L’activista cultura Montse Alcaraz ha estat la pregonera de la Festa Major de Terrassa 2026. Aquest divendres, dia 3 de juliol, ha tingut lloc l’inici del gran esdeveniment de la ciutat. El Raval de Montserrat s’ha omplert de gom a gom per poder veure els balls de lluïment de les entitats de cultura popular i, sobretot, descobrir qui era el Capgròs de l’Any i escoltar atentament el pregó.
Enguany, la persona encarregada de donar el tret d’inici als sis dies de gresca continuada a la ciutat ha estat Montse Alcaraz, actual presidenta del Bitxo del Torrent Mitger. Vinculada a aquesta entitat des de fa prop de quaranta anys, la terrassenca és considerada un referent de la cultura popular. Perquè també se la pot veure actuant en el grup Se’n Fa Una, que des de fa vint anys combina música popular i danses d’arreu del món amb temes de factoria pròpia.
Alcaraz ha fet un pregó reivindicatiu. No ha passat per alt temes espinosos i ha fet un repàs a temes de rabiosa actualitat. Solidaritat, respecte, feminisme, el paper per la cultura popular i la música en la Festa Major, i un clam a favor de l’educació pública. La terrassenca ha anat desgranant tots aquells aspectes que la configuren i que l’han fet tan significativa per a la ciutat. Ha llençat alguns dards contra les “cares i gestos agres” i els que “atien la confrontació”, també ha reclamat inaugurar plenament l’esperat Condicionament i ha fet un al·legat d’amor cap al foc.
Pregó íntegre de Montse Alcaraz
Alegria! Que és Festa Major! Bon vespre a tothom!
Terrassencs i terrassenques…teniu ganes de festa?
Sóc la Montse del Bitxo i és tot un orgull i una il·lusió molt gran ser avui aquí i tenir el privilegi de poder ser la pregonera de la ciutat que més estimo i de la festa que més estimo: la Festa Major de Terrassa. Vull donar les gràcies a l’alcalde Jordi Ballart i Pastor per donar-me aquesta oportunitat, és tot un honor. Vull enviar des d’aquí una abraçada i la meva admiració al pregoner de l’any passat, el bomber Xavi Casas.
Sabeu on el tenim ara? Doncs a Veneçuela, ajudant a la gent després dels terribles terratrèmols que han provocat tanta mort, tanta destrucció i tanta desgràcia. Perquè Terrassa és plena de gent solidària, gent compromesa. Persones disposades a treballar, a ajudar per millorar la vida del dia a dia.
Però avui no és un dia més, avui comença la Festa Major! Una festa que reuneix tot allò que ens fa dir amb orgull: visc a Terrassa! i no he vingut sola: Ei Bitxo del Torrent Mitger, sou per aquí? Formar part de la colla del Bitxo és una de les coses més emocionants i de la que més he après a la meva vida. Poca broma! Que el Bitxo no s’ha perdut cap Festa Major des del l’any 1985! 40 anys sempre amb la il·lusió de portar foc i alegria a la cultura popular.
Recordo que aquest estiu farà 40 anys que la meva germana,l’Helena, em va enredar per agafar un tabal i tocar-lo en una sortida del Bitxo perquè els faltava molta gent. No ho havia fet mai, no tenia ni idea de per on començar! Va! Vine! Agafa el tabal i toca! Amb més il·lusió que ritme allà m ́hi vaig ficar i la passió pel ritme em va atrapar! I el foc, el foc sempre present a les festes, el foc corre per les nostres venes, no sé que ens passa amb el foc que ens encanta! I les bèsties de foc em fascinen! Nits de foc, correfocs… i l’amor… ei…que em vaig enamorar! Hem xalat tant! T’estimo, Pere!
Terrassencs, terrassenques, deixeu-me aprofitar l’ocasió per dir-vos una cosa! Si mai teniu l’oportunitat de formar part d’una colla, no us ho penseu, llenceu-vos-hi de cap! Viureu emocions que no es poden explicar! Teniu moltes oportunitats! la ciutat és plena de colles de cultura popular. Una cultura popular diversa, rica, viva, referent arreu de Catalunya i eix vertebrador de la Festa Major.
Una cultura popular que és solidària, que és creativa i que també educa. Educa en la responsabilitat, en el treball en equip. No discrimina i acull a tothom. Aquest any podem presumir d’estrenar la posada al dia dels protocols d’aquesta Festa Major. Uns protocols que han de servir per cuidar la nostra festa, tot allò que ens fa únics, la nostra personalitat festiva i terrassenca. Hem de felicitar-nos!
També sóc la Montse, mestra de música del Roc Alabern. Hi ha docents a la plaça? Ara ja estic jubilada, però mestra ho seré per sempre. He estat mestra d’una escola pública, compromesa amb el barri de La Maurina, el Roc Alabern. Una escola que pateix el proper curs la retallada d’una línia. Això vol dir que hi haurà menys mans, menys recursos i que tota l’escola es veurà afectada i quedarà coixa. Des de l’escola pública defensem els mateixos valors que defensa la cultura popular: la diversitat , la llengua, el respecte, la tolerància… Treballem en equip, cooperem, discutim, arribem a acords… Perquè sabem que la convivència és el fonament de la nostra societat i estem educant criatures per a un món molt difícil, molt divers, que volem que estigui lliure de discriminacions i agressions.
Famílies, no ens deixeu soles, ajudeu les mestres i els mestres! Mestres que estan lluitant per una educació millor, pública i de qualitat per els vostres fills i filles. Els infants no es mereixen veure adults que boicotegen les idees que no comparteixen.
Adults que sabotegen els actes de la Festa Major, que empenten els nostres representants, que criden i atien l’odi i la confrontació. Gent amb cares agres i gestos més agres encara, que no estimen la cultura popular catalana, que no estimen la llengua catalana ni els valors que defensem!
I parlant de defensar la cultura popular terrassenca… Ara faré de mestra rondinaire. Polítics, Heu fet els deures? Com tenim el Condicionament? Quan deixarem de parlar d’obres i podrem parlar d ‘un gran equipament ciutadà, de la casa gran de tota la cultura popular catalana de Terrassa? Aquí ho deixo!
I ara em poso aquest barret perquè d’aquí un moment començaran els actes que esteu tots i totes esperant, els actes d’inici de la Festa Major, amb la cultura popular de protagonista. Però de cultura popular se ́n fa tot l’any! També per Carnestoltes! I no puc deixar de saludar als amics i amigues del Porronet! Porronet! Moltes gràcies per aquell punt de bogeria festiva tan Porronera!
També sóc la Montse de SE ́N FA UNA, un grup de música tradicional des del 2007. Per acabar vull parlar de la música, la música, sempre la música! Perquè sense música no hi ha festa! I a Terrassa tenim tanta música que fins i tot hem rebut premis! Des d’aquí vull saludar als músics que any rere any, us encarregueu d’aquesta part imprescindible de la festa: els tenim just aquí sota, els Ministrils del Raval! Ministrils, esteu a punt? La meva admiració per la vostra trajectòria i per ser-hi des de sempre.
No vull marxar d’aquest balcó sense tenir un record per les persones de la cultura popular que avui ja no són entre nosaltres. No puc anomenar pas a tots els que ja no hi son, però vull recordar en Mario Pena i en jan Grau Martí com a exemple de la feina meravellosa de tanta i tanta gent d’abans i d’ara per la cultura popular de la nostra ciutat. Un agraïment pel seu germà Jordi Grau Martí, un superheroi que té el superpoder de convertir a un o una capdidata en la persona més feliç avui a Terrassa! D ́aquÍ a un momentet viurem un dels moments més esperats de la festa.
D’aquí un moment! Capdidates, com van els nervis? Qui serà el nou Capgròs de l’Any? És una bogeria! Sabeu que Terrassa és la ciutat amb més capgrossos personalitzats del món?!
Ja acabo. Però abans de marxar vull dedicar les meves darreres paraules com a pregonera a les dones. Les dones de la cultura popular. El fet que fa anys les dones ens hem incorporat decididament a les colles ha fet que la cultura popular perduri i creixi. Dones com la Ivet Baldó que hi posa el cor i la veu cada festa major! La meravellosa Nuri Escudé que aquest any en fa 50 que balla sardanes i és l’ànima i empenta imprescindible de la Culturassa de Terrassa. La Teresa Garcia Espada, mestra d’escola, especialment dels més menuts, bastonera incansable des de petita i participant sempre a la Festa Major des del 1981. La Rosa Rubio López, balladora de Treu Ball, membre del Bitxo, mestre de costura i artista que treballa per moltes colles de cultura popular, d’aquí i d’arreu. La Pepi Cruz Serra, una dona capaç de solucionar qualsevol entrebanc a l’hora d ́organitzar el que calgui, des de fer un Pla d’autoprotecció per un correfoc a dissenyar coreografies, vestuari, maquillatge al Porronet i portar 20 anys tocant el tabal amb el Bitxo a correfocs i cercaviles!
Un reconeixement molt especial a la persona que em va donar per primera vegada un tabal i em va animar a tocar-lo, I l’Helena Alcaraz Torruella, ànima de la colla del Bitxo des dels 15 anys! 40 anys organitzant, planificant, gestionant, dirigint i estimant la cultura popular. Una de les millors persones que conec i que tinc la immensa sort de ser la seva germana.
Acabo, ara sí, que arriba l’hora de començar a gaudir de la festa, que tinguem una Festa Major lliure de provocacions, lliure d’agressions i lliure d’odi. Plena d’amor, festa, foc i alegria! Que la festa major és de tothom i ens l’hem ben guanyada! BONA FESTA MAJOR!
