Dura sentència dictada per la magistrada Rosa Milán Hernández, del Tribunal Social 1 de Terrassa, en el cas de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de la Fundació Leitat i l’Asociación Acondicionamiento Tarrasense (AAT). Una resolució, de 50 pàgines i a la qual ha tingut accés Món Terrassa, amb què tomba 59 expedients de l’ERO que afectaven 115 treballadors, aprovat per l’empresa l’any 2024. La sentència incorpora el còmput dels salaris que s’hauran de pagar als treballadors afectats, el deute a la Seguretat Social en concepte de cotitzacions i les indemnitzacions per acomiadament en cas dels empleats que no es reincorporin al seu lloc de feina. Comptat i debatut, la xifra podria superar els 16 milions d’euros. A més, amb aquesta sentència –que encara es pot recórrer–, la resta dels treballadors afectats per l’ERO podrien plantejar una nova reclamació i multiplicar encara més el cost de l’operació i aclarir com funcionava l’entramat de Leitat amb AAT.
La jutgessa considera provat que tant la Fundació Leitat com l’Asociación Acondicionamiento Tarrasense formen un “grup patològic d’empreses”. És a dir, que de facto, són el mateix grup empresarial i comparteixen objectius, cadenes de producció, personal i direcció. De fet, el raonament de la resolució alerta que AAT va amagar la “seva estructura societària” per poder esquivar les obligacions laborals que implicaven l’ERO. Però la jutgessa fa una passa més enllà i acusa l’empresa d’haver incomplert “el deure de negociar de bona fe”. Així, retreu que no va donar detalls “ni en les cartes d’acomiadament ni en la memòria d’una causa organitzativa objectiva independent de les causes econòmiques”.
Enredar amb les dues empreses
La sentència és força contundent amb la mala fe negociadora de l’empresa. Per una banda, la jutgessa considera que va intentar dissimular la connexió empresarial i societària entre les dues empreses, aportant documentació crucial per a l’expedient fora de termini –quan la negociació ja havia començat- i per la mena d’informació presentada per pactar amb els treballadors. Precisament, en aquest punt la resolució no s’està de res i critica obertament la junta directiva d’ATT, que aleshores presidia l’exregidor socialista a Barcelona i exconseller d’Agricultura Jordi William Carnes, mentre que el director general era Jordi Cabrafiga, exsecretari general del departament d’Economia amb Jaume Giró de conseller.
Així, carrega contra el fet que, per justificar l’ERO, presentessin els comptes de la Fundació Leitat, que tenia uns beneficis de 6,1 milions d’euros, i els contraposessin als comptes de l’AAT, que sumaven unes pèrdues de 16 milions d’euros. Per a la jutgessa, van fer passar bou per bèstia grossa i es va vulnerar el dret a tenir la informació durant el període de consultes de l’ERO. Uns números que la jutgessa entén que es van utilitzar obviant el principi de bona fe negociadora per justificar la decisió que ara ha anul·lat. Per altra banda, remarca que tampoc s’han acreditat les causes organitzatives amb què es va justificar l’acomiadament dels, per ara, 59 treballadors afectats.
