!--akiadsense-->
Fa gairebé 15 anys que Josep M. Pou ens donava a conèixer La cabra o qui és Sylvia?, d’Edward Albee, en un muntatge que va tenir un gran èxit i que va dur de gira pel nostre país. D’aquella posada en escena en recordo, sobretot, l’esplèndida escenografia i la interpretació sarcàstica i enèrgica de la Marta Angelat, que feia el paper de Stevie, la dona del protagonista.
És una obra intensa i polèmica que demana atreviment i molt esforç interpretatiu. Per això, no és habitual veure-la representada en el món amateur. El sol fet d’haver afrontat el repte i defensar-la d’una manera lloable, ja és motiu per felicitar el grup CorEnllà, de Cornellà de Llobregat, que diumenge va representar-la en la tercera sessió del Premi Ciutat de Terrassa.
L’obra planteja la següent situació: en Martin (interpretat per Miquel Andrés) és un arquitecte de renom. Amb 50 anys acabats de fer es troba feliçment casat amb Stevie (Anna Viñallonga), amb la qual tenen una filla, la Billie (Laura Relats), una jove sense cap mena de complex per la seva condició de lesbiana. Tot sembla rutllar de meravella: en Martin acaba de rebre un premi important i està esperant, juntament amb la seva dona, l’arribada d’en Ross (Xavi Hernández), un periodista que l’ha d’entrevistar. En Ross no és un periodista qualsevol, és un amic comú del matrimoni, potser el millor amic que tenen. Però en Martin està inquiet, estrany, despistat.
!--akiadsense-->
Alguna cosa el rosega per dins i no sap com dir-ho a la seva dona. Quan ella marxa i es troba sol amb l’amic periodista, decideix explicar-li el cas: té un afer extramatrimonial, una amant. Però no una amant qualsevol: la Sylvia, així l’anomena, és… una cabra! I no en sentit metafòric sinó explícit: una cabra de muntanya. En Ross, primer incrèdul, després esgarrifat, decideix comunicar-ho per carta a la dona, l’Stevie. Evidentment, l’esperpèntica notícia i posterior confessió d’en Martin obre la caixa dels trons i de la tragèdia familiar. Tot esclata pels aires, de tal manera, que ja no es pot arreglar.
Més enllà de l’anècdota grotesca i estrafolària de la cabra, l’obra ens planteja un seguit de dilemes morals que tenen a veure amb l’amistat, la traïció, l’honestedat… I és que com afronta la nostra societat les infidelitats? Es poden acceptar sempre i quan no surtin a llum? I si és així, es pot acceptar qualsevol tipus d’infidelitat? I si, a més, és deshonrosa? Afecta només a qui l’ha comès o a tota la família? Ser sincer en aquests casos és pitjor que ser deshonest? I l’amic? Havia d’haver guardat el secret o, tot al contrari, ha fet bé de dir-ho a la dona?
Cal felicitar el grup CorEnllà per haver afrontat el text amb la intensitat i la força que corresponen, sense caure en exageracions ni estridències fàcils. Encert, doncs, de la direcció (Marta Roset i David Gómez) que ha aconseguit un muntatge sòlid amb interpretacions naturals. En aquest sentit, cal destacar la de l’Anna Viñallonga, l’actriu principal, a qui s’ha d’agrair haver creat un personatge diferent al que feia la Marta Angelat, però que resulta igual de potent. Mereix també una menció el personatge la Billie (Laura Relats), que aporta frescor i vitalitat al conjunt. Com a aspecte a millorar, hi hauria que en moments clau de l’obra potser va mancar més ritme. L’espectacle va agradar molt al públic de la Sala Crespi que va agrair l’esforç del grup amb uns llargs aplaudiments.
Diumenge que ve, 9 de febrer, Guspira Teatre de Cassà de la Selva, representarà la comèdia d’embolics Mentiders, d’Anthony Neilson.
Eloi Falguera, autor i director
!--akiadsense-->
