És la gram conclusió d’un dels grans sindicats majoritaris del país: Les dones treballaran gratis des d’aquest dijous 18 de novembre fins al 31 de desembre. Aquest és el principal missatge de la campanya #JoTreballoGratis, impulsada per la UGT per denunciar la bretxa salarial. Aquesta iniciativa pretén conscienciar els treballadors sobre aquesta discriminació per raó de sexe, amb una “repercussió severa” en els salaris de les dones, més evident després de la jubilació. Així mateix, la pandèmia ha donat visibilitat a sectors fortament feminitzats, que han estat al capdavant de la crisi sanitària amb salaris baixos i condicions de treball més precàries que les dels companys homes. La bretxa salarial és d’un 11,95% a l’Estat.D’acord amb aquestes dades, les dones de l’Estat comencen a treballar gratis a partir del 18 de novembre, 43 dies de més que els homes.
La UGT ha alertat que, al ritme de progrés actual, l’eliminació de la bretxa salarial no es produirà fins al 2104, tot i que fa 45 anys que existeix la legislació europea en matèria d’igualtat salarial. De fet, actualment la bretxa salarial a la Unió Europea és del 14,1%, per sobre de la mitjana estatal.
Les propostes, entre altres:
- Una llei d’igualtat salarial, perquè és fonamental legislar per eradicar aquesta discriminació per raó de sexe, que implica salaris, prestacions i pensions més baixes.
- Important abordar la bretxa salarial des del Diàleg Social. Reforçar el vincle dels plans d’Igualtat amb els convenis sectorials perquè són negociació col·lectiva.
- Avançar en el desenvolupament de la Llei d’Igualtat
Els plans d’Igualtat són Negociació Col·lectiva
UGT manté, en el pla laboral, que l’èxit de la igualtat efectiva entre homes i dones ha de ser un objectiu prioritari i s’ha de tenir en compte en la negociació dels convenis col·lectius, però per això és importantíssim recuperar el paper de la Negociació Col·lectiva i implementar els plans d’igualtat a les empreses.
Per al sindicat és fonamental vincular els plans d’igualtat als convenis col·lectius de referència perquè són negociació col·lectiva. Cal garantir uns continguts mínims per dotar eines a la Inspecció de Treball en el seu control. Però, a més, s’haurien de reforçar la vinculació dels plans d’igualtat amb la negociació col·lectiva sectorial i no restringir l’obligació legal de negociar plans d’igualtat a les empreses de més de 250 treballadors, el límit dels quals s’hauria de rebaixar a empreses amb un nombre menor de plantilla, més adequat a la realitat del teixit empresarial que tenim a Espanya, que és de Pimes amb plantilles inferiors als 250 treballadors i treballadores.
Del total d’empreses espanyoles el 2016: 3.236.582 empreses, només 4.495 eren de més de 250 treballadors (és a dir el 0,13% del total) i dels aproximadament 18.000.000 empleats/des, les empreses de més de 250 treballadors donen feina només a uns 5.000.000 aproximadament, és a dir un 28% de la població treballadora.
Caldria establir legalment l’obligació de registre de tots els plans d’igualtat, ja que en l’actualitat, com que no és obligatori per a tots ells, no té la informació necessària per poder conèixer i avaluar el compliment de l’obligació d’implantar plans d’igualtat a les empreses que recull la Llei d’Igualtat, (per exemple, a més d’altres supòsits, els plans que s’adopten al marge de la negociació col·lectiva queden fora del registre).
