!--akiadsense-->
Litus presenta aquest el 8 de febrer de 2020 a la sala Luz de Gas de Barcelona el seu nou disc, ‘Hablo tu idioma pero no lo entiendo‘, en el qual reflexiona “sobre la incomunicació i sobre la llengua”, tal com apunta a Europa Press. Un títol inspirat per la cançó que va compondre per a l’obra de teatre ‘La puerta del lado‘, dirigida per Sergio Peris-Mencheta, en la qual els personatges “estan discutint constantment i arriba un moment que, de tan obcecats que estan, no són capaços d’adonar-se que en realitat estan d’acord”.
Així resumeix Carles Bosch (Terrassa, 1980) la idea central d’un àlbum que reflexiona sobre el signe dels temps: “Si has de barallar-te, baralla’t, però el que em molesta és que moltes vegades aquestes baralles no existeixen en realitat, és una pura confusió i no té cap sentit”. Sense voler fer una “tesi” sobre aquest tema, sí que desenvolupa aquesta reflexió durant diversos moments d’un disc en el qual tots els títols de cançons són de persones amb noms i cognoms com ‘Adam Worth’, ‘Hamish Stuart’, ‘Erno Rubik’, ‘Ava Gardner’ o ‘Gabriel Paseante’.
S’anima fins i tot a una cançó en català, Soc Zolu British, que apunta a la aquesta idea d’incomunicació i a vegades poca voluntat d’enteniment: “Em semblava bonic que hi hagués una cançó en català. Les llengües es van crear per a comunicar-nos, encara que a vegades ens oblidem una mica d’això”. “Penso més en la sonoritat i en la riquesa”, prossegueix, al mateix temps que defensa que és “molt bonic cantar en català” perquè té “una altra musicalitat”. “I és molt divertit saber moltes llengües, és molt divertit ser bilingüe o multilingüe”, rebla.
Litus s’ha fet més popular en els últims anys com a membre de la banda del programa Late Motiv d’Andreu Buenafuente. “Cada vegada em coneix més gent però és una fama molt agradable perquè ve gent molt maca a saludar-me, la veritat”, explica rialler. I afegeix que “per a mi l’èxit és fer aquest disc o aixecar una obra. Jo vull fer concerts i que la gent vingui a veure’m. Si són llocs més grans fantàstic, i si són més petits fenomenal. No estic en una sala esperant a veure si m’arriba l’èxit, al meu entendre, fa anys que en tinc”.
