Consoles, televisions, mòbils… de tot i en tot moment perquè el nen o la nena no s’avorreixin. O, més aviat, perquè estiguin entretinguts i no molestin. Aquesta és la tècnica que molts progenitors fan valdre, especialment en èpoques de vacances escolars, amb els seus infants. Fer-los fer coses, omplir-los bé el dia i assegurar-se així que no deixin anar la típica i temuda frase: “M’avorreixo!”.
Però per Marta Fàbregas Piqué (Terrassa, 1980) això és un error, i dels grossos. L’escriptora creu fermament que l’avorriment no és un enemic, ans al contrari. I així ho reivindica en l’àlbum il·lustrat “No em vull avorrir!“, publicat aquest 2026 per Apuleyo Ediciones, i que el podem trobar a les principals llibreries de la ciutat.
La idea original és seva i ha comptat amb la participació del dissenyador i especialista en dibuixos de contes infantils, Daniel Estandía, que aporta la seva experiència i saber fer en unes il·lustracions que atrapen. “Gràcies per fer-me unes il·lustracions tan boniques, just com me les imaginava i cuidant cada detall. Has sabut captar perfectament el que volia transmetre”, són les paraules que li ha dedicat Fàbregas.
Un espai de creativitat i autonomia
El resultat és un conte tendre i dinàmic que convida als infants a “descobrir que, a vegades, les millors històries neixen quan no hi ha res a fer”, apunta l’autora. És a dir, reivindica que l’avorriment pot esdevenir un espai de “creativitat, autonomia i joc lliure” necessari en el desenvolupament d’un nen i nena.
“No em vull avorrir!” està protagonitzat per en Max, un nen ple d’energia i imaginació que odia una cosa per sobre de totes: avorrir-se. A l’escola sempre troba jocs i aventures, però un dia, enmig d’una mudança i amb els pares ocupats, l’avorriment sembla inevitable. Sense ningú amb qui jugar, en Max es refugia a la seva habitació…, fins que una simple mirada al cel ho canvia tot. Els núvols es transformen en animals fantàstics i, a partir d’unes capses de cartó, en Max construeix un espectacular vaixell pirata amb el qual salpa cap a mars plens de perills, illes misterioses i aventures inoblidables, acompanyat dels seus fidels peluixos. Quan el sopar interromp el viatge, en Max descobreix que aquell moment d’avorriment ha estat, en realitat, l’inici de la seva millor aventura.
No és el primer conte que publica Marta Fàbregas. Ara fa tres anys, el 2023, va editar “El pou de la Marta“, una història escrita a quatre mans amb el seu germà David. Formava part de la plataforma solidària “Cap infant sense conte”, un projecte educatiu, cultural i social que pretén que, des de petits, els infants sàpiguen apreciar el valor i el gust per la lectura. En aquella ocasió la protagonista era la Marta, una nena de nou anys, moguda però sobretot despistada i amb una gran imaginació. Sempre estava a la lluna de València i treia de polleguera els adults.
