desplaçaments dins el DFactory, sinó en el conjunt del polígon industrial. Estem estudiant com fer que aquests edificis es parlin entre ells. I no són edificis, són persones. Més que edificis intel·ligents, a mi el que m’agradaria és que les persones fossin intel·ligents. Perquè estaran en un lloc molt singular, en un espai molt especial, de molta qualitat urbana. Tot el que fa referència a la mobilitat, a la connexió d’aquests edificis, ho hem d’acabar d’estudiar. Tenim un any de temps fins que aquests edificis estiguin acabats i funcionin.
I amb una mobilitat plenament connectada amb la xarxa 5G…
Són dues qüestions que es connecten. Una cosa és el vehicle elèctric i connectat. Estem fent al polígon assajos amb vehicles a través d’una xarxa 5G, situada al carrer 3, un dels principals. Hem ubicat un equipament d’ascensors, com repetidors de senyal en 5G, per permetre que circulin com a vehicles autònoms. Han de ser forçosament en 5G perquè no tenen latència. Un vehicle ha de saber que és el que ha de fer i no es pot esperar ni una dècima de segon perquè, al cap d’una dècima de segon, estem en el desastre. És una de les primeres vegades a Europa que es fa en un espai urbà en què hi passen altres vehicles, amb camions i cotxes.
L’altre tema és el d’aquest edifici i els futurs edificis. Aquest va ser un dels primers d’Espanya, ara ja no sé si és l’únic, amb connexió 5G de veritat, no 4,5G. De manera que el converteix en un edifici intel·ligent. Aquest 5G està a disposició de les empreses ubicades aquí i, evidentment, s’estendrà al conjunt del complex DFactory.
Els reptes de la intel·ligència artificial
La tecnologia va molt de pressa i, ara, ha arribat la intel·ligència artificial. Com afronteu la IA, en terme de llocs de treball, de qüestions ètiques? Teniu algun exemple aquí o d’alguna empresa interessada?
Del tema de la IA, estem treballant en molts camps. Hi ha un departament, que abans es deia de Sistemes i ara de Transformació Digital. Veiem com la IA influeix en la gestió i la previsió de les actuacions de les empreses d’aquí. Fa un parell d’anys això no estava en l’horitzó. Ara, crec que si preguntéssim a les empreses, totes estan utilitzen sistemes d’IA per millorar procediments interns, per millorar comunicacions. Si jo vull escriure un correu electrònic en xinès, ho puc escriure i la traducció és correcta. Perquè, a més a més, ho hem comprovat. Des del punt de vista de les comunicacions, és una revolució. Des del punt de vista de la informació a l’hora de prendre decisions, ja és més discutible. Perquè la IA també està educada en funció de determinats criteris, i nosaltres estem treballant amb institucions perquè aquests siguin el més amplis possible. Hem parlat amb el Barcelona Supercomputing Center. Gestionen milions i milions de dades. Tot això alimenta els sistemes d’IA. Però els seus resultats encara tenen un determinat biaix cap a una banda. Esperem que la IA s’alimenti sense discriminar, que el propi sistema no ho pugui provocar com és ara.
Sobre la protecció de dades, formem part de la Fundación Hermes, amb seu a Madrid, que col·labora no únicament amb el govern d’Espanya i els autonòmics, sinó també amb la Unió Europea i, fins i tot, les Nacions Unides, per generar espais no només de reflexió, sinó propostes de protecció de les dades personals. Perquè el gran tràfic mundial ara és el de dades. Amb l’acceptació de les famoses cookies vol dir que l’algoritme s’alimenta amb allò que tu vols, o que tu vols consumir, o que tu vols utilitzar. D’altra banda, amb aquesta fundació generem documents de qüestions relacionades amb el vehicle autònom. És a dir, fins a quin punt el meu vehicle autònom, que té les meves dades, les pot compartir amb una xarxa d’altres vehicles autònoms que es mouen en un mateix espai. De tot això, hi ha un gran debat, des del punt de vista legal, un debat ètic de fins on arriba.
Entreu en temes de ciberseguretat, encara que siguin qüestions geopolítiques?
L’Estat espanyol és un imant d’atacs de cibercriminalitat, privats o públics per part d’alguns països. Avui, les batalles es desenvolupen també en el núvol i en l’espai digital. Treballem molt amb les companyies d’aquí i amb la nostra pròpia empresa per evitar-los. Alguna empresa ha tingut un ciberatac que li ha costat quasi haver de plegar. Perquè els pirates el que fan és utilitzar la personalitat dels teus clients per fer veure que estan ingressant els diners en el teu compte corrent, però en realitat ho estan fent als seus. I això és molt difícil de recuperar. Estem assessorant per evitar-ho. També estem ajudant a crear bessons digitals i xarxes de seguretat de les dades. Per sort, es va millorant. Es promou que les empreses es vacunin contra això. El problema és que els pirates evolucionen també molt ràpidament i hem d’actuar en funció d’aquesta evolució.
La col·laboració amb el Mobile World Congress
Tornant al món físic i aquest futur edifici Cub, amb projecció ciutadana, ja teniu previst celebrar-hi d’esdeveniments? Penso amb el Mobile World Congress (MWC) d’aquí al costat…
Amb el MWC estem treballant perquè un dels seus esdeveniments es puguin celebrar al DFactory. Aquest any al Cub serà impossible, perquè no estarà acabat, però al DFactory sí. Estem just al costat de la Fira. I, a la Fira, crec que també li interessa diversificar els espais, ara que fa l’ampliació i serà la més gran d’Europa. I té una joia com la nostra per poder fer una trobada, per exemple, de CEOs, de grans empreses tecnològiques, fora de l’ambient de la Fira, i fora de la ciutat de Barcelona. Té la possibilitat de fer-ho en un lloc singular, arquitectònicament parlant, i molt agradable. Aquest any que, ve passaran coses del Mobile al DFactory.
A més a més, no és el mateix tipus d’esperit una trobada social en unes naus buides que aquí…
La Fira és un firal. De fet, ja hem tingut presència a l’Smart City Expo World Congress, el mes de novembre. Hi vam tenir un estand amb la maqueta d’aquesta segona fase, per cert, feta amb impressió 3D. Però del Mobile volem que passi algun esdeveniment rellevant justament aquí. D’altra banda, els dies del Mobile coincideix al DFactory amb el Barcelona Women Acceleration Week, un esdeveniment relacionat amb el tema de les dones, de la igualtat d’oportunitats. Té una característica molt especial, que és que no és una cosa de dones parlant de dones amb dones, sinó que els ponents són mixtes, des del punt de vista del gènere, i els assistents també. De vegades, diem que és la part més relacionada amb el món de la dona del Mobile. Perquè al Mobile costa una mica de trobar una foto amb molta presència femenina.
El món digital reprodueix esquemes tradicionals…
El món tecnològic internacional encara és molt masculí, malgrat que hi ha gent molt jove. Nosaltres volem reivindicar la feminitat del món tecnològic i volem reivindicar que hi ha moltes dones. Aquí tenim un Consell de la Dona, el primer que es va crear l’any 2020. Hi ha moltes dones amb papers molt rellevants en les seves empreses, i en l’entorn de la IA, la ciberseguretat i tots aquests àmbits. I volem que això sigui molt evident. Alguna cosa passarà aquí del Mobile i el que és segur que passarà és aquest Barcelona Women Acceleration Week.
Leitat i la reindustrialització de ciutats com Terrassa
I perquè els dos som de Terrassa, de quina manera influïu en el desenvolupament tecnològic i empresarial d’una ciutat metropolitana com Terrassa i com Terrassa us pot ajudar a vosaltres?
Ja veus que l’empresa terrassenca Leitat és aquí al davant.
I quina és la relació amb Leitat, precisament?
És una relació molt bona. De fet, ells ocupen un dels espais rellevants. El DFactory es va començar a pensar i construir amb una aliança amb Leitat i Hewlett Packard, que té el seu centre d’impressió 3D a Sant Cugat. I van ser els primers tractors d’empreses per omplir l’espai. Això és molt important no només per Terrassa, sinó per la regió metropolitana. Perquè Barcelona no és Barcelona, el seu terme municipal. Això és regió metropolitana. Igual que el Districte 4.0 és una marca global del món, nosaltres no estem treballant només per Barcelona, estem treballant perquè la marca Barcelona sigui la marca de la regió de Barcelona. I dins de la regió de Barcelona, hi ha les ciutats més internes de l’Àrea Metropolitana i les famoses ciutats de l’Arc Metropolità, que en altres èpoques es van promocionar com un element per enriquir només el nucli urbà de la ciutat de Barcelona. La repercussió aquí d’empreses d’aquest arc metropolità també és molt clara. En tenim que no només són barcelonines, sinó d’altres llocs, de ciutats d’aquesta corona metropolitana (Witeklab, d’internet dels objectes, és l’altra empresa terrassenca representada).
Terrassa continua tenint elements d’atracció, perquè la UPC a la ciutat cada cop s’hi amplia més, i segueix havent-hi una base industrial. Suposo que també ho teniu en compte.
A mi, personalment m’hagués agradat que la presència de la universitat a Terrassa hagués augmentat. I em dona la sensació que ha disminuït. Malgrat i que és evident que hi ha hagut una operació molt important per part de la UPC, que és la unificació de les dues escoles -el 2006, l’ETSEIAT (Industrial i Aeronàutica) i l’EUETIT (Tècnica Industrial) com a Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET)-. Vivim en un lloc que és molt fàcil dividir. Quan divideixes, d’un director en surten dos i, quan unifiques, de dos en surt un. Això ja no és tan fàcil. La Politècnica ho va aconseguir. Ahir mateix, estava amb el seu rector, amb qui farem coses concretes. Aquest ADN universitari és evident que té un pes.
Hi ha també el debat que Terrassa no es converteixi només en una zona de naus logístiques, relacionades amb l’e-comerç. Si no que arribin altres sectors per crear llocs de treball de més vàlua i pugi la renda per càpita. Creu que Terrassa pot donar un impuls a la seva reindustrialització?
És evident que l’ADN de la Zona Franca és industrial. Aquest és un polígon industrial, el pes de la indústria aquí és aproximadament d’un 70%. I l’altre percentatge és logística i serveis, però serveis a la indústria. La indústria és la que genera riquesa des de baix. Però també volem canviar una mica la percepció de la logística, d’una determinada logística. Aquí, per exemple, a l’antiga parcel·la de la Nissan s’instal·laran empreses logístiques. Però són logístiques relacionades amb l’última milla, amb l’acabament de producte, que és una barreja entre logística i indústria. I aquestes empreses generen llocs de treball de qualitat i de futur. Perquè la logística no es deslocalitza, està enganxada al territori. Hi ha una imatge una mica injusta. La gran logística, que no s’ha d’ubicar en un àmbit metropolità tan dens com aquest, la superautomatitzada, superobotitzada, és evident que no produeix molts llocs de treball i ocupa grans extensions de terreny. Però aquesta logística més sofisticada sí que té aquesta altra idea. Crec que són oportunitats que s’han de saber aprofitar.
En qualsevol cas, la meva opinió sobre el desenvolupament de la ciutat de Terrassa i del govern de Terrassa és una opinió crítica. Ja no diré res més perquè en el ple municipal hi ha diferents representants de diferents partits polítics que expressen les seves opinions, que són més representatives que la meva en aquest moment.
