Iván Carrasco, Cautividad. Aliarediciones. 12 €, 45 pàgines.
Iván Carrasco rendeix homenatge a Irène Némirovsky a Cautividad, una breu però intensa reparació literària que reconstrueix els últims dies de l’escriptora i converteix la ficció en prova documental contra l’oblit. Amb un ritme lineal i gairebé cerimonial, Cautividad concentra en poques pàgines l’experiència extrema de la persecució: la por, l’amor per la família i la indignació davant la condició de dona, jueva i intel·lectual. La força d’un estil que fa patir, per l’extrem de les situacions plantejades.
Iván Carrasco Montesinos, nascut a l’Equador el 1951 i establert a Terrassa des de finals dels setanta, construeix a Cautividad un acte de reparació històrica al voltant de la figura d’Irène Némirovsky. Cautividad mostra la història i mostra la tragèdia; irromp sense deixar escapatòria als lectors.
Autor de més d’una desena de títols, Carrasco s’apropia aquí de la forma breu per apropar-se, amb contenció i rigor documental, als darrers dies d’una escriptora europea clau del segle XX, víctima del genocidi nazi. Una denúncia despietada: la detenció, l’internament, el trasllat i la deportació. Indiscutiblement, és el millor narrador que tenim a Terrassa; situa el lector davant la profunda tragèdia de la història d’Europa del segle passat. El narrador no reconstrueix la biografia completa; retrata un perfil sensible que obliga el lector a mirar de cara la lògica de la destrucció.
La brevetat del relat n’intensifica la càrrega moral: cada escena respira —i fa respirar— la intensitat i la mirada històrica, inquietant. Cautividad s’inscriu, així, en la tradició de les petites obres que funcionen com a monuments íntims: no busquen abastar la complexitat total d’una vida, sinó fixar un instant capaç d’explicar una època, l’aparició del mal, ja sigui individual o col·lectiu. Iván Carrasco ens ofereix, amb aquest llibre, una escriptura sempre fascinant.
