Jordi Planas és un inquiet terrassenc que fa més de quaranta anys que expandeix la seva col·lecció d’obres d’art. Aquesta gran passió l’ha portat a aglutinar-ne més de 1.200 d’art català modern, que no es poden trobar enlloc més. Tot i que la seva il·lusió seria mostrar-les al públic, la manca de fons per condicionar el seu magatzem al barri de Sant Pere ho fa impossible. De moment, només uns quants afortunats en poden gaudir i aquests són els tresors que s’hi poden trobar.
Vayreda, Berga i Boix, Torras Armengol, Joaquim Vancells, Alexandre de Riquer, Cuixart, Tàpies, Ponç, Tharrats, Muxart, Guinovart, Ràfols Casamada, Plensa… Aquests són alguns dels noms més destacats que es poden veure en una de les majors col·leccions d’art de Terrassa, actualment guardada en una antiga fàbrica terrassenca del barri de Sant Pere. Iniciada fa més de quaranta anys per Jordi Planas, ara mateix el col·leccionista egarenc aglutina més de 1.200 obres, algunes úniques al món.
Fill d’empresaris tèxtils, Planas es va començar a interessar per l’art des de ben jove. El detonant de la seva col·lecció, però, va arribar l’any 1983, amb un regal que li va obrir les portes al col·leccionisme d’obres. Es tractava d’un llibre sobre l’Escola d’Olot, l’estil pictòric del segle XIX que engloba tots aquells artistes que van prendre el paisatge de la Garrotxa com a inspiració.
Des d’aquell instant, va iniciar una croada per tenir una obra de tots els autors més importants d’aquest moviment. “En el llibre sortien tots els pintors que estaven més en voga i em vaig dir: m’agradaria tenir-ne una de cada. Vaig començar a visitar totes les galeries d’art i, quan trobava un que no tenia, doncs me’l quedava”, explica d’aquest començament.
Anys més tard, se li va obrir una nova oportunitat. A partir del tancament d’una galeria d’Olot, va aconseguir un bloc d’uns quaranta quadres de pintura d’avantguarda catalana, un estil que Planas no buscava, però que va esdevenir l’inici de la seva segona col·lecció. Actualment, la integren un total de 125 artistes.
De l’Escola d’Olot a les avantguardes i els artistes locals
A principis dels anys 90, i ja amb aquestes dues col·leccions molt avançades, el terrassenc inicia la seva tercera i darrera col·lecció. En aquest cas, i fent honor a la seva ciutat natal, decideix recopilar pintures d’alguns dels millors artistes egarencs. “Vaig pensar, resulta que soc de Terrassa i no tinc cap obra de Terrassa. Llavors, em poso a buscar en un llibre els millors pintors de Terrassa i, ara, ja tinc uns 800 quadres de 164 artistes”. Sentencia que “és la millor col·lecció de pintura terrassenca que hi ha”.
Per a aconseguir aquesta extensa col·lecció, Planas ha perfeccionat una tècnica per identificar i aconseguir aquelles obres que més li interessa incorporar. El primer pas, però, és llegir. “Llegir i saber quins són els que t’interessen. Això és com si fos un equip de futbol. Què miraràs? Busco un davanter, un defensa central i o mig volant? I també miraràs que siguin els bons, no? Jo faig el mateix amb els quadres. Llavors, aquesta selecció l’has d’anar fent, anar notant i llegint”, detalla.
Una vegada identificat un autor, el seu següent pas és trobar i saber tot el que està seu a la venda. “Has d’estar al dia de totes les subhastes. I, llavors, seguir les sales d’arts també, perquè ells van exposant, van movent i tu has de procurar estar-hi. També són importants els contactes amb marxants, que et vagin informant i que tu els hi puguis dir: escolta’m, necessito trobar aquest”, relata.
Unes visites privades i una fundació en projecte
Fa un parell d’anys, i amb més d’un miler de quadres a les seves mans, Planas va aprofitar l’antiga nau industrial de diferents plantes de l’empresa familiar per acollir aquesta impressionant col·lecció. Malauradament per Terrassa, aquesta col·lecció no està oberta al públic. Segons explica, aquesta decisió no és per voluntat pròpia, sinó per la manca de fons per condicionar les seves instal·lacions. “La meva idea era obrir al públic i tenir una gran exposició, però això és somiar truites. Obrir requereix una sèrie de mesures i inversions que no em puc permetre”, recorda.
Malgrat això, aquesta gran col·lecció no quedarà completament a l’ombra del públic, ja que alguns afortunats sí que podran gaudir-la. “Com que no ho puc obrir, ho ensenyaré particularment, ja que això no m’ho pot prohibir ningú. Vull fer visites a deu o dotze persones concertades. Ho ensenyarem naturalment, amb un control de la gent que pugui entrar aquí”, revela.
Per altra banda, i amb l’objectiu que aquesta col·lecció mai es perdi o es disgregui, també vol crear una fundació que es dediqui a cuidar i salvaguardar totes i cadascuna de les obres. “Ja ho tinc tot instrumentat i en un any hauria d’estar feta aquesta fundació. En els estatuts, estarà ben clar que no es pot disgregar la col·lecció i que, si un dia pel que sigui la fundació no pot continuar, s’haurà de cedir a un organisme oficial”.
Un fons de 70 Joaquim Vancells
Planas es presenta com un acèrrim defensor de l’art, però sobretot del terrassenc. En aquest sentit, el col·leccionista recalca la importància de la ciutat en la pintura catalana, tot i que creu que no es valora prou. “Et puc garantir que, després de Barcelona, ni Sabadell ni cap altra ciutat, supera Terrassa en nombres d’artistes. Amb això ja queda tot dit. I què fem al respecte? No fem res. Aquesta és la realitat. A Terrassa no es dona valor al que tenim”, es lamenta.
El col·leccionista també reivindica la figura de Vancells, un pintor que juntament amb els germans Viver creu que “s’haurien d’estar promocionant constantment”, però que considera que el Museu de Terrassa no valora prou. “Tenen dos Vancells i saben que jo aquí en tinc una col·lecció de 70. Imagina’t quina exposició podrien fer si tinguessin una mica d’inquietud!”, critica. L’alternativa ha de ser el futur Museu d’Art Local, projectat al Vapor Ros. Per l’instant, aquestes obres seguiran resguardades a Sant Pere.
Aquest article forma part de la revista en paper d’estiu de MónTerrassa
