Els anticapitalistes terrassencs es mobilitzaran per una ‘casa i feina dignes’ el pròxim 1 de maig. Sindicats i entitats han presentat aquest dilluns, dia 20 d’abril, les motivacions que els empenyen a la manifestació que tindrà lloc el dia 1 de maig al Vallès Occidental. Enguany, la convocatòria -que és rotativa- serà a Sabadell, a la plaça d’Espanya a les onze del matí. El tema és “Ni salaris pel terra, ni habitatges pels núvols“, i està convocada per una quarantena d’associacions vallesanes, entre els quals hi ha els tres sindicats CGT, COS i CNT, i una onzena de col·lectius de Terrassa.
L’any passat, la manifestació anticapitalista va aplegar prop de 2.000 persones. La nova convocatòria aposta per aplegar “l’esquerra alternativa, moviments socials i sindicats combatius, i la classe treballadora”, com ha recalcat Òscar Murciano, de la CGT. Recalquen que “nosaltres, com a sindicats, estem per la lluita, per una confrontació directa amb l’empresa, sector a sector, perquè creiem que és l’única manera d’obtenir guanys i drets, mai la concertació que lideren altra mena de sindicats”.
Regular el preu de l’habitatge i salaris dignes
Xavier Filgueira, del COS, ha exposat que el lema va vinculat a la nova plataforma que s’ha presentat aquest mateix dilluns a Barcelona, “Casa i Feina Dignes”, orientada a una vaga general. “Volem dignificar les nostres condicions de treball i posar a fi el mercat especulatiu que ens està precaritzant, perquè la llibertat no existeix sota un règim del salari i una vida dedicada només a produir no mereix ser anomenada vida”, ha dit.
Per la seva banda, Olga Termis, de la CNT Terrassa ha recordat que “al Vallès Occidental, el 60-70% dels ingressos de la classe treballadora van destinats a pagar un habitatge”, per la qual cosa “la situació per als treballadors s’ha tornat insostenible”. En aquest sentit, les principals reclamacions d’aquest any dels moviments anticapitalistes passen per “un salari mínim interprofessional i unes pensions de 1.500 euros, la quantitat que es pot tenir unes condicions de vida dignes; una jornada laboral de 35 hores, per viure més i treballar menys, però també perquè treballem totes; i, evidentment, la regulació dels preus de l’habitatge”.
