Discurs íntegre de l’alcalde Jordi Ballart en la 27 Nit de l’Empresari de la Cecot.
Discurs
És un plaer compartir amb totes i tots vosaltres aquesta nova edició, aquí, a Terrassa, de la Nit dels Empresaris i les Empresàries, una nit molt terrassenca, i al mateix temps molt catalana, molt europea i molt global, una nit de reconeixements, d’homenatges, una nit oberta al pensament i la reflexió sobre el moment històric i econòmic que vivim, una nit que sempre suggereix idees i horitzons de futur.
Perquè això és el que ha estat, és i serà Terrassa: una ciutat industrial, econòmica, emprenedora, una ciutat oberta al futur, una ciutat en la qual hi ha oportunitats de desenvolupament, una ciutat que compagina els lideratges i les xarxes de coooperació, una històrica ciutat industrial i una novíssima ciutat verda, sostenible, que no vol renunciar a ser socialment justa ni a ser un espai d’oportunitats de progrés, d’innovació, de coneixement i creació de riquesa, de negoci, de feina.
Aquesta és la gran nit de la CECOT, una nit oberta i compartida, que ens permet posar en valor la gran tasca que fa CECOT i la nova etapa iniciada pel seu president, l’amic Xavier Panés, amb qui hem establert una relació constructiva, positiva i de confianá mútua. Aquesta nit també ens permet reconèixer projectes i trajectòries empresarials de primera línia així com donar l’enhorabona, de tot cor, als guardonats i guardonades d’aquesta edició.
D’entre les moltes coses en les quals col·laborem estretament amb la CECOT i amb el conjunt de les entitats empresarials de la ciutat, crec que és obligat destacar el procés iniciat per dissenyar un Pla de Polígons Industrials, un projecte que implica una mirada nova als polígons, a l’activitat industrial, i una mirada compartida com a autèntic projecte de ciutat, amb una visió de qualitat i de competitivitat que sens dubte aportarà beneficis a les empreses i a la ciutat, enfortint el posicionament territorial i estratègic de Terrassa i fent-la encara més atractiva per atraure noves empreses i projectes, per potenciar les empreses que ja tenim i per continuar fent la tasca, discreta però eficaç, de recerca d’inversions de futur.
Si volem que Terrassa enforteixi la seva capitalitat industrial a Catalunya i ho faci ben connectada a Europa i al món, aquest és el camí pel qual estem avançant, un camí que està donant fruits i que en donarà encara més en un futur proper.
També és cert, però, que Terrassa necessita unes infraestructures de país, que també són de ciutat i de comarca, per fer un salt endavant. Aprofitant que avui ens acompanya el President de la Generalitat, i aprofitant també que mantenim unes sòlides relacions institucionals i de lleialtat mútua, no puc deixar de demanar que s’impulsi definitivament el pla de mobilitat del Vallès i que es construeixi la ronda nord que ha de comunicar els sistemes urbans de Terrassa i de Sabadell. Les nostres ciutats, la nostra comarca, el nostre país, la nostra economia, no es poden permetre que una via de comunicació d’alta capacitat com la B40 acabi en una rotonda a un barri al nord de Terrassa. Això no té cap sentit i desvirtua totes les oportunitats que la B40 pot generar, a més de crear problemes de mobilitat gravíssims en un futur. El que cal, el que vull demanar al President, és que que s’agiltzi, de veritat, la millor de les solucions possibles, la que compta amb un amplíssim consens i suport, és a dir, enllaçar amb una altra via d’alta capacitat com és la C58 a través de la ronda oest de Sabadell.
Dit això, amb tota cordialitat i respecte, però també amb fermesa, crec que en un acte com el d’avui val la pena posar l’accent en tot allò que ens uneix, en el passat, en el present i en el futur, i enfocar-ho cap a un dels sectors clau de la vida de la ciutat i del país, és a dir, l’activitat econòmica, l’esperit empresarial i emprenedor i tot allò que aporta al progrés col·lectiu.
I el que ens uneix és quelcom tan senzill i tan complex com la voluntat de continuar progressant econòmicament, de generar beneficis particulars i col·lectius, de situar-nos en un lloc estratègicament potent a escala nacional i internacional i de fer-ho en clau de sostenibilitat, és a dir, de preservació del medi ambient i de construcció d’un model de societat equilibrada, justa, dinàmica, que no hipotequi el futur de les properes generacions.
I això val per a les petites, les mitjanes i les grans empreses, per al comerç, per als serveis, per a les persones autònomes i per al sector de l’economia sociali solidària. És a dir, per a tothom qui genera riquesa i projectes econòmics de present i de futur, tothom qui genera ocupaciò, tothom que assumeix riscos i que afronta dificultats amb moltes ganes, amb molt esforç i sovint també amb molt sacrifici.
Una gran majoria, diria que fins i tot una immensa majoria, podem estar d’acord en aquests grans principis i conceptes, coherents amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS fixats a escala global, des de l’ONU fins a la Unio Europea. Però és evident que quan concretem aquests principis, quan els traduïm a accions, els grans acords esdevenen més complexes i demanen molts més matisos i més esforços per assolir el consens.
Cada ciutat, cada territori, ha de saber trobar el seu propi camí per arribar a aquest «horitzó 2030».
I ca fer-ho tenint en compte el context global, que aparentment no convida a l’optimisme, si fem cas de tots els profetes del catastrofisme que a cada crisi ens anuncien la fi del món.
Negar que hi ha motius per a la preocupació i per a la inquietud no seria gaire sensat. Tenim en marxa una guerra, a Ucraïna, que més enllà de les seves conseqüències directes, està tensionant l’economia europea i internacional. Tenim un fenòmen d’inflació que segurament costarà temps controlar i moderar. Tenim un impacte molt potent dels preus de l’energia en les empreses, en les administracions, en les famílies. I tenim també un ampli ventall de fenòmens econòmics, polítics i socials que generen incertesa i anuncien canvis, més o menys profunds, en el sistema que coneixíem fa un parell d’anys, abans de la pandèmia, a més de tendències o problemàtiques que cal afrontar, com l’escassedat de recursos, com la globalització i la relocalització, com els excessos del sistema financer, les desigualtats socials i precarietats creixents, la dimensió de les empreses, les polítiques fiscals i les desregulacions, les disfuncions del mercat immobiliari…
Tot això és innegable i sens dubte inquietant, però ho podem afrontar des del catastrofisme, des de la negativitat, o des d’una positivitat raonable, des d’un optimisme prudent, des d’un esperit de lluita i de tirar endavant.
A una ciutat com Terrassa, i a un país com Catalunya, el que li interessa i li convé és justament això, encarar les crisis sense dramatitzar-les en excés i posant el focus en totes aquelles possibilitats i oportunitats que teníem i que seguim tenint, per difícil que sigui el context global.
A Terrassa, recentment, hem pogut compartir una bona llista de projectes empresarials i de futur, d’inversions, d’objectius, que neixen en un moment difícil, però que l’encaren amb solidesa i amb fermesa. Són projectes amb missatge, un missatge que hauríem de subratllar: hi ha més futur del que alguns o algunes ens pronostiquen, hi ha més horitzons i més futur per a totes aquelles persones i organitzacions que compten amb la musculatura i l’energia necessàries per tirar endavant, amb prudència, sí, però sense por i sense deixar-nos arrossegar per catastrofismes més o menys interessats.
És en aquest sentit que voldria recordar que, fa poques setmanes, a Terrassa aprovàvem per unanimitat política, repeteixo, per unanimitat política la nostra Agenda Urbana 2030. Una unanimitat que he agraït sincerament, i ho torno a fer avui i aquí, a totes les forces presents a l’Ajuntament, que han fet un exercici de responsabilitat, de rigor, d’esperit constructiu i dialogant, imprescindible en els temps que corren, més enllà de les legítimes diferències i de les estratègies i aspiracions de cadascú.
La nostra ciutat, el nostre país, el conjunt de l’Estat i de la Unió Europea, necessiten més que mai de polítiques constructives, que busquin l’acord, encara que sigui de mínims, i no la picabaralla permanent o el partidisme estèril i desmotivador.
Aquest és un bon moment per posar en valor l’Agenda Urbana terrassenca, especialment en tot allò que té, i que és molt, d’aposta estratègica de futur, d’obertura de camins i de mecanismes per acordar un model de ciutat àmpliament consensuat, que ens enforteixi, que generi estabilitat i confiança a les empreses i que estableixi mecanismes per dibuixar un futur que no sigui un mandat o una legislatura, sinó que vagi més enllà i que esdevingui un autèntic horitzó de ciutat.
A l’Agenda Urbana hi ha molts elements, projectes i actuacions relativament similars a altres ciutats o territoris, tota vegada que responen a una estratègia de sostenibilitat global.
Però també hi ha línies de treball molt i molt terrassenques, molt de tocar de peus a terra, molt de reforçar la nostra identitat i enfortir els nostres punts forts, aquells en els quals podem ser més competitius i generar un major progrés compartit per a la nostra ciutat.
Si em permeten, reproduiré literalment una d’aquestes línies de treball, de reflexió i de consens, que apunta moltes possibiitats i que hem de treballar en els propers mesos i anys, sempre des del consens, des de la cooperació público-privada i des de la sostenibilitat.
Ens plantegem, i estic fent una cita literal, «situar Terrassa com la “capital innoindustrial” de Catalunya, en una posició de lideratge en la revolució industrial i tecnològica del segle XXI al nostre país i a escala europea, en el context d’un model de ciutat verda, sostenible i resilient, educadora i creativa, que enforteixi el seu caràcter emprenedor i generador de riquesa i ocupació de qualitat, i preservi els trets d’identitat que la defineixen: solidària, inclusiva i diversa, cultural i esportiva, amb valors fonamentals d’equitat social, drets humans i qualitat democràtica».
Això implica treballar conjuntament per construir un “motor ciutadà” que enforteixi la “musculatura econòmica” de Terrassa i sigui capaç de generar riquesa, ocupació de qualitat i progrés econòmic i social, en clau sostenible, associat a l’impuls de les indústries d’alt valor tecnològic/innovador (audiovisual, salut, tèxtil-salut, esport-salut, automoció i mobilitat…) i de la universitat, a través d’espais urbans plantejats sobre el model de “districte innovador” (és a dir, un mix d’usos amb coherència temàtica), de la alineació de projectes públics i privats i de l’aposta per una “ciutat compacta” envoltada d’un espai verd excepcional.
I ha de comportar, sens dubte, impulsar els objectius de desenvolupament sostenible i avançar cap a una ciutat més verda, més industrial (tecnològica i innovadora), més educadora i més social, millorar la qualitat de vida, l’equitat social i el benestar de la ciutadania a tota la ciutat, incrementar i equilibrar territorialment la renda per càpita i les oportunitats de progrés educatiu, econòmic i social del conjunt de la ciutadania, atraure i retenir tota mena de talent, potenciar els recursos públics per millorar la ciutat i els serveis, protegir el seu entorn natural i potenciar la projecció exterior.
Molt aviat, posarem en marxa els equips de reflexió, de debat, de consens i de treball que hauran de permetre tenir, d’aquí a uns mesos, un projecte perfilat, viable i realitzable, un veritable motor de progrés econòmic, plantejat des de la cooperació público-privada i des del rigor pel que fa a l’interès públic i el progrés social, a escala de ciutat i de país, amb visió a mig i llarg termini.
Crec que aquesta és la millor manera d’afrontar els reptes del moment que estem vivint, fer ciutat i fer país, fer empresa, generar oportunitats per a l’esperit emprenedor, i, per descomptat, no perdre de vista els objectius d’equilibri i justicia social, d’igualtat d’oportunitats.
Ho apunto, avui, aprofitant aquesta Nit dels Empresaris i les Empresàries, al mateix temps que els convido ja des d’ara a participar-hi, com bé saben els principals agents socio-econòmics de la ciutat, mirant cap al 2030, cap al 2040 i més enllà.
Aquest moment històric demana mirar endavant, posar les llums llargues, sumar voluntats i capacitats i posar les bases per a la ciutat, el país i el món del futur.
Hi ha molta feina a fer, però l’important és començar-la a fer, i fer-la des d’aquest esperit constructiu, esperançador, dinamitzador, de pacte i de cooperació.
