D’on ve la Lluna? Aquesta és la pregunta que Ignasi Casanova, professor de la UPC, escriptor i divugador científic; es formula en cada capítol del seu nou llibre ‘Fascinats per la Lluna’. L’obra, publicada per l’editorial Cossetània, es presentarà aquest dimecres, 16 de setembre, a les 18.00 hores a la Biblioteca de la Campus de Terrassa. Ignasi Casanova estarà acompanyat pel comunicador científic i autor del pròleg Xavier Duran i pel professor de l’ESEIAAT de la UPC Miquel Sureda.
‘Fascinats per la Lluna’ es presenta com un assaig que recorre la relació entre la humanitat i la Lluna, des de les primeres creences fins als darrers descobriments científics i les noves missions espacials. L’obra uneix llegendes, saviesa popular, ciència i exploració espacial per mostrar com la Lluna ha estat, és i continuarà sent essencial per entendre el passat i el futur de la humanitat. “La Lluna demostra que entendre un astre no és apagar-ne la màgia. És descobrir que la realitat és encara més gran que el mite”, destaca el seu autor.
El llibre també repassa les principals missions espacials que han permès ampliar el nostre coneixement de la Lluna, des de les missions Apollo, que van portar per primera vegada l’ésser humà a la seva superfície, fins al programa Àrtemis de la NASA, que planteja el retorn a la Lluna i mira cap a Mart com a següent gran objectiu de l’exploració espacial.
Així doncs, l’autor recorre tots els territoris que la Lluna ha inspirat, des de la mitologia i les religions, fins a la mesura del temps, els calendaris, la literatura, la música i el cinema, la medicina, la fertilitat, l’agricultura i les marees. Cada capítol, Casanova reflexiona sobre diferents aspectes de la lluna, enfrontant saber popular i ciència per reflexionar sobre aquest important satèl·lit.
Més informació sobre Ignasi Casanova
Geòleg de formació, els seus estudis acadèmics es van completar a Barcelona i, posteriorment, va dedicar gairebé una dècada a la recerca en Cosmoquímica i Ciències Planetàries als Estats Units: a la Universitat de Nou Mèxic, al Laboratori Nacional de Los Alamos, al Johnson Space Center de la NASA (a Houston) i a la Universitat de Chicago. En tornar a Europa, va participar activament en les missions SMART-1 (Lluna) i Mars Express, juntament amb diversos anys de servei al Grup Assessor de Ciència i Tecnologia d’Exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), contribuint a l’avaluació de propostes de missions al Sistema Solar, incloent-hi la selecció d’instruments científics. Actualment, és professor a la UPC, on imparteix docència en Enginyeria Ambiental (Canvi Global) i Enginyeria Aeroespacial (Recursos Espacials i Assentaments Planetaris).
