MónTerrassa
Mares de dia, una nova professió que pren força a Terrassa

Victoria Magaña (Barcelona, 1985) és la responsable de Rodamons, un espai dins de casa seva en què exerceix de “mare de dia”. Amb el TEI acabat i amb formació ampliada en “educació viva” al CAIEV, va decidir convertir-se en una emprenedora en l’àmbit de la infantesa. Actualment, també exerceix com a vicepresidenta de la Cooperativa de Mares de Dia SCCL.

Què és la cooperativa de mares de dia SCCL? En què consisteix?

La Cooperativa Mares de dia, SCCL va néixer el 2018, per una banda, per la necessitat d’unir a les professionals mares de dia; i de l’altra, perquè el cooperativisme és el model més afí a la nostra professió. És un canvi de mirada des de la cura a la primera infància i alhora un canvi social, apostant per aquest model cooperativista, democràtic i horitzontal. La Cooperativa Mares de dia, SCCL és doncs una cooperativa de treball associat que col·lectivitza el servei de mare de dia des de l’autoresponsabilitat de cada projecte i el treball en equip.

Per què era necessària la seva creació?

Ho ha estat en dos sentits. Primer, per protegir les professionals mares de dia oferint-los un suport a nivell laboral que fins ara no existia, i per tant, en ser una cooperativa cotitzem a Règim General de la Seguretat Social amb tots els beneficis que això comporta. I segon, en no existir una regulació a nivell autonòmic a Catalunya, donem suport i seguretat a les famílies que opten per aquest servei d’atenció i cura a la primera infància, ja que garantim que totes les companyes que en formem part, complim amb els requisits que s’estableixen en comunitats autònomes, com ara Navarra, que sí que tenen regulat aquest servei.

I qui en pot formar part?

Totes les professionals mares de dia que compleixen aquests requisits, així com espais de criança respectuosa i acompanyament a menors que també compleixen amb les normatives establertes a la seva localitat.

Però què és una mare de dia?

La mare de dia és la professional que acompanya menors a casa seva, perfectament adaptada, i des de la mirada respectuosa i les pedagogies que posen al centre les criatures. La necessitat sorgeix des del propi canvi social que es dona dècades enrere, des que la societat avança en sentit laboral, havent d’allunyar les famílies de les llars per poder treballar, amb criatures de només quatre mesos de vida, i sentint que centres amb altes ràtios i totalment institucionalitzats no són el model que busquen per a les seves criatures.

La Cuineta, un espai a Rodamons | Cedida

Alguns la poden confondre amb una espècie de cangur… Però entenem que és molt més. És una mestra, una cuidadora?

Som professionals de l’educació i de la cura, que estem formades i en formació contínua, que adaptem les nostres llars per acollir les criatures des de la seguretat plena fins al foment de la seva pròpia autonomia en el pla de l’acompanyament emocional. Que mantenim un contacte molt estret amb les famílies, que estem en contínua comunicació amb les nostres companyes mares de dia, que comptem amb assessores pedagògiques per a qualsevol dubte o situació en què les requerim…

Quines peculiaritats té o la diferencia d’una llar d’infants?

Per mi l’única cosa similar entre les mares de dia i una llar d’infants és l’edat dels menors que acompanyem. Les mares de dia oferim una continuïtat de la llar, ja que obrim les nostres pròpies llars; oferim un acompanyament molt individualitzat en acompanyar tan poques criatures; l’aire lliure i el contacte amb la natura són pilars a la nostra professió amb un contacte diari amb l’exterior; el joc lliure i el moviment lliure; el foment de l’autonomia tenint els espais i materials adaptats i canviant conforme canvien les necessitats ja que no tanquem els grups a una edat determinada sinó que tenim criatures de diferents edats… Una de les nostres grans diferències també es dona en com acompanyem el procés de vinculació (període d’adaptació), ja que respectem els ritmes i necessitats de cada criatura, compartint i obrint les nostres cases a les seves figures de referència, que ens acompanyen en aquest procés el temps que requereixin els menors.

A Terrassa quantes mares de dia tenim? Hi ha alguna vinculació entre elles?

A Terrassa som 3 mares de dia i tenim relació entre nosaltres pel que fa a places disponibles, ja que actualment hi ha molta demanda del servei i poques mares de dia.

En el cas particular d’Els Rodamons, expliqui’ns com va néixer el projecte.

Rodamons va néixer a partir de la descoberta de les pedagogies alternatives. Aquest tipus de pedagogia es basa en la mirada respectuosa cap al infant, cosa imprescindible en aquesta educació. La pedagogia de l’espai és l’educació viva, enfocant-nos en el progrés de l’autonomia, acompanyament emocional, l’aprenentatge vivencial i l’enfocament sistèmic a l’enfoc educatiu.
La meva formació al CAIEV en el curs de iniciació a escoles bressol va permetre’m conèixer diferents espais i un va ser el de una mare de dia a Sabadell. Allà vaig veure que era viable formar el meu propi projecte. Arrel d’aquí, es va produir una trobada de la creació de la cooperativa i vaig assistir-hi per veure el seu oferiment i si era viable. Era la millor opció per a mi. Després d’haver estat treballant durant 10 anys a la privada sense gaudir de la meva professió i veure els beneficis de ser mare de dia, no m’ho vaig pensar.

I quins infants acolliu i com funciona?

Estic ubicada a 5 minuts del Parc Vallparadís, on es troba el Llac Piscina Vallparadis. La ràtio d’aquests tipus de projecte és de 4 infants, 5 si tots són de 2 anys. El fet de tenir un grup petit d’infants permet seguir un ritme natural i tranquil de cada nen en un ambient acollidor afavorint i respectant el desenvolupament individual de cadascun d’ells. Per tant, la base educativa del projecte és l’amor i el respecte així com l’acompanyament en el ritme de creixement físic, emocional i personal de cadascun.

La sala d’experimentació a Rodamons | Cedida

És necessari que els infants d’abans de 3 anys vagin a una llar d’infants o espai especial fora de la llar? Quins beneficis té pel seu creixement físic o mental?

A les llars d’infants, de la mateixa manera que la nostra figura, neixen de la necessitat dels adults, d’haver de sortir de casa per treballar. És una necessitat econòmica, no de les criatures, que requereixen de figures de referència i de casa seva en aquests primers anys de vida. Recordem que els primers anys de vida d’un infant són els més importants, ja que estableixen les bases del seu posterior desenvolupament. Tot i que el mes recomanable seria que l’infant estigués amb la seva mare, si per motius laborals o altres no es pot, cal buscar una figura o un espai on el nen/a se senti segur i tranquil. El concepte de “Mare de Dia” es el que mes s’assembla a casa seva: ambient confortable, segur i acollidor amb uns espais similars pensats per a la lliure circulació, sense presses, tot al seu abast, on es senti atés, l’observin i identifiquin les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals, socials i educatives.

Des del govern municipal es dóna molta importància a universalitzar l’etapa educativa primerenca perquè ningú en quedi fora. Hi està d’acord? Creu que s’ha de fer més assequible aquesta opció a les famílies?

No, en absolut. Utilitzar aquests serveis ha de ser voluntari i quan una família decideix quedar-se a casa amb les seves criatures els primers anys de vida, s’ha de garantir que no li costi el lloc de treball o quedar-se sense ingressos, sinó que tingui les mateixes opcions que aquelles famílies que escullen sortir i optar per aquests serveis. Per descomptat, incloent-hi la figura de mare de dia en aquesta “oferta”. La primera infància és una etapa de cures, si es posa el focus en allò educatiu, es perd l’atenció i les cures que realment necessiten en aquest període, es busca “ensenyar” processos que es donen de forma natural tenint el temps i espai necessaris, s’universalitzen edats i fites d’aprenentatge en lloc de respectar els temps de cada criatura.

Com s’ha viscut la pandèmia des de les llars de criança? S’ha pogut recuperar ja la normalitat o ha implicat canvis?

La pandèmia ha afectat i perjudicat tots els nivells a tota la societat, tant a nivell laboral, com físic i mental; per això s’ha viscut des de la incertesa plena de no saber què passarà gairebé cada dia. La normalitat no s’ha recuperat i no creiem que es torni a recuperar perquè les conseqüències socials del que s’està vivint són enormes. Per descomptat que ha afectat els protocols, que s’han anat adaptant constantment, avaluant cada circumstància, cada caseta, cada moment. Amb aquesta incertesa de “i ara què fem? què és el més segur? què és el que menys perjudica les criatures?”, estem intentant sempre que l’actuació escollida sigui l’adequada.

Nou comentari

Comparteix