Salvador Sabrià ha recollit el 45è Premi Carles Rahola d’assaig per l’obra “L’escriptori de la Seu“. El periodista terrassenc ha estat guardonat per un llibre basat en un tràgic episodi de 1936, quan vint-i-tres persones van ser afusellades en plena revolució anarquista. Des d’aquest fet, Sabrià fa un recorregut per la quotidianitat de la Seu d’Urgell durant aquells anys convulsos, amb la idea de posar “en relleu l’arbitrarietat de la violència, la dificultat de conviure amb un familiar desaparegut i el persistent esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica”.
El premi Carles Rahola d’assaig és un premi literari d’assaig en llengua catalana que forma part dels Premis Literaris de Girona. Es va crear l’any 1980 per part de la Fundació Prudenci Bertrana i es concedeix durant el mes de setembre a la capital gironina. A aquest guardó s’hi poden presentar assaigs de tema lliure, oberts a qualsevol camp del pensament (filosòfic, científic, literari, històric, polític i estètic), en l’àmbit cultural català. L’obra guanyadora és editada per Edicions Proa.
De què va “L’escriptori de la Seu”
En plena revolució anarquista, la nit del 10 d’octubre de 1936, al cementiri de la Seu d’Urgell van ser afusellades vint-i-tres persones. No consta que aquella nit funesta hi hagués hagut cap combat a la població, ni cap aixecament militar violent —tot i tenir-hi un regiment en actiu—, ni tampoc cap rebuig armat contra els que des del primer moment es van oposar al cop d’estat de Franco. Quan al cap d’un any es van exhumar els cadàvers —en una actuació promoguda per la Generalitat—, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava el fondista Jaume Sabrià, avi del periodista que signa aquesta investigació.
Salvador Sabrià Pau (1960) és un periodista terrassenc amb una llarga trajectòria en diversos mitjans de comunicació, tot i que la major part la va exercir a El Periódico de Catalunya, on va fer, entre altres tasques, de cap de secció de Política i d’Economia en diferents èpoques. També va exercir de redactor en cap al Diari de Barcelona. Anteriorment havia treballat a Catalunya Ràdio i al diari Avui. Va ser un dels promotors de la revista terrassenca Al Vent. Un article seu va obtenir el Premi Gaziel de periodisme 1986.
