Natàlia Cerezo reconstrueix part de la vida de la seva àvia en una ciutat industrial del Vallès

La història mostra esdeveniments personals de la protagonista i barreja realitat i ficció

L’escriptora Natàlia Cerezo reconstrueix part de la vida de la seva àvia a la novel·la ‘I van passar tants anys’ amb passatges reals i altres de ficció. A través de la Caterina, una noia nascuda en una masia aïllada de l’interior de Catalunya que inicia una nova vida en una ciutat industrial del Vallès, l’autora, com explica en una entrevista a l’ACN, volia parla de la seva àvia paterna, Carme Serra, de la seva manera de ser i de com afrontava les coses, i aquesta resistència passiva que tenia d’actuar sense dir-ho a ningú. La història de la Caterina, que es mou entre el 50 i el 62, il·lustra uns esdeveniments històrics viscuts al Vallès Occidental com per exemple les tràgiques riuades de setembre de 1962.

I van passar tants anys’ se centra en les entrevistes que Cerezo li havia fet a la seva àvia gravant-la amb el mòbil, on li va explicar moments de la seva vida com els telers o la vida a la fàbrica. El que li va cridar l’atenció de la seva àvia era que tot i la vida encaixonada, ella no va renunciar mai a llegir i “encara que no estigués del tot ben vist, ho seguia fent. M’agradava aquesta resistència d’anar fent la seva i complint els estàndards, però sense renunciar a certes coses que la feien ser com era”. Explica que la seva àvia era “molt ‘carinyosa’, sabia trobar les coses bones de tot i no s’enfadava mai, encara que devia estar enfadada per dins”.

Destaca que entre els moments importants de la vida de la seva àvia que queden reflectits al llibre hi ha quan va fer teatre amateur al poble. “Ella ho recordava amb molt ‘carinyo’ perquè havia trobat un lloc on se sentia bé”. També remarca el treball de la seva àvia a la fàbrica que “era molt dura”. Abans de morir, la seva àvia va poder llegir un dels esborranys finals del llibre, però no el va veure publicat.

Nou comentari