La música ha estat sempre present al Vallès Occidental que durant dècades ha forjat bona part dels millors músics de Catalunya amb escoles com el Conservatori de Terrassa i orquestres com la Simfònica del Vallès. Molts joves de la comarca duen la música per bandera i pretenen fer de la seva passió un modus vivendi. La ciutat de Terrassa, en especial, es pot considerar la capital musical gràcies a escoles com El Conservatori o l’ESMUT. La ciutat ha transmès de generació en generació la passió per aquesta disciplina artística i gèneres com el jazz formen part de la quotidianitat de molts joves. Diversos espais culturals donen vida al sector més artístic i creatiu del Vallès i acullen les noves generacions per tal que puguin complir els seus somnis.
“La música cura l’ànima” una afirmació tant tòpica com certa. La música ens acompanya i ens ajuda des que som petits i petites, fa de refugi en el moments més difícils i, d’altra banda, esdevé una sempre present amiga en les millors ocasions. La música és en certa manera una teràpia que s’utilitza i serveix per assolir el benestar mental i aconseguir allò que tots anhelem i perseguim; la felicitat.
Així ho ha viscut la Sandra Molina, que ha après a combatre les adversitats amb la seva afició per la música. Va voler seguir els passos de la seva germana i va entrar a L’Espai Musical Terrassa (ESMUT). Tot i que la guitarra va ser la seva porta d’entrada al món de la música, fa cinc anys va descobrir la seva passió: la bateria. “Tot just provar per primer cop la bateria vaig tenir clar que aquell era el meu instrument”, declara. La música expressa el que la ment calla i per això sovint resulta ser la millor aliada per deixar-se anar, i així ho expressa Molina: “Quan toco la bateria sento que puc aconseguir qualsevol cosa. Tots els meus problemes s’esvaeixen i sóc la protagonista de la història”.
Tot i que de moment no vol dedicar-s’hi professionalment, té clar que la música sempre ocuparà part de la seva vida. Un cas similar és el d’en Bernat Pareja, un jove sabadellenc amb ànima de músic encisat per la màgia del jazz a Terrassa. Pareja va entrar a l’univers musical des de molt petit; li agradava entendre la música i fer-ne, i va començar amb llenguatge musical. Els seus primers passos pràctics van ser en una coral i amb el piano, però ho va deixar perquè no hi veia progressos. Va recuperar la passió per la música amb el saxo, un instrument que sempre li havia cridat l’atenció. Considera que “el saxo aconsegueix crear el so més bonic que hi ha a la música” i l’apassiona saber-lo fer sonar. Ja fa més de cinc anys que va agafar per primer cop el saxo i assegura que toca plenament per amor a l’art. Va començar tocant clàssic i ara ha progressat cap al saxo blues. El jazz l’encisa i a la Nova Jazz Cava de Terrassa troba inspiració per tocar noves peces d’aquest estil. Aspira a tocar a la Jam session del dijous al vespre algun dia, “El que més gaudeixo és la improvisació, vaig progressant”, confessa.
Existeixen moltes maneres de viure la música, però també moltes de viure-hi. La docència és una de les sortides professionals més prolíferes del sector; sempre hi ha nous interessants en aprendre a fer art, tant petits com grans. Tornant a l’ESMUT hi trobem a la violinista Laura Casals, qui ha decidit enfocar el seu futur professional musical en la docència. Es va graduar al Liceu de Barcelona i va cursar un màster a Musikene, al País Basc. Fa anys que imparteix classes de música a diferents escoles i acadèmies de Catalunya. Té bona relació amb els seus alumnes i a les seves classes de violí s’hi respira un aire distès i de confiança, propi d’algú a qui li agrada compartir i transmetre la seva estima per la música.
A l’aula del costat, la saxofonista Queralt Vivó fa classes particulars de saxo. Va estudiar al Conservatori de Terrassa i l’any 2017 va guanyar una beca Ferrer Salat per realitzar estudis superiors al Conservatori del Liceu. Actualment toca en diferents grups de vent i al Quartet Dèlia amb la seva germana i dos músics més. L’any que ve, però, potser haurà de deixar les classes… ― Ja he fet l’entrevista per marxar a Zuric ― diu animada dirigint-se al seu alumne. Els costosos processos d’audició donen fruit i la carrera musical de Vivó comença a emprendre el vol internacional.
El Conservatori és una de les institucions més rellevants de la ciutat i les llistes d’espera per entrar al sorteig d’accés no són pas curtes. La violinista Mireia Montiel va aconseguir entrar-hi quan tenia només vuit anys i ja en fa quatre que va decidir emprendre el rumb professional i va escollir continuar amb el grau professional de violí del Conservatori. Actualment combina el grau amb un segon instrument; el piano. Dedica gairebé més de vint hores setmanals a la música; “Combinar els estudis amb la música no és fàcil. M’ocupa moltes hores però em fa feliç”, somriu. La música cura l’ànima i la nova generació de músics creix amb força i passió a Terrassa per alegrar, com sempre, l’ànima de la ciutat.
