El Parlament de Catalunya ha aprovat la nova Llei de Cambres, una reivindicació de les 13 Cambres de Comerç catalanes des de fa una dècada. Aquesta nova normativa actualitza el marc legal estatal, del 2014, i català, del 2002, i estableix un doble sistema de finançament, tant públic com privat. A més, també regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de col·laboració amb les institucions.
Des del Consell General de Cambres de Catalunya celebren en un comunicat l’actualització normativa, la qual afirmen que “s’adaptada a la realitat de les Cambres” i “permetrà ajustar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014”. “Des d’aquell any, Catalunya havia estat una de les poques comunitats autònomes sense una llei cameral actualitzada i s’estava regint per una regulació anterior, que havia quedat obsoleta”, afegeixen.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta nova llei és la “millora” de l’actual model de finançament de les Cambres de Comerç. En aquest sentit, la institució recalca que aquest nou format “permetrà desenvolupar aquestes finalitats camerals essencials amb major solidesa i continuïtat”. En concret, el Govern i les Cambres, en un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, han de subscriure un conveni pluriennal de tres anys i la Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les Cambres, la qual haurà d’augmentar progressivament durant aquests tres any; passant de 3 milions d’euros el primer any, a 5 milions el segon i 7 milions el tercer.
En l’àmbit institucional, la nova llei també reforça “la funció de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació”. En aquest sentit, la normativa estableix un nou model de governança basat “en la pluralitat i la participació ponderada dels diferents sectors econòmics”, de tal manera que empreses de tot tipus de sectors estiguin representades dins de les cambres. A més, també regula la participació de les Cambres en organismes administracions públiques on “calgui garantir la presència dels interessos generals de l’economia”.
Una millora en la col·laboració publicoprivada
Per altra banda, una de les grans novetats és la introducció de la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que ha de permetre que la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques sigui “més coordinada i eficient”. Així doncs, a través d’aquests plans, les Cambres han de poder identificar les necessitats de l’economia de cada territori i del conjunt de Catalunya, proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La seva execució es negociarà amb les administracions públiques competents, incloent-hi els seus mecanismes de finançament.
La norma també defineix amb “més precisió” la participació de les Cambres en estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica o el desenvolupament de l’FP. A més, també s’estableix un marc més clar en les relacions entre el Consell General de Cambres de Catalunya i les Cambres territorials, tant pel que fa a la governança com al finançament dels projectes compartits.
