Planeta Nou planteja un viatge sonor i narratiu en el seu nou EP “Camí a Plutó” (U98 Music) que veu la llum aquest dimarts dia 3 de setembre. Després d’anar fent boca amb alguns dels seus singles, per fi, arriba l’àlbum sencer d’aquest grup de Terrassa que continua volent sorprendre. Tot i la seva recent aparició en el panorama musical català, la banda ja s’ha publicat dos EP i s’ha fet un forat entre els amants del pop actual amb tocs de sintetitzadors dels anys 80. En aquest nou treball, Jepi Humet, Marc Monzonis, Marc Garcia, Òscar Jorba, Eugeni Corchero i Joan González, ens conviden a entrar a una “nova dimensió” amb històries que busquen ser “autèntiques”, i que demostren ser fruit d’un procés de maduració.
Com ja és habitual, tots els videoclips creats per aquest EP han estat autoproduïts. Produït pel seu teclista Eugeni Corchero i gravat a casa i a Sotrack Records amb Miquel Cuixart, amb això volen que els seus fans sàpiguen que “tot és genuí i surt directament del grup”. A “Camí a Plutó” se’ns presenta una gran varietat estilística, amb la voluntat de confegir un “trencaclosques que conforma la identitat sonora de la banda, sempre amb un filtre planetari que recorda i consolida la seva unicitat”, expliquen.
Què ens espera a Camí a Plutó
Així ens expliquen els mateixos components del grup com veuen i viuen les cançons que conformen el seu nou EP:
“Focs Artificials” obre l’EP amb una influència disco i una estètica retrofuturista. Aquesta cançó explora la intensitat i la brevetat de les relacions humanes a través de símils astronòmics. Els sintetitzadors dels anys 80 i els ritmes vibrants creen una melod captivadora que reflecteix la passió efímera del sexe.
“Quan Em Mires” parla de com ens fem més valents quan tenim al costat aquella persona que ens complementa, i ho contraposa amb la idea dels superherois perfectes, que rere la màscara amaguen un sentiment de solitud però no es permeten mai mostrar-se vulnerables. Amb una melodia evocadora i introspectiva, aquesta cançó combina elements del pop electrònic amb una narrativa profunda, capturant la dualitat entre la fortalesa exterior i la vulnerabilitat interior.
Contrastant amb els sons més ballables, “Coffee” és un glop d’energia cafeinada, explorant la dependencia del cafè i utilitzant-lo com a metàfora de les necessitats vitals que esdevenen essencials. Una fusió de guitarres funk punyents i ritmes de bateria contundents, impulsen el tema endavant com la cafeïna el nostre sistema límbic.
Tot i què el terme funderelele no és gaire conegut al nostre país, al carib és sinonim d’estiu, alegria i, sobretot, gelat. “Funderelele” és l’himne estiuenc amb què parlem d’una cullera màgica que alegra els cors i fa pujar el sucre. Ambientada a Cuba, aquesta cançó fusiona ritmes llatins amb elements electrònics, i és la primera vegada que cantem en castellà, afegint autenticitat i frescor a la història.
“Esquerdes” és una oda a la màgia dels amors d’estiu, aquells que són intensos però breus, i que deixen esquerdes profundes als nostres cors. A través de la relació entre un astronauta i una saturniana, creem una narrativa rica en imatges còsmiques, simbolitzant la distància i la connexió efímera entre dues ànimes de mons diferents. Aquesta cançó destaca com el tema més rock de l’EP, amb reminiscències dels anys 90.
“Cavalls de Vent” tanca l’EP amb un paisatge sonor evocador i un missatge de superació. Inspirada en l’atleta de muntanya Núria Picas, tracta sobre la superació personal i la valentia per perseguir somnis. La cançó evoca la sortida de sol a les altures muntanyes i els desafiaments que representen tant els obstacles al camí com a la vida. La transició del delicat riff de piano a l’inici fins a la contundent tornada dirigeix la narrativa èpica que acompanya la veu apassionada, reflectint la lluita i la victòria.
