Tarda de reconeixements al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat en l’acte de la 26a edició dels Premis Nacionals de Comerç i Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris. L’esdeveniment ha comptat amb la participació del president Salvador Illa, que ha recalcat que “allà on hi ha comerç hi ha millor vida, hi ha vincles entre les persones, hi ha un poble o una ciutat millors”, i ha aplaudit els guardonats perquè donen “l’ànima a la feina, al barri, a la ciutat” i fan una tasca que “no té preu”, afegint que la seva feina no la pot fer “cap màquina, cap algoritme ni cap intel·ligència artificial”.
Entre els Premis Nacionals als Establiments Centenaris hi havia dos negocis de Terrassa. Ambdós estan emmarcats dins de la categoria de 100 anys o més d’història. Són Fruites i Verdures Llúcia, amb parada al Mercat de la Independència; i Els Xixonencs, amb botiga al carrer Cremat. En la categoria d’establiments amb 150 anys o més d’història, també hem tingut representació vallesana, amb el Forn Anglada – Cal Forner d’Ullastrell.
L’objectiu d’aquests guardons és distingir els establiments comercials i mercats municipals en actiu que, al llarg de més de cent anys, han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients, adaptant-se als canvis en els hàbits de consum i a les necessitats de la ciutadania.
La família Planelles i Els Xixonencs, indestriables
Ramon Planelles és el propietari d’Els Xixonencs, una de les botigues icòniques de la nostra ciutat. Tot i que el reconeixement és pels 100 anys de vida, en realitat, ja en porten 130. Ha estat ara, però, després d’una feina exhaustiva de documentació a través dels arxius locals, publicitats, llicències, etcètera, que han aconseguit formar part del Cens oficial i recollir el guardó. “Per nosaltres era important formar part d’aquest llistat de comerços, per la visibilització local que et dona, però també perquè és un reconeixement als nostres avantpassats, honorant una feina que va començar el meu besavi. És sobretot un tema sentimental. Així que estem molt satisfets”, ha manifestat en Ramon a MónTerrassa.
El negoci funciona i es troba “en un bon moment de salut”. Ha sabut sobreviure a etapes complicades, com les diverses crisis econòmiques o la pandèmia, adaptant-se als nous gustos i necessitats de la clientela, i “no hem tingut una ambició desmesurada per créixer, hem mantingut una línia estable per tenir força quan les coses no anaven tan bé, i cobrir el servei quan el vent bufa favorable”, subratlla com un dels punts forts de la longevitat de l’establiment. Actualment, són una dotzena de persones en temporada alta (mesos d’estiu) i uns cinc treballadors en temporada baixa (ara a l’hivern).
En Ramon Planelles subratlla que haver complert més de 100 anys de vida els converteix “en una excepció”. La raó és que cada cop hi ha més dificultats per trobar relleu generacional en els comerços de la ciutat, on factors com el sacrifici per mantenir els horaris, l’esforç diari d’aixecar la persiana, una competència ferotge (entre multinacionals i l’e-comerç) o una formació més elevada de la joventut que aspira a un altre estil de vida, ho fa tot més complicat. Es mostra orgullós que Els Xixonencs continuïn dempeus i amb energia, “treballant fort” i oferint els seus gelats i torrons als terrassencs i visitants.
Fruites i Verdures Llúcia, quatre generacions al Mercat
D’altra banda, Fruites i Verdures Llúcia va commemorar els cent anys de vida el passat mes de maig. Una gran festa va omplir de rialles i molta emoció una celebració que va aplegar una bona colla d’amics, família i clientela, que van felicitar de tot cor a la Glòria Navarro, la quarta generació d’aquest establiment situat al Mercat de la Independència. La història va començar el 1925 quan na Balbina i en Prudenci van decidir adquirir un metre de parada per poder vendre els productes que recollien fent de masovers a Can Guitard de Les Fonts de Terrassa.
Des d’aleshores, l’establiment s’ha mantingut ben ferm i ha anat creixent. I una de les millors notícies és que hi ha relleu assegurat. No serà de sang, perquè els seus dos fills, tot i ajudar-la, prefereixen no continuar amb el negoci. Però serà quasi de família, perquè els actuals dependents, en Ricard i la Raquel, ja han dit que se la volen quedar. “N’estic encantada. Aquesta és la nostra vida, tenim molta feia i hem anat ampliant; sempre hem treballat amb pagesos d’aquí, alguns que ja servien als meus pares i són grans. Continuem lluitant i donant servei”, va subratllar en declaracions a MónTerrassa.
