Masé Balaguer utilitza la poesia com a teràpia per enganyar el dolor. I no s’amaga de dir que el seu propòsit de vida és “poetitzar Terrassa”. Perquè ha descobert que la poesia li genera benestar i felicitat i vol que tots els terrassencs sentin el mateix. Per això, la podem trobar impartint el taller Poetitza la teva vida, o bé fent un micro obert de poesia anomenat Versa-nos. També coordinant el Festival de Poesia Al palmell del cor, o participant en el podcast Poesía eres tú.
Aquest mes de setembre, torna a ser notícia gràcies a la publicació del seu segon poemari, Décimas de sensualidad – Es latido entre mis piernas amb l’editorial Olé Libros. En els pròxims dies, la terrassenca té un calendari apretat de presentacions. Aquesta mateixa setmana, en té dues, el dilluns, dia 28 de setembre, a les set de la tarda (19h) als Amics de les Arts, i l’endemà, a les 18h a l’Ateneu Terrassenc. Mentre que a l’octubre també serà a l’Abacus (20 d’octubre) i a la BCT (23 d’octubre).
MónTerrassa ha parlat amb Masé sobre com ha estat la selecció d’aquest nou poemari, quines intencions ha tingut i sobre l’aposta per un gènere i una temàtica, l’eròtica en les dones, que continua sent minoritària o, fins i tot, una mica tabú.
“Era com si el llapis anés sol, em sortien els versos octosíl·labs d’una tirada”
Com definiries “Décimas de sensualidad“?
És un poemari de poesia sensual on es van intercalant sèries de poemes que parlen de l’auto sensualitat i de la sensualitat en parella. Jugo amb el títol del poemari, amb la paraula dècima, ja que poden considerar-se dècimes febrils, de quan estàs en un estat màxima d’excitació o fent referència a les dècimes clàssiques, perquè els poemes estan tots escrits amb l’estructura poètica anomenada dècima, estrofa de deu versos octosíl·labs amb una rima concreta.
I perquè has triat aquesta composició poètica?
Per la musicalitat que té. És un ritme amb un patró que, per a mi, va mostrant la passió en estat natural. Encara que actualment estigui en desús, a Llatinoamèrica encara s’utilitza. Són quatre segles d’història de la dècima, gràcies a Vicente Espinel, poeta i músic malagueny. Els versos dels meus poemes són per gaudir, per assaborir i deixar que et sensualitzin els cinc sentits corporals.
Com ha estat el procés de selecció dels poemes? Quin criteri has fet servir?
Soc una persona hipersensible i sinestèsica (autista) i em venia de gust poder expressar amb paraules el que sento, i les metàfores són l’eina ideal. Des d’un principi, sabia que havien de ser deu sèries de deu dècimes cadascuna i cada dècima, és clar, de deu versos. Com diu el meu prologuista, Carles Batalla, el placer asociado a la cifra de la perfección acadèmica. Al meu primer poemari, hi ha una part de poemes sensuals amb versos lliures, així que, és un estil que m’agrada, m’ho passo bé excitant les neurones.
Trobarem un fil conductor entre tots els poemes?
El plaer en tots els sentits, assaborir moments, descobrir la bellesa del nostre interior, acaronar amb l’ànima, inhalar els aromes de la passió i percebre el canvi de ritme dels batecs
Què significa per a tu poder veure publicats els teus poemes?
ento satisfacció i benestar per poder compartir-me a través dels meus poemes.
Aquest és el segon poemari. Ja tenies l’experiència del primer i de com funcionava el sector. Has trobat alguna diferència?
Amb Ofegada la vida inèrcia, publicat per l’editorial ÒmniaBooks, va ser molt fàcil treballar amb ells. Es tracta d’una recopilació de poemes escrits entre el 2020 i el 2023, parlen del camí de la meva vida i els vaig estructurat en quatre parts (de llunes o del dolor; de sols o de l’esperança; de foc o de l’amor; i de paraules o del poder de la poesia). Amb aquest, Décimas de sensualidad, puc dir que ha estat més fàcil escriure’l perquè la meva vida era millor, ja no caminava de la mà de l’amargor i aconseguia modular el dolor, perquè pateixo fibromiàlgia. Durant el seu procés, que van ser mesos, m’ho vaig passar rebé, anava escrivint dècimes a poc a poc però sense pausa. Era com si el llapis anés sol, em sortien els versos octosíl·labs d’una tirada, era màgic. Quan vaig acabar les 100 dècimes durant un temps em vaig sentir orfe.
Suposo que amb un primer llibre a l’esquena, deu ser més fàcil trobar editorial que et publiqui…
Doncs no va ser el cas. Curiosament, va ser més difícil que amb el primer llibre. Després d’un any d’espera, em van sortir quatre ofertes alhora. Coses inexplicables o que devia ser que el poemari esperava el seu moment.
I parlant de la temàtica, perquè entrar en l’eròtica, un tema que encara hi ha cert pudor o tabú?
La temàtica eròtica/sensual m’agrada, però amb puntualitzacions. He llegit poesia eròtica que em genera rebuig, sobretot si està escrit per homes amb poc tacte. Així que he intentat escriure l’estil que a mi m’agrada, aquella subtilesa que mostra tot però no ho diu i on cada lector/a pugui fer la seva reinterpretació. Per exemple, puc parlar de la masturbació, sense que surti aquesta paraula ni es faci una descripció detallada de l’esdeveniment en sí, sinó dient Un buscarme despeinado… ancoro en la luna rosa con postura voluptuosa, me hago gris estrellado… en mi saliva me nado…
Trencant barreres?
A la història de la poesia hi ha poetes dones que han escrit eròticament, però poques, o al menys que estiguin reconegudes. Aquesta reflexió es podria extrapolar a la poesia femenina en general. Crec que actualment, al primer món, tabú no n’hi ha en aquest gènere. I espero que cada vegada més dones vulguin expressar tot allò que les bull amb una mirada de respecte i llibertat.
