La nova seu de MónTerrassa, al carrer de Faraday, 131, al barri de Ca n’Aurell, ja compta amb la silueta allargada de la ciutat de Terrassa amb els seus monuments més emblemàtics a través de les quatre persianes d’aquesta planta baixa xamfrà amb el carrer del Doctor Salvà. Ha estat obra aquest dissabte del duo terrassenc TwooCanStudio, format pel grafiter Mohi Lee i el dissenyador gràfic Jordi Rosset. Hi han passat unes quatre hores, pintant a sobre d’un antic grafit dels anomenats vàndals que es fan per lliure per atorgar-li, ara, aquesta dimensió panoràmica en què es veu, d’esquerra a dreta, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, la Masia Freixa, el Mercat de la Independència, la Torre del Palau i les esglésies romàniques de Sant Pere, amb el característic color vermell del digital i un fons en blanc. Aquí es pot veure la seva intervenció en time-lapse:
“Hem fet una selecció dels elements de la ciutat que més ens cridaven l’atenció i hem decidit encerclar simbòlicament la Torre de Palau, que havia estat una imatge d’anteriors etapes, amb una gran O recuperant una mica les arrels”, explica Rosset, encarregat del disseny a partir de l’encàrrec fet per MónTerrassa. “I tot el que és la cromàtica, els colors, hem tirat dels tons corporatius, amb el vermell com a principal”, afegeix.
“En les persianes, el relleu sempre és un desavantatge”, reconeix per la seva part com a repte el grafiter Mohi Lee que, en tot cas, porta darrere seu mig centenar d’intervencions urbanes d’aquestes característiques. “Com més pla sigui la superfície, més detalls es poden contemplar”, detalla, tot fent una comparació amb les pantalles que, idealment, seria “com en HD i, ara, estaria en 2K, amb la possibilitat que, completament pla, fos en 4K”.
Tots dos van unir esforços a finals de la dècada passada com a TwooCanStudio (de l’anglès, l’estudi de les dues llaunes… d’esprai) i van efectuar una trentena d’intervencions en botigues, empreses i escoles de la ciutat, que encara es poden observar en parets del municipi. Posteriorment, es va concentrar cadascun en els seus propis interessos professionals, però puntualment es tornen a ajuntar per a ocasions com aquestes.
En el cas de Mohi Lee, a part del seu vessant com a grafiter, també es prodiga com a raper en solitari (l’àlbum Ara més que mai, 2020) o amb el grup de funk i rock Locomayo. De finals dels anys noranta, principis dels 2000, recorda una època daurada del hip hop a Terrassa, tant en l’escena musical com grafitera amb signatures com les de Flash, Kos o Amigo i trobades “a la riera del Poble Nou, amb eminències com el suís Dare”. Malgrat aquesta nostàlgia de quan ell era a penes adolescent, creu que “aquest nivell de grafit tornarà”. De moment, cada vegada que la redacció de MónTerrassa abaixi la seva persiana en acabar la jornada apareixerà aquest skyline de la ciutat de Terrassa en versió 2026.
