Un estudi posa de relleu el fenòmen de la “persiana abaixada” als baixos comercials de Sant Pere Nord i crida a posar-hi remei. Es tracta d’un informe realitzat per Marc Modolell, alumne de l’ETSAB-UPC, que ha presentat aquesta setmana els resultats del seu treball de Fi de Màster centrat en el fenòmen de la “desocupació” dels baixos de les àrees comercials de tres municipis catalans: Mataró, Vilanova i la Geltrú i Terrassa.
L’estudiant ha defensat que en moments de “crisi” cal obrir els baixos a d’altres usos més enllà del comercial. Per exemple, aposta per fer-ne espais de coworking, aparcaments per bicicletes o per ús residencial. Aquest informe, becat per l’Associació de Promotors de Catalunya (Apce), es pot consultar de manera íntegre clicant aquí.
Les persianes de garatges creen un espai hostil
La investigació posa com a premissa inicial el dubte sobre què cal fer amb tots aquells locals buits de les plantes baixes, i busca oferir possibilitats o alternatives per donar-los una sortida viable a llarg termini. L’estudi posa en relleu que la presència del comerç en aquest tipus de locals va a la baixa i que la reducció de les oficines bancàries també ha jugat un paper important. És en aquí on creu que ha d’entrar l’administració local per intentar revenir el fenòmen “persiana abaixada”, que impacte negativament en la qualitat de vida del ciutadà i del teixit socioeconòmic de la ciutat.
Moldolell recorda que en el POUM de Terrassa s’han fet diverses modificacions justament encaminades a pal·liar aquest fenòmen. Tot i que considera que la resolució “es queda a mitges, ja que tan sols considera rellevant les plantes baixes de caràcter comercial, i deixa a la resta desregularitzades”, amb la qual cosa impedeix que aquests espai es revitalitzin. A més, alerta que com a conseqüència, molts propietaris han decidit transformar-los en “aparcament, especialment en les cases o edificis unifamiliars”, fent que la gran part de la planta baixa siguin “garatges, persianes baixades i un residencial hostil a l’espai públic”.
El treball de recerca se centra en el barri de Sant Pere Nord de Terrassa, on considera que “presenta el mateix aspecte des de fa dècades, amb una presència dominant del cotxe, voreres insuficients i sense cap relació planta baixa i espai públic. Així doncs, amb una malla bastant homogènia”. Però hi veu un element esperançador. “El gran nombre de cases unifamiliars enriqueix el paisatge urbà, i suposa una oportunitat per a la planta baixa, en tenir un major nombre d’accessos”, afirma.
L’estudiant veu amb molt bons ulls el fet de recuperar un ús que ja s’havia donat: “alguns garatges eren utilitzats com a espais productius, fruit segurament del teletreball i d’uns oficis que requereixen poc espai físic i d’un sol treballador”. Per això creu que cal intervenir “amb millores urbanístiques i permeabilitzar els fronts” per permetre una major interacció amb l’espai urbà i així millorar l’experiència urbana. I alerta que “la no-intervenció suposaria que les plantes baixes continuarien transformant-se per inèrcia en garatges i mantindria les persianes abaixades, convertint l’espai urbà en un espai cada cop més hostil”.
El carrer Girona, el vial amb més locals comercials buits
Moldolell lamenta que “el comerç no ha estat mai present a la trama central del barri de Sant Pere Nord”, i creu que tampoc es preveu que així sigui a mitjà termini. Critica que l’administració hagi optat per una “no planificació” i que la tendència creixent de persianes de garatges està creant la sensació “d’un espai urbà apagat, inactiu i que complica la seva reconversió”.
Aquesta és l’anàlisi general que fa del barri però l’estudiant intenta exemplificar-ho agafant un carrer “prototip”. Ha escollit el carrer Girona, un dels carrers “amb més locals comercials buits”. Ho exposa així: “el carrer Girona és un eix amb un nombre de locals significatiu respecte dels carrers del seu voltant, tot i que la majoria romanen buits i, alguns, ja han estat transformats a aparcament privat”.
I continua analitzant en detall el barri: “les tipologies edificatòries del teixit de Sant Pere Nord tendeixen a ser parcel·les estretes i profundes, que dificulten la conversió a un habitatge atractiu. L’augment de l’efecte persiana -de locals tancats i de portes d’aparcament- i un espai públic hostil i poc atractiu per al vianant, fa difícil crear un ambient agradable per a l’activitat econòmica i urbana, i, en conseqüència, condemna encara més als pocs locals que queden a romandre abandonats. La part central de la malla, tot i tenir certes particularitats, està formada per carrers sense cap identitat que es conceben únicament com el buit residual entre edificis”.
Davant d’això la seva proposta és “crear un lloc urbà significatiu a la intersecció entre els carrers Girona i Ample, i Girona i Roca i Roca. Els dos encreuaments tenen locals en cantonada, encara que la majoria estan inactius. En aquests punts, a més, hi ha un gran equipament sanitari privat amb un solar buit adjacent i, a prop, una guarderia i una escola. La proposta implica convertir aquest indret en un lloc urbà singular on estar i reunir-se, com a espai públic per als veïns però, també, pels usuaris dels equipaments pròxims. La seva posició en el centre de la malla i a una distància relativa dels eixos comercials, permetria ser un contrapunt a la rambla de Francesc Macià als eixos del carrer Provença i Jaume I. Així doncs, seria un lloc urbà de centralitat, una peça forta que activaria el tram del carrer Girona que va fins a la rambla, i reforçaria la seva activitat en planta baixa”.
Una altra de les mesures que considera bàsiques per revertir la situació passa per “transformar les cantonades en microcentralitat de serveis de proximitat, i així garantir un cert nivell de mixticitat arreu del teixit. Així doncs, la resta del teixit pot considerar flexibilitzar els usos per permetre usos residencials, productius o híbrids, com les cases-taller i les cases-estudis. La solució ha de passar per configurar el teixit cap a una majoria d’usos residencials oberts a l’espai públic i altres activitats econòmiques, per aconseguir ser una alternativa atractiva als usos d’aparcament”. I dona com a exemple: “les cases-taller poden ser una solució òptima en locals on les condicions arquitectòniques limiten els canvis d’usos en habitatges convencionals”.
I l’estudiant també dona una alternativa a l’administració per potenciar aquests baixos comercials: “Per tal d’incentivar la recuperació d’activitat en locals abandonats o espais sense utilitat en planta baixa, es pot proposar instaurar una clau d’usos temporals semblant a la de Copenhaguen, que promogui incentius per atraure alguns negocis de joves emprenedors i que els hi permeti tenir un espai productiu obert al carrer, i incentivar, així, l’activitat en un local concret però també la proliferació de més activitats semblants al voltant”.
