Miquel Pujadó publica “Cicatrius i naufragis“, un lament personal i de país. El vintè disc del compositor i artista de Terrassa veurà la llum aquest dimarts vinent, dia 22 de setembre, editat per la discogràfica Audiovisuals de Sarrià. Sota la producció musical i arranjaments de Xavier Batllés, l’àlbum ofereix un total de quinze cançons originals i inèdites que passen revista a “les cicatrius i naufragis que tots col·leccionem”. Per enregistrar el disc, Pujadó ha comptat amb la participació i col·laboració de l’Orquestra Mirasol, la Rondalla de la Costa o Llar de Folk, entre altres.
“Cicatrius i naufragis” té el segell propi de Pujadó amb unes lletres plenes d’ironia i precisió, amb melodies cuidades i ritmes melòdics. Amb la voluntat d’aportar una mica de claror en uns temps que considera “foscos”, el terrassenc ens planteja en cadascuna de ls quinze cançons una ferida o un desencís personal (pels amors perduts, pel pas del temps, la lectura o la creació musical…) però sobretot de retrat social. Per això ens parla de l’ensenyament (“Professor de risc“), de la repressió d’Estat (“El regne de la caspa“), de la pèrdua d’un lèxic ric (“La nit dels mots vivents“), dels fanatismes (“Tarats de Déu“) o sobre les víctimes d’un feixisme encara viu (“Aurora i Guillem“, en memòria d’Aurora Picornell i Guillem Agulló).
Però Pujadó també té un espai d’esperança, de supervivència al dolor de les cicatrius deixades, i ho exemplifica amb dues peces que aporten llum propia, brillant o tamisada, a “Un estel al fons d’un pou” i “L’exèrcit de l’ombra“.
Miquel Pujadó, un artista complet
Miquel Pujadó (Madrid, 1959) porta ja vint àlbums d’estudi a l’esquena (1982-2026), als quals caldria sumar-hi les compilacions, col·laboracions i discos col·lectius. Un compendi de vida i música que es resumeixen en versions i musicacions de poetes, però sobretot en peces pròpies. L’any 2025 va fer la seva darrera incursió amb adaptacions de Brassens en el triple CD Humor i Anarquia: Miquel Pujadó canta Brassens.
També és reconegut per haver escrit i adaptat cançons per a Dyango, Guillermina Motta, Titot, Joan Isaac, Mesclat o Luis Eduardo. I més enllà de la música, podem destacar la seva faceta com a guionista i locutor en diversos mitjans, com a autor de llibres per a jovenalla, adaptador de textos clàssics, professor o conferenciant. Sense oblidar la vintena d’espectacles teatrals en què ha exercit de dramaturg, actor i cantant.
