MónTerrassa
Alsina: “Terrassa combina els elements que ens fan forts internacionalment”

Victòria Alsina i Burgués és Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya. És doctora en Ciències Polítiques i Socials, professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Universitat de Nova York i ha estat delegada de la Generalitat als Estats Units i el Canadà, a més d’haver treballat en països dels cinc continents amb organitzacions i organismes internacionals. La Consellera ha visitat avui la seu de Cecot acompanyada del hub consular per celebrar la “Jornada consular sobre la reindustrialització europea en clau digital i sostenible”. Món Terrassa ha parlat amb ella sobre les delegacions del Govern arreu del món, com projectar Catalunya al món i quins son els grans valors de l’economia de Terrassa.

Quina és l’estratègia de desplegament de noves delegacions del Govern arreu del món?

Hem crescut un 30% en el pressupost de la Conselleria aquest any, això vol dir que podrem fer més i millor acció exterior. Aquest 2022 passarem a cobrir amb presencia institucional directe del Govern de 44 a 63 països. En concret, això vol dir que creixerem a Àsia, on fins ara no hi teníem delegacions, i per tant tindrem el hub asiàtic, que inicialment constarà d’una delegació a Japó i una delegació a Corea del Sur. També ampliem el hub africà, i de manera considerable perquè només teníem una delegació. Passarem a tenir-ne tres. Una d’elles estarà a Rabat, al Marroc, i cobrirà el nord d’Àfrica. Una altra estarà al Senegal, que cobrirà diferents països de la zona. I després tenim la delegació amb seu a Sud-Àfrica, que cobreix també Angola i Moçambic.

També reforcem presència a Amèrica. Abans teníem Estats Units, Mèxic i Argentina, i ara tindrem presència a Canadà, la de Mèxic es transforma en Mèxic i Amèrica Central, la d’Argentina passa a dir-se del Con Sud, que cobrirà Xile, Paraguai i Uruguai, i obrim delegació a Brasil. Per tant, Amèrica reforcem bastant. I Europa, on tenim més presència, fem reforços puntuals. Tindrem delegació del Govern a Andorra, i a partir d’aquí la nostra idea és reforçar la presència a algunes ciutats on ja teníem delegació a nivell europeu però no tenim presència en aquell lloc en concret. Per exemple, obrim una oficina a Dublín -abans cobríem Regne Unit i Irlanda des d’una mateixa oficina a Londres-, a Ljubljana, per cobrir millor Eslovènia -abans la cobríem des d’una delegació al Sud-est d’Europa-. I per exemple, tindrem un enviat especial a Polònia, que vol dir que no tenim una oficina física però tenim una persona, i també ho farem a Escòcia. Per tant, també acabem de reforçar Europa.

Victòria Alsina, Consellera d’Acció Exterior i de Govern Obert del Govern de la Generalitat de Catalunya | Cristóbal Castro

A què han d’ajudar les delegacions?

Dos missatges importants. Aquestes delegacions son les principals antenes del Govern a l’exterior. Quan obrim una delegació política en un país és perquè amb aquell país hi volem tenir una relació de 360 graus. Els dos elements que son nous d’aquest mandat respecte com entendre les delegacions del Govern a l’exterior és que, per una banda, les delegacions estan al servei de qualsevol entitat publica o privada de Catalunya, no només de la resta de conselleries del Govern. Per tant, estan al servei dels municipis que es vulguin internacionalitzar, estan al servei de qualsevol entitat empresarial com Cecot, estan al servei de les plataformes, de les ONGs, de tothom… És un servei al país. Tenen aquesta lògica d’atendre a qualsevol entitat pública o privada. Entenem que Catalunya és un país on la majora d’entitats tenen vocació d’internacionalitzar-se, i per tant les delegacions han d’estar al seu servei.

La segona cosa és que les delegacions s’entenen com una oportunitat, és a dir, les posem a disposició del país on ens instal·lem. Un exemple en concret: Ara obrirem a Tòquio. Per tant, aquesta delegació del Govern serà la finestreta de qualsevol entitat público-privada catalana, però al mateix temps volem que les institucions i entitats públiques i privades japoneses vegin les nostres delegacions com una finestreta per interactuar amb Catalunya. Que siguin útil en els dos sentits. Que siguin útils per les entitats catalanes que volen treballar al país, però també per les entitats d’aquell país que volen treballar a Catalunya. I això son dos elements nous d’aquest mandat. Em semblava molt important donar-lis tant aquesta dimensió pública i privada com que també estiguin al servei del país on som per venir a fer coses aquí. M’agrada dir que l’acció exterior comença a casa.

“Volem que les delegacions siguin útils per les entitats catalanes que treballen al país, però també per les entitats d’aquell país que vulguin treballar a Catalunya”

I els intents de l’Administració de l’Estat i del poder judicial de tancar les delegacions de la Generalitat?

Dels primers expedients que em trobo sobre la taula quan arribo a la Conselleria és el Tribunal de Comptes. El Tribunal de Comptes llistava 34 alts càrrecs que havien treballat en acció exterior i els hi llistaven una sèrie d’ítems dient-los-hi que eren diners que s’havien gastat il·legalment perquè no tenien la competència, i que per tant s’havien de retornar. Per tant, una de les primeres coses que em trobo és un atac completament polític i fora de sentit, perquè fins i tot amb l’Estatut d’Autonomia retallat després del Constitucional tenim una clara competència en acció exterior i totes aquestes persones amb errors a l’expedient se’ls hi deia que havien de retornar diners que havien invertit en acció exterior. El principi del meu mandat a la Conselleria ve caracteritzat per un atac directe del Tribunal de Comptes. També enviem un missatge polític amb l’augment del 30%, que no només seguirem fent acció exterior, sinó que la seguirem fent i millor que mai. És el nostre dret i el nostre deure.

Per vostè, quins són els grans valors de l’economia de Terrassa? I del Vallès Occidental?

Terrassa combina una cosa que descriu molt bé el nostre país a l’exterior, que és una tradició molt forta i de llarga durada de indústria, de comerç, de mirar el món -perquè les empreses i les entitats d’aquí han estat de les entitats de Catalunya amb més vocació internacional i de mirar què passava fora i intentar-s’hi connectar- amb la modernització. És a dir, aquí tenim industries molt tradicionals, com la indústria tèxtil, al costat d’indústries extremadament innovadores, relacionades amb tot el món Biotech, amb el món Farma, com de tecnologia puntera. Per tant, jo crec que combina els dos elements que a Catalunya ens fan forts internacionalment, que és tradició i innovació.

“Les empreses i entitats del Vallès han estat de les entitats de Catalunya amb més vocació internacional”

Abans ha comentat que “l’acció exterior comença a casa”, una frase que repeteix en diverses ocasions. A què es refereix? Està relacionat amb la visita dels Cònsuls a la Cecot?

Totalment. Jo sempre dic que, per una banda, hem de ser ambiciosos amb l’agenda internacional i tot el que fem fora, i aquí el projecte estrella és el de creixement i consolidació de la xarxa de delegacions, el que diem “Més Catalunya al món”. Una altra part del que fem és cuidar tota la comunitat catalana que tenim a fora, que son pràcticament mig milió de persones, i això és molt talent i son els nostres millors ambaixadors. Això és una altra cosa important que hem de fer i que passa a fora. Però no tot passa a fora. Hi ha coses que passen aquí. I Barcelona, Catalunya i dins de Catalunya, hubs amb el que representa el Vallès i Terrassa, són molt importants i per tant tenen capacitat d’atraure que passin coses internacionals aquí.

El hub consular es una iniciativa de connectar el nostre cos de cònsuls (persones acreditades amb representació estrangera que tenim a Catalunya). Som dels ‘Top 5’ mundial en representació consular. Això vol dir que tots aquests cònsuls representen les seves comunitats d’origen (els seus empresaris, els seus governs…). L’objectiu del hub consular i la visita d’avui és connectar-los amb projectes que tenen un valor estratègic important pel país, connectar-los amb els projectes, que coneguin el projecte, la seva visió de futur, i que a més a més, que parlin amb persones rellevants que puguin fer el networking i les incorporin dins del seu marc mental de Catalunya. Això és un factor multiplicador.

La visita d’avui és important perquè tots els cònsuls que tenim acreditats avui -n’hi havia d’Itàlia, França, Alemanya, la Xina, Corea del Sur- entenguin millor el que representa el Vallès, l’ecosistema de Terrassa i el rol que té la Cecot. No només és el hub consular, també volem portar agències i institucions internacionals perquè s’instal·lin a Catalunya. Dos exemples, ara hem presentat una candidatura per portar l’agència Giga, una agència europea que treballa perquè al final de l’any 2030 no hi hagi cap escola al món que no tingui accés a Internet. Entenem que forma part del futur de l’educació. Aquesta agència l’hem demanat per portar-la a Catalunya.

Fa poc vam tenir la Conferència d’Educació Superior de la UNESCO, que es fa cada 10 anys a nivell mundial, i era el primer cop que es va fer fora de París, la van voler portar a Barcelona. Que vinguin. Aquest es un bon exemple perquè en base a la conferència s’està estudiant -i es molt probable que surti bé, encara que mai diguis blat si no està al sac i ben lligat- portar l’agència d’Institut Internacional d’Educació Superior de la UNESCO a Catalunya. Volem portar festivals internacionals, volem que la fira de Barcelona connecti amb la comunitat local, tant el MWC, com SmartCities, volem que els estudiants de Catalunya i els investigadors d’aquí s’involucrin, volem tot això.

“La visita d’avui és important perquè els Cònsuls entenguin millor el que representa el Vallès i l’ecosistema de Terrassa”

Els fons europeus Next Generation són una bona oportunitat. Però, a Catalunya arribaran els que es mereix?

Tenim una preocupació extrema sobre com es prenen les decisions connectades als Next Generation. Això vol dir en què s’han de gastar els fons i com arriben, qui pot obtenir-los, com s’han de justificar, etc. Des del departament d’Exteriors hem creat una xarxa que engloba 30 territoris europeus molt potents -incloent la Llombardia o el Baden-Wurtemberg-, territoris de primer nivell d’industrialització i que s’assemblen a nosaltres i el que nosaltres volem ser. És una xarxa de 30 regions, i Catalunya és la coordinadora. Fem ‘lobby’ conjunt amb Brussel·les i els hi diem: “Escolta, les regions han de tenir un rol principal”. Ja no només per la competència, perquè cada país és diferent. En el cas d’Espanya, les regions tenim les competències dels diners que s’estan donant. En altres països no és així. Però tot i així, les regions son les coneixedores de les problemàtiques, dels aliats claus que es necessiten per implementar-ho. Hem de tenir un major rol i estem fent ‘lobby’ a nivell regional d’aquesta xarxa europea.

El mes de juny presentarem les conclusions d’un estudi de ‘benchmarking’ dels 30 territoris europeus que hi han participat on fem una evolució conjunta de com han funcionat els Next Genration fins ara. Amb aquesta mateixos resultats anirem al ‘lobby’ a Brussel·les, perquè a vegades necessites anar amb companys de viatge perquè et facin cas. Nosaltres estem a tots els nivells intentant que ens facin cas. Ara bé, jo veig amb preocupació no només el fons que arribaran, sinó els terminis d’execució d’aquests fons. Hi ha un calendari molt agressiu d’execució que encara que els fons arribessin, si no arribessin a temps, no es podrien executar, per tant, es una doble preocupació.

Victòria Alsina, Consellera d’Acció Exterior i de Govern Obert del Govern de la Generalitat de Catalunya | Cristóbal Castro

Vostè és acadèmica. Ha estat professora a la Universitat de Nova York, ha participat en diversos fòrums i estudis acadèmics, ha estat delegada de la Generalitat de Catalunya a Estats Units i Canadà, i ara, consellera de la Generalitat. Després de tot això, com valora el salt de l’acadèmia a la política?

Tant quan vaig decidir presentar-me a un concurs públic per ser delegada del Govern a Estats Units i al Canadà, tant com ara, quan em van proposar formar part del Govern, jo sempre m’hi he llençat a la piscina perquè entenc que és un servei al país. És el màxim honor que pots tenir, servir al teu país amb una serie de temes on tu hi puguis aportar valor afegit. De fet, la setmana no té prou dies, ni el dia té prou hores, per tot el que es pot fer i s’ha de fer. Jo ho visc amb molta il·lusió, molta intensitat, i fent tot el que podem i aprofitant totes les oportunitats. Jo he tingut la sort de viure a fora i de conéixer també el Departament com a delegada, i per tant crec que això m’ha permès tenir clares algunes prioritats i poder començar a treballar ràpid. Faig una bona valoració de tot el que hem fet el primer any, hem fet moltes coses, i m’agradaria tenir tres anys més per poder fer el salt qualitatiu que necessitem fent a Acció Exterior. Estem treballant a tota màquina.

Nou comentari

Comparteix