Ca n’Anglada plora la mort d’Andrés Zamora. L’activista social i veïnal ha mort aquest dilluns, dia 9 de novembre, a l’edat de 70 anys. El seu darrer comiat tindrà lloc dimecres, dia 11, a les dotze del migdia des de l’Espai Temple de la Funerària Municipal de Terrassa. Malgrat que en els darrers anys, el seu estat de salut l’havia apartat de la primera línia de les lluites i col·lectius socials, era habitual trobar-se’l participant en algunes accions, com els dilluns al Raval amb el col·lectiu Moviment per unes Pensions Dignes, en les manifestacions en defensa d’una salut pública o en esdeveniment al seu estimat barri.
Zamora va ser durant molts anys la cara visible del Col·lectivo Parados +50, liderant un col·lectiu que demanava no ser oblidats, uns salaris i condicions dignes, i donava veu a aquelles persones que es trobaven a tocar de la jubilació i que s’havien quedat sense feina, amb les dificultats que la seva reincorporació al món laboral suposava. També va encapçalar l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada, fent barri i contribuint en esdeveniment i accions per fomentar la comunitat i cohesió social. O posant-se al megàfon de l’Associació d’Afectats pel Pla d’Esponjament de Ca n’Anglada, reclamant la reubicació dels inquilins que vivien en pisos molt degradats i afectats per aluminosi.
Missatges de condol de companys de lluita
La notícia de la seva mort ha colpejat al moviment social i veïnal. “Ha mort Andrés Zamora, company de militància comunista (PCC y PSUC), amb qui vam compartir lluites pels drets dels treballadors i pel moviment veïnal a Ca n’Anglada, des dels anys vuitanta. Va ser un combatent antifeixista, un internacionalista defensor de Cuba i una bona persona”, han estat les paraules de l’historiador Manel Márquez en el seu record.
També des de l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada han publicat un escrit com a mostra de condol:
O, des d’Esquerra Unida, Ivan Martos, ha fet un article dedicant-lo al seu amic i company de militància, recordant que va ajudar molta gent de Terrassa i del seu barri. “Va aturar desnonaments, plantant-se davant de portes on semblava que ja no hi havia res a fer. I va ser dels que van iniciar i impulsar el moviment pel dret a l’habitatge a Terrassa, quan parlar-ne encara semblava cosa de quatre il·lusos”, i afegeix que “a Ca n’Anglada, el seu barri, va ser activista veïnal en el sentit més ple de la paraula. Va lluitar per les famílies afectades pel projecte d’esponjament, que no eren un expedient sinó veïns amb nom i cognoms”. Martos s’acomiada donant gràcies a l’Andrés “per la lluita, per la generositat i per l’estima. Ens deixes un buit enorme, però també una manera de fer que no es pot enterrar. Seguirem lluitant per la nostra classe i pels humils”.
